Calígula (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaCalígula
Caligula8.jpg
modifica
Fitxa
DireccióTinto Brass¡
Protagonistes
ProduccióBob Guccione
Franco Rossellini
Dissenyador de produccióDanilo Donati modifica
GuióGore Vidal, Masolino D'Amico, Bob Guccione, Malcolm McDowell i Tinto Brass modifica
MúsicaBruno Nicolai
FotografiaSilvani Ippoliti
MuntatgeNino Baragli
VestuariDanilo Donati modifica
ProductoraPenthouse
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Estats Units
Estrena1979
Durada156 minuts
Idioma originalanglès i italià modifica
Coloren color modifica
Formatpantalla ampla modifica
Recaptació23.438.120 $ modifica
Descripció
GènereHistòric
Temaincest modifica
Lloc de la narracióRoma modifica

IMDB: tt0080491 Filmaffinity: 250482 Allocine: 1678 Rottentomatoes: m/caligula Allmovie: v7895 TCM: 70079 TV.com: movies/caligula-r-rated-edition Modifica els identificadors a Wikidata

Calígula és una pel·lícula sobre el polèmic emperador romà Calígula, del 1979, dirigida per Tinto Brass.

D'aquesta cinta n'existeixen dues versions: l'original del productor Tinto Brass, més o menys atrevida, però apta per a sales comercials i la versió sense censura, estesa pel productor Bob Guccione, que hi inclou escenes de sexe lèsbic i fins i tot incest.[1]

Argument[modifica]

Després d'assassinar Tiberi, Calígula assumeix el tron de l'Imperi Romà, implantant-hi una era de tirania i despotisme. La cinta reflecteix les excentritats i excessos que fan de Calígula un home temut i odiat.[2]

Impacte social i controvèrsia[modifica]

La pel·lícula comptà amb un repartiment de luxe, encapçalat per Malcolm McDowell, Peter O'Toole, John Gielgud i Helen Mirren, qui vint-i-cinc anys després guanyaria l'Òscar pel seu paper d'Elisabet II a la pel·lícula La reina.

La pretensió del director Tinto Brass era realitzar "una epopeia sobre l'orgia del poder, no sobre el poder de l'orgia".[1] Tanmateix, el productor de la pel·lícula, Bob Guccione, editor de la revista Penthouse, n'acabà canviant el resultat final. Dos anys després d'estrenar-se, Guccione produí una versió sense talls incloent-hi escenes pornogràfiques (coits, felacions hetero i homosexuals, ejaculacions, pluja daurada, pinzellades de zoofília i sadomassoquisme) que filmà amb actors porno el 1979 sense que el director, Brass, ho sabés.

La pel·lícula suscità crítiques de tots els gustos i quedà com una fita del cinema eròtic, més que no pas de l'històric. La versió original fou un fracàs i la versió sense censura ni tan sols va ser exhibida a Gran Bretanya, ja que l'entitat encarregada de classificar les cintes va prohibir-la.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calígula