Cairo (revista)
| Tipus | llibre de còmic  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Data d'inici | 1981 |
| Data de finalització | 1991 |
| Gerent/director | Joan Navarro i Badia |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Gènere | línia clara |
| Editorial | Norma Editorial |
Cairo fou una revista catalana de còmics de periodicitat mensual i posteriorment bimestral, publicada per l'editorial Norma, de la qual van aparèixer 75 números (més dos extraordinaris i monogràfics) entre 1981 i 1991.[1] Va formar part de l'anomenat "boom del còmic adult", siguent la principal representant de la línia clara. Dirigida per Joan Navarro, fou la seva revista de creació més personal, en la qual va intentar «reunir el material d'autors joves autòctons amb obres estrangeres de qualitat».[2]
La revista va néixer com a idea de Joan Navarro i el seu cercle pròxim format per Ramón de España, Ignacio Vidal Folch, Juan Bofill o Victoria Bermejo.[3] La nova capçalera es va erigir com la principal competència de la revista underground El Víbora, nascuda dos anys abans i adscrita a l'anomenada "línia xunga", el corrent estètic antagònic a la línia clara. No obstant, malgrat la presumpta rivalitat, foren diversos els autors que van col·laborar amb les dues revistes, per exemple Miguel Gallardo, Xavier Mariscal, Montesol o Micharmut.[4] Gallardo hi va publicar la sèrie Pepito Magefesa i Mariscal Los Garriris, ambientada en la vida noctura de la Barcelona de l'època. Montesol, per altra banda, hi va publicar La noche de siempre, amb guió de Ramón de España, una sèrie de caràcter constumbrista que reflexa la vida de la juventut moderna i acomodada de Barcelona.
Altres destacats autors de la revista foren Daniel Torres amb les aventures futuristes del detectiu Roco Vargas, i Mique Beltrán, amb la sèrie Cleopatra. Segons l'historiador Geraldo Vilches, el còmic Cleopatra de Beltrán, una versió actualitzada de les aventures clàssiques de Tintín i Blake i Mortimer però destinada a un públic adult, fou la sèrie que va representar d'una manera més nítida la línia clara.[4]
Primera etapa (1981-84)
[modifica]En la primera etapa (fins al desembre del 1984; números 1 al 30) va ser dirigida per Joan Navarro i va mostrar una decidida voluntat de renovar l'estètica del còmic autòcton agafant com a model l'anomenada línia clara del còmic francobelga. En els primers números portava el subtítol de "El Neotebeo".
| Data | Números | Títol | Autoria | Procedència |
|---|---|---|---|---|
| 04/1982- | 4- | Opium | Daniel Torres | |
| 1982 | 6-7[5][6] | Peter Parovic: Sombras | El Cubri | |
| 1982 | 7- | Cleopatra | Mique Beltrán | |
| Roco Vargas | Daniel Torres | |||
| 1982-83 | 8-14 | Fin de semana | Ramón de España/Montesol | |
| 11, 13-26, 28 i 29 | Absurdus Delirium | TP Bigart/Tha[7] | Sèrie nova | |
| 1983 | 12-17 | La guerra de las trincheras | Jacques Tardi | (À suivre) (1983) |
| 1983 | 13-17 | La Marca amarilla | Edgar P. Jacobs | Tintín (1953) |
| 16, 18-19, 21, 25 | Vidas Ejemplares | Montesol[7] | Sèrie nova | |
| 18 | Los garriris | Mariscal | ||
| 19-21 | Glen Radar | Micharmut[7] | Sèrie nova | |
| 1984 | 23-24, 26-29[7] | Aventuras de Peter Plumcake | Carles Rubio/Scaramuix | Bésame Mucho (1982)[8] |
| 1984 | 25-26, 28-30 | La Lluvia Blanca | Pere Joan[7] | Sèrie nova |
| 1984 | 25-26, 28-29 | Roberto Ruina | Ignacio Molina/Roger[7] | Sèrie nova |
| 1984 | 25-26, 28-30 | Velvet Nights | Sento[7] | Sèrie nova |
| 1984 | 26, 28-33, 35-36, 38-43 | Las aventuras de Max Fridman | Vittorio Giardino | Orient Express (1982) |
| Freddy Lombard | Yves Chaland | |||
Hi va participar també Miguel Ángel Gallardo -que alhora treballava per a la revista suposadament rival, El Víbora-, amb la seva sèrie paròdica Pepito Magefesa. També es van publicar historietes d'autors francòfons d'estètica afí a la línia clara, com ara Dick Briel, Goffin, Rivière i Flo'ch, entre molts d'altres.
