Vés al contingut

Cal Riera (Puig-reig)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Can Riera.
Plantilla:Infotaula geografia políticaCal Riera
Imatge
Tipuscolònia industrial i entitat singular de població Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 41° 56′ N, 1° 53′ E / 41.93°N,1.88°E / 41.93; 1.88
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central
ComarcaBerguedà
MunicipiPuig-reig Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població63 (2024) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud421 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE08175000200 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT0817510002200 Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC3655 Modifica el valor a Wikidata

Cal Riera,[1] coneguda també com a Colònia Manent, és una colònia tèxtil a Puig-reig (Berguedà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2]

Història

[modifica]

El 1856, Josep Riera, propietari de la masia de Cal Riera (coneguda com a «Casa Gran»), va demanar permís per a fer servir l'aigua del Llobregat per a moure una serradora i una fàbrica de filats i teixits de cotó que volia construir en uns terrenys de la seva propietat.[3] El cabdal de 3.027 l/s es captaria en una resclosa de 3,20 m i un canal de derivació de 3,60 m que tindria dos salts d'aigua: un per a la serradora, de 4,368 m i una força de 97 CV, i un altre per a la fàbrica, de 5,5 m i 121 CV.[3]

El 1871, Climent Marsinyach demanà permís per convertir la serradora en un molí fariner, variant l'emplaçament de la fàbrica de tèxtil i substituint la resclosa de fusta per una de pedra i ciment.[4] Les noves instal·lacions requerien una inversió considerable i responien a un projecte industrial més ambiciós, i el 1902, la seva filla Margarida Marsinyach i Riera, pubilla del mas, vengué per 110.000 pessetes la finca, el dret a utilitzar l'aigua i la fàbrica i el canal a la societat Massana, Vilaseca i Llibre (Successors de Pere Manent), els socis de la qual eren Margarida Massana i Manent (1858-1915), el seu marit Antoni Llibre i Mora (†1904), fabricants i residents a Barcelona, i el gerent Marià Vilaseca i Basachs (†1916), de Sallent.[5]

L'any següent, la societat va demanar permís per a ampliar-ne la concessió hidràulica.[6] Les obres van començar per la resclosa, 1,5 m més alta que l'existent, i tot seguit, la resta d'infraestructures i edificis de la colònia, els habitatges dels treballadors i la torre del director, inaugurada el 1904.[7] El 1905, el padró de Puig-reig hi registrava 180 habitants, parelles joves amb fills en edat escolar o que ja s'havien incorporat a la fàbrica.[7] El 1910, ja hi funcionava el forn de pa, regentat per Valentí Torres i Solé, de Navarcles.[7]

La mort dels socis fundadors va provocar canvis en el nom i l'accionariat de la societat.[7] Sota la direcció dels Manent (o Manén, tal com l'escrivien), es construí el Casal, inaugurat el 1922 i centre de les activitats socials, culturals i d'oci de la colònia, on també s'instal·là la botiga, la cooperativa i la primera escola.[7]

Durant els anys 1950 i 1960, Cal Riera va ser una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d'Espanya, especialment d'Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella.[8] Això motivà la construcció de l'església, la nova escola i el camp de futbol, així com nous blocs d'habitatges al sector de tramuntana (carrers de Santa Isabel, Sant Enric i Sant Antoni Maria Claret).[7] L'escola va funcionar fins als anys 1970, quan va ser tancada i els nens es van haver de traslladar a Puig-reig o a Navàs; aleshores, moltes famílies abandonaren els habitatges, ja molt envellits per la manca de manteniment.[9]

El despoblament fou accentuat per la davallada dels serveis i quan la fàbrica va tancar el 1979, hi treballaven 370 persones, però hi vivien moltes menys.[10] La fàbrica fou adquirida per l'industrial berguedà Joan Gonfaus, que hi instal·là una moderna filatura de cotó, que encara es manté activa.[10] Els habitatges dels carrers de Santa Isabel i Sant Antoni Maria Claret foren adjudicats en subhasta a un grup inversor que els va rehabilitar i els va vendre als residents, però la resta d'habitatges i edificis són propietat d'una empresa barcelonina i en avançat procés de degradació.[10]

Descripció

[modifica]

És una colònia de dimensions modestes, distribuïda en dos nivells. Al nivell inferior, al costat del riu i al sud de la colònia, hi ha la fàbrica, i al nivell superior, a la part nord, la colònia obrera amb els edificis d'habitatges per als obrers, i els equipaments i serveis, un antic teatre o casino, actualment en estat ruïnós, l'església de la Mare de Déu de Montserrat i la torre de l'amo.[8]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
  2. «COLÒNIA DE CAL RIERA: CONJUNT». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. 3,0 3,1 Serra Rotés, 2017, p. 54.
  4. Serra Rotés, 2017, p. 55.
  5. Serra Rotés, 2017, p. 56-57.
  6. Serra Rotés, 2017, p. 56.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Serra Rotés, 2017, p. 59.
  8. 8,0 8,1 «Colònia Cal Riera o Cal Manent». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
  9. Serra Rotés, 2017, p. 59-60.
  10. 10,0 10,1 10,2 Serra Rotés, 2017, p. 60.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]