Cainita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCainita
Kainite - Grube Brefeld, Tarthun, Staßfurt, Sachsen-Anhalt.jpg
Cainita idiomòrfica provinent de la mina de Brefeld, Tarthun/Staßfurt, Saxònia-Anhalt, Alemanya - mida del cristall: 3,8 cm
Fórmula química KMg[Cl SO4]·3H2O
Localitat tipus Stassfurt
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 07.DF.10
Nickel-Strunz 9a ed. 7.DF.10
Nickel-Strunz 8a ed. VI/D.18
Dana 31.7.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Color blanc, groc, gris, vermellós
Exfoliació {001} perfecta
Fractura desagregable
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent
Gravetat específica 2,15
Densitat 2,1
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La cainita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta en 1865 a Saxònia (Alemanya), sent nomenada a partir del terme grec kainos, que significa "recent" o "contemporani", en al·lusió a la seva recent formació com a mineral secundari.

Característiques[modifica]

És un sulfat de potassi i magnesi, amb part dels anions substituïts per clorur. A més està hidratat. L'hàbit és de cristalls tabulars gruixuts, exhibint sovint nombroses formes. Apareix de manera granular massiva, formant crostes i raïms que recobreixen la superfície de cavitats i fissures, en les quals els cristalls individuals poden aconseguir grans dimensions de fins a deu centímetres. El mineral pur és incolor, però és freqüent que presenti impureses que li donen variades coloracions: groc, marró, verd-gris, vermell, violeta o blau. És incolora sota llum transmesa. Quan és de color violeta es descoloreix a 150°C. La varietat blava té com a impuresa H2S.[2] Té un sabor salat i amarg.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cainita pertany a "07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: uklonskovita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteïta, mallestigita, slavikita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaïta, [[gordaïta, clairita, arzrunita,elyïta, yecoraïta, riomariïta, dukeïta]] i xocolatlita.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix en jaciments de minerals de potassi d'origen oceànic, com a mineral secundari a partir de metamorfisme o per resolució a partir de les aigües subterrànies; poques vegades un sublimat volcànic.

Sol trobar-se associada a altres minerals com: silvita, halita, carnallita, kieserita, polihalita, langbeinita o picromerita.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cainita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Kainite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 abril 2014].
  2. Leonhardt y Kühn (1935) Centralblatt für Mineralogie, Geologie und Paleontologie, Stuttgart: 193.