Cacic de Koepcke
Cacicus koepckeae  | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 22724043 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Icteridae |
| Gènere | Cacicus |
| Espècie | Cacicus koepckeae George H. Lowery Jr. i John Patton O'Neill, 1965 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Maria Koepcke |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
El cacic de Koepcke[1] (Cacicus koepckeae) és una espècie d'ocell de la família dels ictèrids. Viu a altituds d'entre 340 i 660 msnm a la selva de l'est del Perú,[2][3] on és endèmic. El seu hàbitat natural són els boscos humits subtropicals o tropicals de les terres baixes.
És un ocell poc comú amenaçat per la destrucció de l'hàbitat. Es creu que la població està disminuint ràpidament i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha avaluat l'estat de conservació de l'ocell com a "gairebé amenaçada".
Descripció[modifica]
El cacic de la Selva és completament negre, excepte per una gropa distintiva de color groc i les cobertores grogues de la cua superior.[3] És un ocell esvelt de cua llarga amb una longitud total d'uns 23 centímebres. El bec i els iris són de color blanc blavós mentre que les potes són fosques.[3]
Distribució i hàbitat[modifica]
El cacic de la Selva és endèmic de l'est del Perú on es troba a les regions d' Ucayali, Cusco i Madre de Dios, i l'estat veïnal d'Acre al nord-oest del Brasil. Habita típicament en vegetació densa de ribera a zones boscoses prop de petits rius i rierols, a zones de terra baixa i contraforts baixos a cotes entre 300 i 575 metres.[2]
Ecologia[modifica]
El cacic de la Selva ha estat poc estudiat, però es creu que el seu comportament és similar al del cacic equatorià (Cacicus sclateri). Pot moure's pel bosc sol o en parelles, o pot fer-ho com a part d'un petit grup.[3] Un observador va veure sis ocells banyant-se i bevent junts. Els ocells s'alimenten a través del dosser i s'han observat sondejant en grups de beines de llavors, potser per insectes, mentre no s'alimenten als arbres fruiters propers.[2]
Situació[modifica]
La selva tropical de les terres baixes s'està reduint de manera constant a mesura que es neteja amb finalitats agrícoles, i també es creu que el nombre d'aquest ocell està disminuint. Mai va ser un ocell comú i s'està localitzant més, i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura calcula que hi pot haver entre 2.500 i 10.000 individus madurs en total. Tanmateix, la llunyania del seu hàbitat fa que tingui un risc menor que altres espècies. Per tant, l'estat de conservació d'aquest ocell s'ha avaluat com a "gairebé amenaçat".[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Cacic de Koepcke». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/01/2023(català)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Cacicus koepckeae: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2020. IUCN, 05-08-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t22724043a181014094.en. retriev.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field Guide to the Songbirds of South America: The Passerines (en anglès). University of Texas Press, 2009-06-01, p. 674. ISBN 978-0-292-71748-0.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cacic de Koepcke |