Cal Pons

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCal Pons
Torre Vella de Cal Pons 3.jpg

Localització
 41° 57′ 56″ N, 1° 53′ 06″ E / 41.9656°N,1.88508°E / 41.9656; 1.88508
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaBerguedà
MunicipiPuig-reig
Geografia
Altitud 430 m
Modifica les dades a Wikidata

Cal Pons,[1] també conegut com a Colònia Pons, és una de les set colònies tèxtils del municipi de Puig-reig.[2] Fundada l'any 1875 és, arquitectònicament i urbanísticament, la colònia industrial més important. El seu conjunt arquitectònic és protegit com a bé cultural d'interès nacional.

Infotaula d'edifici
Cal Pons
Torre Vella de Cal Pons 3.jpg
Dades
Tipus entitat de població i colònia model
Característiques
Altitud 430 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaBerguedà
MunicipiPuig-reig
Localització Puig-reig (Berguedà)
 41° 57′ 56″ N, 1° 53′ 06″ E / 41.965593°N,1.885077°E / 41.965593; 1.885077Coord.: 41° 57′ 56″ N, 1° 53′ 06″ E / 41.965593°N,1.885077°E / 41.965593; 1.885077
BCIN
Data 26/07/2018
Identificador IPAC: 3658
Modifica les dades a Wikidata

Descripció[modifica]

El conjunt de la colònia Pons és remarcable pel fet de ser una de les colònies tèxtils que neix i es forma en un període relativament curt de temps (1875-1910), la qual cosa fa que presenti una gran unitat. Compta amb un impressionant bosc i un jardí que envolta les dues torres neomedievalistes dels propietaris, el xalet del director, l'església neogòtica de Sant Josep -amb el panteó familiar-, obra de l'arquitecte modernista Josep Torres i Argullol, la casa-convent i el teatre. A un nivell més inferior, i prop de la fàbrica, hi ha els habitatges plurifamiliars per als obrers i la zona de serveis (forn, botigues, etc.) [3]

L'estructura de la colònia Pons il·lustra perfectament la morfologia d'una colònia evolucionada, segons la definició de Jordi Clua,[4] ja que el fort desnivell del terreny va propiciar que es distribuís els tres espais (productiu, residencial i de domini) en tres nivells: L'Espai productiu (la fàbrica, el canal i la resclosa, els tallers i magatzems i les oficines) es troben al nivell més baix, arran del riu. L'Espai de residència i serveis (que inclou els habitatges dels treballadors del carrer Orient i la botiga, el forn de pa, el cafè, la barberia, etc.) se situa a un nivell intermedi. I al nivell superior, després de pujar les escales trobem L'Espai de domini, amb els edificis simbòlics del poder econòmic i social: les dues torres dels amos, el xalet del director, el jardí i l'església. També en aquest nivell, al costat de l'església, hi ha el convent, amb les escoles i la residència de noies treballadores (o menager), i el teatre (que es podrien classificar més aviat com a espai de residència i serveis).[5]

Edificis i elements destacats[modifica]

L'Església[modifica]

L'Església de Sant Josep és de planta de creu llatina de 32 metres de llarg. La nau principal és coberta amb volta de creueria, i les capelles laterals fan de contrafort de la nau central. A l'encreuament de la nau principal amb el transsepte s'alça un cimbori octogonal. L'absis poligonal té un deambulatori que porta a la cripta i a la sagristia. El 1879 s'aixeca el campanar aïllat i el 1907 es construí el panteó familiar, en el qual foren enterrats Lluís Pons i Enrich i la seva esposa, Anna Roca.[3]

Exteriorment, l'església presenta un aspecte altiu reforçat pel cimbori, el campanar i el conjunt de pinacles. La façana principal, orientada a migdia, és de carreus ben tallats, la resta de l'edifici combina harmònicament la pedra devastada amb els maons.[3]

Es tracta d'un edifici neogòtic que fou bastit en 16 mesos, obra de l'arquitecte Josep Torres i Argullol. L'interior fou decorat per Francesc Morell, germà del director de la fàbrica en aquell moment.[3]

Escola, convent, teatre i casa de les noies[modifica]

Els edificis consten de dos pisos: la planta baixa era condicionada per a les escoles, i el pis superior per al convent, el pis del capellà i la residència de noies treballadores. Com la resta d'edificis de la colònia, els materials constructius són: la pedra pels murs i el maó per les finestres i les portes.[3]

Les torres[modifica]

La torre vella (bastida abans de 1885) i la torre nova (inaugurada el 1897) són edificis monumentals d'estil historicista medieval. Van ser plantejats com castells medievals envoltats de jardí. La torre vella fou la primera que es construí; es tracta d'un edifici massís però esvelt, amb un cos central molt marcat. Ressalta l'escala de volta catalana. És d'estil eclèctic i goticitzant.[3]

