Cal Riera (Puig-reig)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Entitat de població  | |||
| Construcció | finals XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Comarques Centrals | |||
| Comarca | Berguedà | |||
| Municipi | Puig-reig | |||
| Localització | Km. 77 de la C-16, Puig-reig (Berguedà) | |||
| ||||
| Bé inventariat | ||||
| Identificador | IPAC: 3649 | |||
Cal Riera[1] és una colònia tèxtil al municipi de Puig-reig, coneguda també com a Colònia Manen, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
És una colònia de dimensions modestes, distribuïda en dos nivells. Al nivell inferior, al costat del riu i al sud de la colònia, trobem l'edifici de la fàbrica, i al nivell superior, a la part nord, la colònia obrera amb els edificis d'habitatges per als obrers, i els equipaments i serveis, un antic teatre o casino, actualment en estat ruïnós, l'església, advocada a la Mare de Déu de Montserrat i la torre de l'amo.[2]
Història[modifica]
Els orígens de Cal Riera, com moltes altres colònies tèxtils situades al peu dels rius Llobregat, Ter o Cardener, es remunten a l'existència d'un vell molí fariner convertit en fàbrica que aprofita l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas de cal Riera, fou la societat Manen, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera amb el seu molí, i les terres del seu voltant, on van construir la fàbrica i van sol·licitar el permís d'utilització d'aigües industrials.[2]
La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola.[2]
És destacable que Cal Riera esdevingué, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta, una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d'Espanya, especialment d'Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella.[2]
Cal Riera fou la primera fàbrica i colònia afectada per la crisi del tèxtil, i tancà les portes l'any 1980.[3] A partir d'aquest moment moltes famílies van deixar la colònia es van instal·lar a poblacions properes, especialment a Navàs.[2] Actualment la fàbrica torna a funcionar dedicada a la filatura de cotó.[3]
Església de la Mare de Déu de Montserrat[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Colònia Cal Riera o Cal Manent». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona. [Consulta: 27 setembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «Cal Riera». Ajuntament de Puig-reig. [Consulta: 27 setembre 2014].
Bibliografia[modifica]
- Serra, Rosa; Bernadich, Anna; Rota, Montserrat. Consell Comarcal del Berguedà. Guia d'Art del Berguedà.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cal Riera |