En aquesta primera etapa, Cairo va prestar una especial atenció als clàssics del còmic europeu (Franquin, de qui van aparèixer a la revista les seves Idees Negres; Edgar P. Jacobs, del qual es van publicar algunes entregues de la seva clàssica sèrie Blake i Mortimer; o el mateix Hergé, a qui la revista va dedicar un especial el 1983 amb motiu de la seva mort, i recuperant a clàssics oblidats del còmic autòcton com Josep Coll.[1]
Victoria Bermejo, per altra banda, va dirigir la secció "Conocerlo es amarlo", un espai dedicat a entrevistes dels autors de còmic insígnies de la revista, com Mique Beltrán, Pere Joan, Daniel Torres, Guillem Cifré o Tha. Bermejo havia retornat recentment de Nova York, havia estudiat la premsa americana, conegut l'Interview d'Andy Warhol i en aquesta secció es va proposar entrevistar els joves autors com si fossin estrelles de Hollywood.[9]
Aquesta primera etapa va finalitzar el desembre del 1984, quan la revista va deixar de ser econòmicament viable. Els problemes ja havien començat l'any anterior, quan el número 19 de la revista no va poder sortir al carrer a causa d'una vaga als tallers que l'imprimien. A més, alguns intel·lectuals com Jordi Bernet, Jesús Blasco, Javier Coma, Juan Cueto, Romà Gubern, Víctor Mora, Ricardo Muñoz, Enric Sió, Suay, Maruja Torres i Josep Toutain van publicar al diari El País, un "Manifiest contra l'exposició Tintín i Hergé" (1984) i per extensió contra la línea clara, al qual van respondre altres teòrics com Ludolfo Paramio o Juan d'Ors.[10]
En el moment de la seva desaparició, segons afirmen els editors (Cairo, núm. 75), les vendes havien baixat fins a només 6.000 exemplars dels 20.000 que s'imprimien. Per a la teòrica Francisca Lladó, les raons de la seva desaparició cal buscar-les en l'«intent d'intel·lectualització per part de l'equip de redacció, els qui van insistir desmesuradament en una escola articulada a partir d'uns patrons de contingut i uns dibuixants que, lluny de justificar, van imposar per pròpies conviccions, controlant així els gustos del públic, que en principi comprava la revista per simple plaer i va arribar a l'absència. donar-ne una explicació coherent».[11]
Gran part dels seus autors col·laborarien junts en la nova revista Complot! de l'editorial Complot impulsada per Joan Navarro.
Referències
[modifica]- 1 2 Cuadrado, Jesús (2000), pàg. 200.
- ↑ Santamaria, Carles «Joan Navarro. La historia de un enamorado de los tebeos» (en castellà). El País, 27-05-1989 [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ Fraser, Benjamin. «Spectacular modernity. The urban visions of Victoria Bermejo and Juan Linares». A: Barcelona, city of comics. Urbanism, architecture and design in postdictatorial Spain (en anglès). Suny Press (State University of New York Press), 2022, p. 129. ISBN 978-1438487496.
- 1 2 Vilches, Gerardo (2014), pàg. 210.
- ↑ Lladó Pol (2001), p. 73.
- ↑ Lladó Pol (2001), 96.
- 1 2 3 4 5 6 7 Guiral, Antoni (1985) en 1983/1984: series de producción autóctona para una temporada prolífica para Fancomics (Barcelona: Toutain Editor), p. 17 a 20.
- ↑ Cuadrado (2000), p. 1144.
- ↑ Vidal-Folch, Ignasi «Memorial de la revista 'Cairo'». Crónica Global, 28-09-2025 [Consulta: 15 abril 2026].
- ↑ Lladó Pol (2001), p. 46 a 49.
- ↑ Lladó Pol (2001), p. 52.
Bibliografia
[modifica]- Vilches, Gerardo. Breve historia del cómic. Nowtilus, 2014. ISBN 978-8499676326.
- Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido/ Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2000. ISBN 84-89384-23-1.