La torre nova és una construcció de grans proporcions bastida sobre un penyal al final dels jardins de la colònia. En la seva estructura predomina el cos central per damunt dels dos laterals. La façana principal, amb una doble escalinata, està orientada a tramuntana. Els murs exteriors combinen el maó, l'arrebossat i els mosaics. Presenta molts detalls decoratius de tipus medieval: capitells amb el bestiari, decoració floral, gàrgoles, arcuacions cegues en el ràfec de la teulada... Al rebedor hi ha unes pintures al·legòriques que fan referència als continents d'Amèrica, Àfrica, Àsia i Europa. Es tracta d'un paisatge de fons amb una figura femenina que porta algun element que fa referència a cada continent. En la representació d'Europa, el paisatge de fons és la colònia Pons vist des del peu del Llobregat. Fou residència dels propietaris inicialment de forma continuada, després va fer funcions de segona residència i a mitjan segle XX es va subhastar el mobiliari i es va habilitar com a fàbrica de tovalloles.[3]

La Torra Nova de Cal Pons i el seu jardí particular.

Es desconeix qui fou l'autor d'aquests dos edificis. Sembla, però, que podria haver estat Josep Torres i Argullol o Alexandre Soler i March, arquitectes que van treballar per a la família Pons. El xalet del director fou construït abans de 1900, és més auster i de dimensions més reduïdes, i tampoc se sap qui en va ser l'autor.[3]

El jardí[modifica]

Quan es dissenyà la colònia es va pensar de convertir la finca en un jardí tancat que l'aïllava del món exterior. El jardí, de fet, era d'ús privat per als propietaris de la colònia i la família del director. Però quan la família Pons no hi era els treballadors podien disposar del jardí i el bosc annex. En aquest espai hi havia una gran diversitat d'espècies vegetals (algunes, però han desaparegut): plataners, til·lers, moreres, troanes, castanyers d'índies, palmeres, pollancres, alzines, avets .[3]

Al jardí privat de la torre nova destaquen dues glorietes de 1900 -fetes de maó i fusta- que tenen vista sobre el Llobregat i la colònia.[3]

Cal Pons: Església, convent i escoles. On antigament hi havia l'Escola de la Llar o "menager" ara hi ha un alberg.
Imatge antiga de la colònia Pons, probablement a principis de s. XX

Història[modifica]

El fundador de Cal Pons fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, el qual fou, a més, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII, Josep Pons ja era, a mitjan segle XIX, un important industrial cotoner. L'any 1875 comprà els terrenys de Cal Garrigal amb la intenció de construir-hi una colònia industrial (posteriorment amplià la compra amb més terrenys de masies dels voltants).[6] L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. Un dels edificis més importants de Cal Pons, pels serveis que acollia, fou el que es construí, annex a l'església, l'any 1893. Aquest espai incloïa l'escola, el convent de les monges, la residència de les noies i el teatre. Els edificis més emblemàtics de la colònia, l'església i les dues torres dels amos, es construïren també en aquesta etapa inicial L'església, inaugurada el 1887, fou qualificada, per la premsa de l'època, com la "Catedral de l'Alt Llobregat". Les dues torres, situades al voltant d'un jardí, foren construïdes abans de l'any 1885 (la vella) i el 1897 (la nova). El conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el "sereno" vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Aquesta muralla fou enderrocada durant la Guerra Civil i ja no es reconstruí.[7]

Els anys vuitanta del segle XIX, mentre la colònia anava creixent i la fàbrica ja funcionava a ple rendiment, foren molt conflictius. Els obrers de Cal Pons -i de totes les colònies i fàbriques tèxtils catalanes de l'època- havien de suportar unes condicions laborals molt dures, amb jornades laborals de dotze hores diàries o més, i amb un alt grau de perillositat i incomoditats diverses. Els treballadors de Cal Pons es rebel·laren en diverses ocasions contra aquestes condicions quotidianes. La mobilització més important fou la vaga de l'any 1890, la qual afectà la majoria de les fàbriques i colònies del Llobregat. Com a conseqüència d'aquesta vaga, 150 obrers de Cal Pons foren acomiadats i expulsats de la colònia. L'any 1893 morí Josep Pons i Enrich i tres anys més tard també traspassava el seu hereu, Ignasi Pons. A partir d'aquells moments, i fins a l'any 1921, fou Lluís G. Pons, segon fill del fundador i germà d'Ignasi, qui esdevingué l'home fort de la família i l'amo de Cal Pons. La situació de la colònia -ja construïda i consolidada- i la figura del director de la fàbrica -que era qui controlava el funcionament econòmic de l'empresa i el manteniment de l'ordre i la "pau social" i que disposà de xalet propi a partir de l'any 1900- van permetre a Lluís G. Pons centrar-se en la seva activitat política. Fou en aquests anys quan es consolidà la relació paternalista envers els treballadors. El paternalisme es basava en un pacte, no escrit, pel qual l'amo oferia feina, pis, menjar, serveis, estabilitat i seguretat als seus obrers a canvi que aquests es limitessin a treballar, obeir i a no trencar la "pau social".[7]

Una mostra de l'auge de la colònia i el prestigi de la família Pons va ser que, en la visita que l'any 1908 el rei Alfons XIII va realitzar a la conca del Llobregat, el monarca va fer una visita a la colònia Pons, on va fer estada i es va celebrar una missa i un àpat en els quals eren convidades les principals autoritats i els fabricants de la zona.[5]

