Cal Bep del Pau

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Cal Bep del Pau
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud271 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Fuliola (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça Major Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 42′ 47″ N, 1° 01′ 07″ E / 41.713101°N,1.018487°E / 41.713101; 1.018487
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC29766 Modifica el valor a Wikidata

Cal Bep del Pau és una obra de la Fuliola (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

És un edifici de planta quadrada dividida en tres pisos: planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa hi ha l'entrada destacada per la seva gran portalada d'arc de mig punt dovellat. A més, a la banda dreta apareix una segona porta, allindada, que sembla d'època posterior. En aquesta part de la façana es poden observar molts fragments de revestiment o arrebossat de color blanc. A la primera planta s'obren quatre finestres allindanades: una a la dreta, amb balconada; dues de les mateixes dimensions al centre i una última més a l'esquerra, de reduïdes dimensions. Finalment, les golfes es caracteritzen per dues obertures quadrangulars i una balconada idèntica a la de la primera planta. L'habitatge està cobert per una teulada d'on hi sobresurt un ràfec esglaonat molt malmès i deteriorat.[1]

Història[modifica]

És una de les cases més antigues de la vila closa. Hi vivien Na Caterina, la filla de l'administrador, Pasqual Tarroja, Bartomeu Marcenyachs i Berenguer Musset, segons el Capbreu Autèntic de l'any 1540.[1] Al ocupar tot un costat de la plaça Major, havia de ser una casa molt poderosa de la Fuliola del segle xvii.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cal Bep del Pau
  1. 1,0 1,1 1,2 «Cal Bep del Pau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 gener 2017].