Vés al contingut

Cagamuja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCagamuja
Euphorbia lathyris Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaEuphorbiaceae
TribuEuphorbieae
GènereEuphorbia
EspècieEuphorbia lathyris Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Euphorbia lathyris Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Ortografia originalEuphorbia lathyrus Modifica el valor a Wikidata

La cagamuja (Euphorbia lathyris) és una espècie de planta de la família euphorbiaceae,[1] plantes conegudes en català generalment com a lletereses. També es coneix com a cagamuixa, cagamuix o cagamoixa, catapúcia de Montserrat, herba de cuca, herba sopera, herba vomitòria, lletera, cataprúcia, tàrtago…[2]

Distribució i hàbitat

[modifica]

La cagamuja és originària d'Àsia, però ja fa molt temps que s'ha estès a tota l'Europa meridional, sobretot a la zona del mediterrani on ja fa segles que s'ha aclimatat. Ha estat catalogada com a espècie invasora en molts llocs del planeta,[3] a Catalunya es considera com un arqueòfit.[4] És una planta ruderal, que creix a solars, prats secs, erms i camps abandonats. No li agrada massa l'ombra, viu preferentment als llocs assolejats.

Descripció

[modifica]
Cagamuja (Euphorbia lathyris); detall del ciati

És una planta biennal, ocasionalment anual, que creix fins a una alçada d'entre 30 i 90 cm. La tija de la cagamuja pot arribar a una gruixa de 2 cm. Les fulles són sense pecíol, de textura llisa i de color verd blavós fosc. La nervadura central, de color més pal·lida, és molt característica. Les fulles de la cagamuja són molt llargues i estretes i poden arribar a fer 15 cm de llargada. Cap a la corona, les fulles esdevenen més curtes i prenen forma triangular.

Les flors o ciatis són petites i verds o verd groguenc, sense pètals. Els fruits madurs prenen una color marró o grisenca.

Propietats medicinals i toxicitat

[modifica]
Cagamuja (Euphorbia lathyris); detall dels fruits.

Com altres plantes similars del gènere eufòrbia la cagamuja produeix una resina blanca o làtex molt tòxica. Coneguda vulgarment com a «let» antigament es feia servir com a metzina, com a laxant, com a antisèptic i per tractar berrugues a la fitoteràpia tradicional.[5] Pot causar dermatitis de contacte i en ingerir-la greus problemes de salut fins a la mort per a humans i bestiar.[6]

El nom de la cagamuja prové de les propietats violentament laxants d'aquesta llet"-. Les cabres mengen aquesta fulla i no semblen afectades pel verí, tot i així la toxina d'aquesta lleteresa es pot transmetre mitjançant la llet de cabra.

No hi ha evidència científica que plantar cagamuges sigui un remei efectiu contra els talps, tot i que es diu que prefereixen viure lluny de les arrels tòxiques d'aquesta planta. En anglès rep també el nom de mole plant (planta de talp) perquè cacaria talps i ratolins, tot i que és més aviat una llegenda no confirmada pels fets.[6]

Paisatgisme

[modifica]
Cagamuja (Euphorbia lathyris); varietat ornamental ideal per a jardins.

La cagamuja és una planta molt robusta. Hi ha varietats ornamentals que són apreciades com a plantes de jardí car requereixen poca cura.

La cagamuja, amb les seves varietats ornamentals, és una planta d'interès paisatgístic que es fa servir com a planta ornamental als jardins de les urbanitzacions de la costa. És una planta ideal quan hom vol un efecte de flora local del Mediterrani i hom vol estalviar aigua, car és una planta elegant, agraïda i molt resistent. Les mates d'aquesta lleteresa queden força bé entre roques i al peu dels murs dels xalets.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «cagamuja». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 29 juny 2023].
  2. ↑ Vallès, Joan (dir.). «cagamuja». A: Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: TERMCAT, 2014 (Diccionaris en Línia) [Consulta: 29 juny 2023].
  3. ↑ Nentwig. Handbook of Alien Species in Europe (en en nom= wolfgang (ed.)). Springer, 2009 (Invading Nature - Springer Series in Invasion Ecology). ISBN 9781402082795.
  4. ↑ Rotchés-Ribalta, Roser; et alii. Les espècies exòtiques a Catalunya (pdf). Barcelona: Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, 2021, p. 60.
  5. ↑ «Lletereses-Euphorbia». Botanical on line.
  6. 1 2 «Euphorbia lathyris (Caper Spruge, Gopher Spurge, Mole Plant, Paper Spurge, Sassy Jack)» (en anglès). North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox. NC State University i N.C. A&T State University. [Consulta: 29 juny 2023].

Enllaços externs

[modifica]
  • «Euphorbia lathyris» (en alemany). Flora von Österreich, Liechtenstein und Südtirol, 2012.