Cafeïna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de fàrmacCafeïna
Caffeine (1) 3D spacefill.png
Koffein - Caffeine.svg
Dades clíniques
Risc per l'embaràs categoria A per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA
Codi ATC N06BC01
Dades químiques i físiques
Fórmula C₈H₁₀N₄O₂
Massa molecular 194,08
Densitat 1,23 g/cm3
Punt de fusió 234 °C
Identificadors
Número CAS 58-08-2
PubChem (SID) 2519
IUPHAR/BPS 407
DrugBank 00201
ChemSpider 2424
UNII 3G6A5W338E
KEGG D00528
ChEBI 27732 i 41472
ChEMBL CHEMBL113
PDB ligand ID CFF
AEPQ 100.000.329
Modifica dades a Wikidata

La cafeïna, teïna o guaranina és un compost químic que es troba en la naturalesa en les llavors de cafè, de cacau (xocolata), de cola, en les fulles del te i en la guaranà. És ben conegut per les seues característiques, el seu intens sabor amarg i com a estimulant del sistema nerviós central, el cor i la respiració com la droga. També té efectes diürètics. Sol afegir-se a alguns refrescs, com les begudes de cola.

Investigadors del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Universitat de Barcelona han conclòs que combinar cafeïna i glucosa afavoreix l'atenció, l'aprenentatge i la consolidació de la memòria verbal, efecte que no es percep en ingerir aquestes dues substàncies per separat.[1]

Propietats químiques[modifica]

La cafeïna és un alcaloide de la família metilxantina, que també inclou els compostos teofil·lina i teobromina, amb estructura química semblant. En estat pur és una pols blanca molt amarga. Va ser descoberta el 1819 per Ruge i descrita el 1821 per Pierre Joseph Pelletier i Pierre Jean Robiquet.

La seua fórmula química és C8H10N4O2, el seu nom sistemàtic és 1,3,7-trimetilxantina o 3,7-dihidro-1,3,7-trimetil-1H-purina-2,6-diona i la seua estructura pot veure's als diagrames inclosos.

La cafeïna és una substància molt poc soluble en H2O a temperatura ambient, això dificulta la seva lliure mobilitat pels diferents teixits de la planta, si no fos així, la cafeïna resultaria tòxica per a les cèl·lules de les plantes. La cafeïna és molt soluble en H2O bullint, el seu punt de fusió va dels 234 als 238 °C.

Molècula 3D de cafeïna

Una tassa de café conté de 100 a 200 mg de cafeïna. Un café exprés conté a prop de 100 mg, el café descafeïnat, a Espanya, ha de contenir una quantitat de cafeïna no superior al 0,3%. La cafeïna es pot aconseguir també en píndoles estimulants de fins a 200 mg.

Efectes de la cafeïna[modifica]

La cafeïna inhibeix la fosfodiesterasis, que és responsable de la desactivació de la AMPc. El creixement de la taxa de AMPc intracel·lular, amplifica les seues accions de «segon missatger», la qual cosa la fa responsable de les principals conseqüències farmacològiques de la cafeïna. La cafeïna produeix vasoconstricció; presenta efectes en els sistemes cardiovasculars, respiratori i gastrointestinal. Addicionalment, actua en els músculs esquelètics, del flux sanguini renal, la glicogenolisa i de la lipolisa.

El consum en quantitats molt grans pot provocar una intoxicació. Els seus símptomes són insomni, nerviosisme, excitació, cara rogenca, augment de la diüresi i problemes gastrointestinals. En algunes persones els símptomes apareixen consumint quantitats molt reduïdes, com 250 mg per dia. Més enllà d'un gram al dia pot produir contraccions musculars involuntàries, desvaris, arrítmia cardíaca, i agitacions psicomotrius. Els símptomes de la intoxicació amb cafeïna són semblants als del pànic i d'ansietat generalitzada. La LD50 estimada de la cafeïna és de 10 g, l'equivalent de la qual és d'una mitjana de 100 tasses de café.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cafeïna Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. La combinació de cafeïna i glucosa afavoreix l'atenció i la memòria verbal, BUC - Revista de la Xarxa Vives d'Universitats, Tardor 2010. Codi ISSN 1888-7414.

Vegeu també[modifica]