Calceolariàcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Calceolariàcies
Calceolaria biflora
Calceolaria biflora

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Astèrides
Ordre: Lamials
Família: 'Calceolariaceae'
Andersson (2006)
Gèneres

Calceolaria
Jovellana
Porodittia

Les calceolariàcies (Calceolariaceae) conformen una família d'angiospermes inclosa a l'ordre de les lamials, que ha estat recentment separats de Scrophulariaceae. La família inclou tres gèneres, Calceolaria, Porodittia, i Jovellana. Recents filogènies moleculars que inclouen al gènere Calceolaria han demostrat no només que aquest gènere no té cabuda en Scrophulariaceae (o qualsevol de les nombroses famílies recentment separades de Scrophulariaceae), sinó també que aquest gènere és el clade germà de la majoria de les altres famílies de les Lamiales. Caràcters morfològics i químics també donen suport a la separació de Calceolariaceae de Scrophulariaceae i altres Lamiales. Alguns estudis recents han recolzat una gran relació entre el grup de les calceolariàcies i les gesneriàcies.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Flor de C. uniflora

Són herbes anuals o perennes, subarbustos o arbustos. Les fulles són simples, oposades i decussades o ternes, rarament alternes. Les flors s'agrupen en inflorescències, usualment en cimes, en algunes espècies les flors aparèixen de manera solitària. El calze és tetrapartit. La corol·la és bilabiada i normalment groga. El llavi superior està format per dues peces corol·lines adaxials. El llavi inferior està format per tres peces corol·lines abaxials, també sacciforme i de major grandària que el llavi superior, normalment presenta una zona amb tricomes glandulars secretors d'olis, coneguda com a elaiòfor. L'androceu està compst per 2 estams i 2 anteres amb una dehiscència longitudinal. L'ovari és bilocular, bicarpelar, súper o semiínfer. L'estil és simple, capitat o inconspicu. El fruit és una càpsula pluriseminada, dehiscent distalment en 4 valves, i que dóna unes llavors petites, gairebé linears, lipsoides i una mica recorbades. La testa d'aquesta està ornamentada, amb costelles longitudinals.

Distribució[modifica | modifica el codi]

La majoria d'espècies habiten en estepes de gramínies amb arbustos dispers mesoandines, entre els 300-4000 metres d'altura.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]