La colònia fou fins als anys 50 i 60 del segle XX el centre cultural més actiu del municipi de Puig-reig. Es publicava la revista "Colònia Pons" i es creà l'Escola de la Llar i l'Escola del Treball vinculada a l'Escola Industrial de Barcelona. Els treballadors de la fàbrica rebien una formació, que a nivell comarcal constituïen una autèntica avantguarda.[3]

Com la majoria de colònies del Berguedà, Cal Pons es mantingué a ple rendiment i plena de vida fins als anys seixanta. A partir de llavors les coses començaren a evolucionar ràpidament. A partir dels anys setanta, i especialment durant els vuitanta, els indicis de la crisi del sector tèxtil es feren sentir i el model de colònia també entrà en decadència: molta gent abandonà Cal Pons i els serveis anaren tancant. La fàbrica va tancar portes l'any 1995 i el conjunt de la colònia, llevat de la turbina, fou embargat. El 1997 l'Ajuntament de Puig-reig va adquirir, en subhasta pública, una part de la finca. Aleshores es va iniciar un procés d'urbanització i parcel·lació gràcies a la qual s'han construït nous habitatges. Els edificis industrials han estat parcialment ocupats per altres indústries. Des el 1999 l'edifici de les monges acull una de les seus del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, i des del 2008 l'església museïtzada s'ha convertit en un centre d'interpretació de les colònies.[7] El 22 d'abril de 2012 es va inaugurar l'alberg de cal Pons, que ocupa els edificis de l'antiga casa de les noies (menager) i del teatre.[8]

A mitjan segle XX, i sobretot arran de la Guerra Civil, s'abandonaren les torres on residien els amos i començà un progressiu deteriorament de les activitats culturals i del parc, en el qual hi havia una interessant col·lecció d'aus exòtiques.[3]

Festes i actes populars[modifica]

Festa del Roser[modifica]

Hereva de l'antiga Festa Major de la colònia, la festa continua aplegant, el primer diumenge d'octubre, una bona colla de persones filles, residents i vinculades a cal Pons. Els actes, organitzats per l'Associació de Veïns de cal Pons, s'inicien amb la missa solemne i el lliurament del ram dels Roser a tots els assistents. La festa reuneix, des de fa molts anys, la trobada de Noies del Managé, que havien estudiat a la colònia i que fan que la festa esdevingui un acte, molt entranyable i de trobada. Entre els actes destaca la plantada simbòlica d'un arbre, una ballada de gegants, un pica-pica per a tots els assistents, i un dinar popular davant la Torre Nova.[9]

Festa de Primavera[modifica]

Es celebren el cap de setmana més proper a la festa de Sant Jordi i tenen un marcat caràcter cultural amb l'objectiu d'activar la vitalitat de la que fou una de les grans colònies tèxtils del municipi, Cal Pons. Concerts, presentació de llibres, visites guiades, recital de poesia, etc. Són els actes propis del diumenge, precedits per activitats més lúdiques per a la canalla, la tarda del dissabte (tallers, berenar, etc.). La festa s'organitza conjuntament entre el Parc Fluvial del Llobregat i l'Associació de veïns de cal Pons.[10]

Les festes de Primavera de Cal Pons aglutinen els actes relacionats amb l'inici de la nova estació i vinculats a la festivitat de Sant Jordi; impulsades per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Puig-reig des del 2000, tenen la voluntat d'esdevenir un estímul cultural a l'entorn de la reivindicació del patrimoni de Cal Pons.

Referències[modifica]

  1. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  2. «Cal Pons». Ajuntament de Puig-reig. [Consulta: 3 juliol 2014].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 «Colònia Pons». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 juliol 2014].
  4. Clua i Mercadal, Jordi «Catalogació i descripció de les colònies industrials del Llobregat». Professor Lluís Casassas. Geografia i territori. PPU, pàg. 171-178.
  5. 5,0 5,1 Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594. 
  6. Viladés, Ramon i Serra, Rosa «La colònia Pons (Puig-reig)». L'Erol, 86-87, 2005, pàg. 56-60 [Consulta: 28 novembre 2014].
  7. 7,0 7,1 7,2 Serra Rotés, Rosa i Piñero, Jordi. «Colònia Pons o Cal Pons». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona. [Consulta: 28 novembre 2014].
  8. «Nova casa de colònies a l'antiga colònia tèxtil de Cal Pons, a Puig-reig». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 28 novembre 2014].
  9. «Festa Major del Roseret de Cal Pons». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.
  10. «Festes de Primavera de Cal Pons». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona. [Consulta: 28 setembre 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Serra, Rosa; Bernadich, Anna; Rota, Montserrat. Guia d'Art del Berguedà. Editat pel consell comarcal del Berguedà. 
  • Serra i Rotés, Rosa; Viladés i Llorens, Ramon. La Colònia Pons de Puig-Reig : (1875-1987). Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà : Edicions de l'Albí, 1987. ISBN 8486631025. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cal Pons Modifica l'enllaç a Wikidata