Cadira curul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Cadira curul (Sella curulis) era la cadira de l'estat a l'antiga Roma. Curulis derivaria segons el antics escriptors de currus, però en realitat podria derivar de curvus. La cadira curul era usada a Roma des del temps de la monarquia com a símbol del poder del rei; com altres distincions de reialesa havia estat importades d'Etrúria suposadament per Tul·li Hostili però altres diuen que per Tarquini Prisc. El seu origen seria la ciutat de Vetulònia.

Cadira curul. Il·lustració al “Dictionary of Greek and Roman Antiquities” de William Smith.

Amb la república el dret a seure en cadira curul va passar als cònsols, pretors, censors i edils curuls (que s'anomenaven magistratures curuls per aquesta causa, i es consideraven per damunt de les altres magistratures) a més del dictador, el magister equitum (magistrats extraordinaris) i el flamen dialis (sacerdot). Ja durant l'Imperi tenia el dret l'emperador, els augustals, i segurament el prefecte urbà.

La cadira era exhibida a les grans festivitats, especialment al circ i teatre; de vegades fins i tot després de la mort del seu amo era exhibida com a símbol d'honor. El pretor s'asseia a aquesta cadira per administrar justícia.

A les províncies els procònsols i els propretors també es van arrogar el dret de tenir cadira curul.

La cadira curul era un dels símbols de poder junt amb el ceptre de vori i la toga pretexta i sovint es donaven als reis clients com a símbol d'amistat i del seu poder.

Les primeres cadires tenien ornaments de vori que més tard va esdevenir or; era una cadira plana. Està representada en diversos relleus i monedes; algun exemplar es conserva en museus d'Itàlia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cadira curul