Cal Riera (Puig-reig)
|
No s'ha de confondre amb Can Riera. |
| ||||
| Tipus | colònia industrial i entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Àmbit funcional territorial | Catalunya Central | |||
| Comarca | Berguedà | |||
| Municipi | Puig-reig | |||
| Població humana | ||||
| Població | 63 (2024) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 421 m | |||
| Codi INE | 08175000200 | |||
| Codi IDESCAT | 0817510002200 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 3655 | |||
Cal Riera,[1] coneguda també com a Colònia Manent, és una colònia tèxtil a Puig-reig (Berguedà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2]
Història
[modifica]El 1856, Josep Riera, propietari de la masia de Cal Riera (coneguda com a «Casa Gran»), va demanar permís per a fer servir l'aigua del Llobregat per a moure una serradora i una fàbrica de filats i teixits de cotó que volia construir en uns terrenys de la seva propietat.[3] El cabdal de 3.027 l/s es captaria en una resclosa de 3,20 m i un canal de derivació de 3,60 m que tindria dos salts d'aigua: un per a la serradora, de 4,368 m i una força de 97 CV, i un altre per a la fàbrica, de 5,5 m i 121 CV.[3]
El 1871, Climent Marsinyach demanà permís per convertir la serradora en un molí fariner, variant l'emplaçament de la fàbrica de tèxtil i substituint la resclosa de fusta per una de pedra i ciment.[4] Les noves instal·lacions requerien una inversió considerable i responien a un projecte industrial més ambiciós, i el 1902, la seva filla Margarida Marsinyach i Riera, pubilla del mas, vengué per 110.000 pessetes la finca, el dret a utilitzar l'aigua i la fàbrica i el canal a la societat Massana, Vilaseca i Llibre (Successors de Pere Manent), els socis de la qual eren Margarida Massana i Manent (1858-1915), el seu marit Antoni Llibre i Mora (†1904), fabricants i residents a Barcelona, i el gerent Marià Vilaseca i Basachs (†1916), de Sallent.[5]
L'any següent, la societat va demanar permís per a ampliar-ne la concessió hidràulica.[6] Les obres van començar per la resclosa, 1,5 m més alta que l'existent, i tot seguit, la resta d'infraestructures i edificis de la colònia, els habitatges dels treballadors i la torre del director, inaugurada el 1904.[7] El 1905, el padró de Puig-reig hi registrava 180 habitants, parelles joves amb fills en edat escolar o que ja s'havien incorporat a la fàbrica.[7] El 1910, ja hi funcionava el forn de pa, regentat per Valentí Torres i Solé, de Navarcles.[7]
La mort dels socis fundadors va provocar canvis en el nom i l'accionariat de la societat.[7] Sota la direcció dels Manent (o Manén, tal com l'escrivien), es construí el Casal, inaugurat el 1922 i centre de les activitats socials, culturals i d'oci de la colònia, on també s'instal·là la botiga, la cooperativa i la primera escola.[7]
Durant els anys 1950 i 1960, Cal Riera va ser una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d'Espanya, especialment d'Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella.[8] Això motivà la construcció de l'església, la nova escola i el camp de futbol, així com nous blocs d'habitatges al sector de tramuntana (carrers de Santa Isabel, Sant Enric i Sant Antoni Maria Claret).[7] L'escola va funcionar fins als anys 1970, quan va ser tancada i els nens es van haver de traslladar a Puig-reig o a Navàs; aleshores, moltes famílies abandonaren els habitatges, ja molt envellits per la manca de manteniment.[9]
El despoblament fou accentuat per la davallada dels serveis i quan la fàbrica va tancar el 1979, hi treballaven 370 persones, però hi vivien moltes menys.[10] La fàbrica fou adquirida per l'industrial berguedà Joan Gonfaus, que hi instal·là una moderna filatura de cotó, que encara es manté activa.[10] Els habitatges dels carrers de Santa Isabel i Sant Antoni Maria Claret foren adjudicats en subhasta a un grup inversor que els va rehabilitar i els va vendre als residents, però la resta d'habitatges i edificis són propietat d'una empresa barcelonina i en avançat procés de degradació.[10]
Descripció
[modifica]És una colònia de dimensions modestes, distribuïda en dos nivells. Al nivell inferior, al costat del riu i al sud de la colònia, hi ha la fàbrica, i al nivell superior, a la part nord, la colònia obrera amb els edificis d'habitatges per als obrers, i els equipaments i serveis, un antic teatre o casino, actualment en estat ruïnós, l'església de la Mare de Déu de Montserrat i la torre de l'amo.[8]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Mare de Déu de Montserrat de Cal Riera -
Cal Riera, municipi de Puig-reig
Referències
[modifica]- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
- ↑ «COLÒNIA DE CAL RIERA: CONJUNT». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 Serra Rotés, 2017, p. 54.
- ↑ Serra Rotés, 2017, p. 55.
- ↑ Serra Rotés, 2017, p. 56-57.
- ↑ Serra Rotés, 2017, p. 56.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Serra Rotés, 2017, p. 59.
- ↑ 8,0 8,1 «Colònia Cal Riera o Cal Manent». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ Serra Rotés, 2017, p. 59-60.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Serra Rotés, 2017, p. 60.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Serra Rotés, Rosa «Cal Riera. Notes sobre una colònia tèxtil puig-regenca». L'Erol: revista cultural del Berguedà, núm. 131, 2017, pàg. 54-61.
