Caïnita
 Cainita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | KMg(SO₄)Cl·3H₂O  |
| Epònim | desconegut |
| Localitat tipus | Leopoldshall (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.DF.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DF.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.18 |
| Dana | 31.7.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | blanc, groc, gris, vermellós |
| Fractura | desagregable |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 2,15 |
| Densitat | 2,1 |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Kai |
La cainita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta en 1865 a Saxònia (Alemanya), sent nomenada a partir del terme grec kainos, que significa "recent" o "contemporani", en al·lusió a la seva recent formació com a mineral secundari.
Característiques
És un sulfat de potassi i magnesi, amb part dels anions substituïts per clorur. A més està hidratat. L'hàbit és de cristalls tabulars gruixuts, exhibint sovint nombroses formes. Apareix de manera granular massiva, formant crostes i raïms que recobreixen la superfície de cavitats i fissures, en les quals els cristalls individuals poden aconseguir grans dimensions de fins a deu centímetres. El mineral pur és incolor, però és freqüent que presenti impureses que li donen variades coloracions: groc, marró, verd-gris, vermell, violeta o blau. És incolora sota llum transmesa. Quan és de color violeta es descoloreix a 150°C. La varietat blava té com a impuresa H2S.[1] Té un sabor salat i amarg.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cainita pertany a "07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: uklonskovita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteita, mallestigita, slavikita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaita, gordaita, clairita, arzrunita, elyita, yecoraita, riomarinaita, dukeita i xocolatlita.
Formació i jaciments
Apareix en jaciments de minerals de potassi d'origen oceànic, com a mineral secundari a partir de metamorfisme o per resolució a partir de les aigües subterrànies; poques vegades un sublimat volcànic.
Sol trobar-se associada a altres minerals com: silvita, halita, carnallita, kieserita, polihalita, langbeinita o picromerita.
Referències
- ↑ Leonhardt y Kühn (1935) Centralblatt für Mineralogie, Geologie und Paleontologie, Stuttgart: 193.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caïnita |