Caïnita

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:13, 3 gen 2016 amb l'última edició de MineralBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCainita
Kainite - Grube Brefeld, Tarthun, Staßfurt, Sachsen-Anhalt.jpg
Fórmula químicaKMg(SO₄)Cl·3H₂O Modifica el valor a Wikidata
Epònimvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLeopoldshall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.DF.10
Nickel-Strunz 9a ed.7.DF.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.18 Modifica el valor a Wikidata
Dana31.7.1.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colorblanc, groc, gris, vermellós
Fracturadesagregable
Duresa2,5 a 3
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent
Gravetat específica2,15
Densitat2,1
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata

La cainita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta en 1865 a Saxònia (Alemanya), sent nomenada a partir del terme grec kainos, que significa "recent" o "contemporani", en al·lusió a la seva recent formació com a mineral secundari.

Característiques

És un sulfat de potassi i magnesi, amb part dels anions substituïts per clorur. A més està hidratat. L'hàbit és de cristalls tabulars gruixuts, exhibint sovint nombroses formes. Apareix de manera granular massiva, formant crostes i raïms que recobreixen la superfície de cavitats i fissures, en les quals els cristalls individuals poden aconseguir grans dimensions de fins a deu centímetres. El mineral pur és incolor, però és freqüent que presenti impureses que li donen variades coloracions: groc, marró, verd-gris, vermell, violeta o blau. És incolora sota llum transmesa. Quan és de color violeta es descoloreix a 150°C. La varietat blava té com a impuresa H2S.[1] Té un sabor salat i amarg.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cainita pertany a "07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: uklonskovita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteita, mallestigita, slavikita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaita, gordaita, clairita, arzrunita, elyita, yecoraita, riomarinaita, dukeita i xocolatlita.

Formació i jaciments

Apareix en jaciments de minerals de potassi d'origen oceànic, com a mineral secundari a partir de metamorfisme o per resolució a partir de les aigües subterrànies; poques vegades un sublimat volcànic.

Sol trobar-se associada a altres minerals com: silvita, halita, carnallita, kieserita, polihalita, langbeinita o picromerita.

Referències

  1. Leonhardt y Kühn (1935) Centralblatt für Mineralogie, Geologie und Paleontologie, Stuttgart: 193.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caïnita