Vés al contingut

Cahuilla (llengua)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaCahuilla
Ivia
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants35 (2009),[1] 15 (2000)[2]
Parlants nadius6 Modifica el valor a Wikidata (2011 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deSud de Califòrnia
EstatCalifòrnia
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Nord
llengües uto-asteques
llengües uto-asteques septentrionals
llengües cupan Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2chl
ISO 639-3chl Modifica el valor a Wikidata
Glottologcahu1264 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuechl Modifica el valor a Wikidata
UNESCO867 Modifica el valor a Wikidata
IETFchl Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1679 Modifica el valor a Wikidata
Distribució del cahuilla

El cahuilla és una llengua amenaçada de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels cahuilla, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al Sud de Califòrnia, a la regió de la vall de Coachella, San Gorgonio Pass i Muntanyes San Jacinto.[3] Els cahuilla s'anomenen a si mateixos Iviatam, parlants d''Ivia' - la llengua 'original'.[4] Un cens de 1990 mostrà 35 parlants d'una població ètnica de 800 individus. És gairebé extinta, ja que la majoria dels parlants són de mitjana edat o ancians.

Se sap que han existit tres dialectes, referits a cahuilla del desert, de la muntanya o del Pas.[5]

El parlant matern Alvino Siva de la banda Los Coyotes d'indis cahuilla i cupeño va morir el 26 de juny de 2009. Ell va preservar els cants d'aus tradicionals de la tribu, cantades en l'idioma cahuilla, ensenyant-los a les noves generacions cahuilla.[6] Katherine Siva Saubel (1920 - 2011) fou una parlant nadiua cahuilla dedicada a preservar la llengua.[7]

Fonologia

[modifica]

El cahuilla té els següents fonemes vocàlics i consonàntics: (Bright 1965, Saubel and Munro 1980:1-6)

Anterior Posterior
Tancada iː i uː u
Mitjana eː e (oː)
Oberta a

La /oː/ llarga només apareix en préstecs.

Carta AFI de consonants cahuilla
Bilabial Labio-
dental 		Alveolar Palatal Velar Labialitzada Uvular Glotal
Oclusiva p [p] t [t] (d [d]) k [k] qw [qʷ] q [q] ' [ʔ]
Nasal m [m] n [n] ny [ɲ] ng [ŋ]
Bategant r [ɾ]
Fricativa (f [f]) v [v] s [s] (z [z]) sh [ʃ] x [x] (g [ɣ]) xw [χʷ] h [ʜ]
Africada ch [t͡ʃ]
Aproximant w[w] y [j]
Lateral l [l] ll [ʎ]

Les consonants que apareixen entre parèntesis es produeixen només en préstecs. El material contingut en <> després d'una consonant mostra com s'escriu en l'ortografia pràctica de Saubel i Munro (1980).

Morfologia

[modifica]

Morfologia verbal

[modifica]

Els verbs cahuilla mostren el seu acord amb subjecte i objecte. L'aspecte personal es mostra per prefixos i l'aspecte numeral es mostra per mitjà de prefixos i sufixos (Saubel and Munro p. 29)

kúp-qa
dormir-singular:present
'Ell dorm.'
hem-kúp-we
Dormir- 3a persona plural:present
'Ells estan dormint.'

Exemple de vocabulari basic

[modifica]
  • Un: Súplli'
  • Dos: Wíh
  • Tres: Páh
  • Quatre: Wíchiw
  • Cinc: Nemaqwánang
  • Home: Náxanish
  • Dona: Nícill
  • Sol: Támit
  • Lluna: Ménill
  • Aigua: Pál[8]

Bibliografia

[modifica]
  • Saubel, Katherine Siva, Pamela Munro, Chem'ivillu' (Let's Speak Cahuilla), Los Angeles, American Indian Studies Center, University of California, 1982.
  • Seiler, Hansjakob, Cahuilla Texts with an Introduction, Bloomington, Language Science Monographs, Indiana University Press, 1970.
  • Seiler, Hansjakob, Cahuilla Grammar, Banning, Malki Museum Press, 1977.
  • Seiler, Hansjakob, Kojiro Hioki, Cahuilla Dictionary, Banning, Malki Museum press, 1979.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Fitxa Ethnologue
  2. ↑ Cens dels EUA de 2000
  3. ↑ "Cahuilla." Ethnologue Report for the Language Code: chl. (retrieved 13 Dec 2009)
  4. ↑ "Cahuilla Indian Language (Iviatim)." Native Languages of the Americas. 2009 (retrieved 13 Dec 2009)
  5. ↑ Shipley, William F. «Native Languages of California». A: R.F. Heizer. Handbook of North American Indians. 8, California. Washington DC: Smithsonian Institution, 1978, p. 80–90. 
  6. ↑ Waldner, Erin. "Cahuilla elder, one of last fluent in language, dies." Arxivat 2009-09-25 a Wayback Machine. The Press-Enterprise. 9 July 2009 (retrieved 13 Dec 2009)
  7. ↑ Elaine Woo «Katherine Siva Saubel obituary: Preserver of Cahuilla Indian culture dies at 91». Los Angeles Times, 06-11-2011 [Consulta: 2 desembre 2012].
  8. ↑ "Vocabulary Words in Native American Languages: Cahuilla." Native Languages of the Americas. 2009 (retrieved 13 Dec 2009)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cahuilla_(llengua)&oldid=32630075»