Caldera de Gundestrup

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Caldera de Gundestrup

La Caldera de Gundestrup és un artefacte arqueològic en forma de caldera o marmita de plata gairebé pura (97%), datada en el segle primer abans de l'era vulgar, trobada a una turbera de Himmerland, Jutlàndia, Dinamarca, en 1891, i exposada com peça principal al Museu Nacional de Dinamarca, a Copenague. A més, n’existeixen tres còpies exposades en els museus francesos de Dijon, Autun (antiga Bibractis) i Lion.

La caldera, de 69cm de diàmetre i 42 d'altura, està formada per 12 peces que confegeixen la part lateral, i una altra de circular per al fons, totes elles de plata repujada a martell, reproduint un ric conjunt d'imatges.

La importància d'aquest objecte arqueològic radica principalment en la seva iconografia.

Iconografia[modifica | modifica el codi]

La decoració de la marmita ens mostra dos vessants diferents, dues fonts d'inspiració gairebé incompatibles: d'una banda, animals com el lleó o el dofí, de clara ambientació mediterrànea, així com un espectacle de tauromàquia o taurocatàpsia (captura del brau) o taurobolia representat per triplicat, sense comptar el toro ajagut del fons de la caldera. D'altra banda, predominant amb diferència, figures típiques de les cultura i mitologia celta. El déu Karnonos, posteriorment anomenat Cernunnos, representat amb banyes de cérvol, hi apareix una vegada amb tota seguretat, aguantant una serp amb la mà esquerra, i altres dues més dubtoses. També hi figura Taranis, déu del cel i de la tempestat, aguantant amb la mà dreta una roda de carro, la que fa el soroll dels trons. Probablement també hi figura Teutatès o Tutatis, una mena de Mart gal, déu de la guerra, potser identificat amb algun guerrer famós o amb algun règul. Una deïtat femenina envoltada d'animals fantàstics; una escena de sis guerrers armats, animats per quatre músics tocant càrnix i atacant un llebrer i un gegant que ja ha neutralitzat un onzè soldat. Totes aquestes, com les restants escenes representades, tenen un caràcter clarament diferent de les primeres que hem esmentat.

Mitologia[modifica | modifica el codi]

En la mitologia cèltica les calderes "màgiques" complien tres funcions principals, tenir, saber o viure, és a dir, caldera de l'abundor, del coneixement o de la ressurrecció. Tant podien donar a menjar a un exèrcit de mil combatents, com inspirar una saviesa universal com ressucitar uns guerrers morts, aquesta darrera funció, representada en una de les escenes de la caldera de Gundestrup.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caldera de Gundestrup

Green, Miranda Jane. Mitos celtas. Akal, Madrid, 2001, pág. 15.