Calderita
 Calderita | |
|---|---|
 Cristalls de hexoctaèdrics de calderita de color marró obscur vermellós en una matriu originària de Litzdalen, Sunndal, Noruega. Amplada aproximada = 2 cm | |
| Fórmula química | Mn2+₃Fe3+₂(SiO₄)₃ |
| Epònim | James Calder (en)   |
| Any descobriment | 1952 |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.08 |
| Dana | 51.4.3a.6 |
| Heys | 14.18.34 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 11,81Å; |
| Grup espacial | grup d'espai Ia-3d |
| Color | de marró obscur vermellós a groc obscur, groc-marró |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | Al, Ca, Ti, Mg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1909 |
| Símbol | Cdr |
| Referències | [1][2][3] |
La calderita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup estructural del granat. Rep el seu nom del pioner en geologia de l'Índia James Calder.
Característiques[modifica]
La calderita és un nesosilicat. Segons l'Associació Mineralògica Internacional (IMA), la seva fórmula química és Mn2+₃Fe3+₂(SiO₄)₃, tot i que nombroses mostres descrites amb el nom de calderita contenen també quantitats importants de calci i alumini en substitució del manganès i el ferro, respectivament, (Mn2+,Ca)₃(Fe3+,Al)₂(SiO₄)₃.[4][5] El seu color varia de marró obscur vermellós a groc obscur o groc-marró. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calderita pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, goldmanita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.
Cristal·lografia[modifica]
La calderita cristal·litza en el sistema isomètric, i el seu grup espacial és Ia3d. El seu paràmetre de cel·la és a = 11,84 Å, amb Z = 8, de manera que el seu volum és de 1660 Å3.[4] La seva densitat d'aproximadament 4,08 g/cm³.
Els cations Mn2+ en coordinació [8] amb els anions O2-, amb una longitud mitjana de l'enllaç Mn-O de 2,42 Å. El Mn del poliedre de coordinació es troba deformat, a mig camí entre el cub i l'antiprisma tetragonal. Els cations Fe3+, que ocupen l'element de rotació impròpia 3 estan en coordinació [6] octaèdrica amb els anions O2-, amb una longitud d'enllaç Fe-O de 2 Å.
Els octaedres FeO₆ estan aïllats els uns dels altres en l'estructura de la calderita, de la mateixa manera que ho estan els tetraedres SiO₄. Aquests dos grups formen una xarxa tridimensional compartint tots els seus vèrtexs. Els grups MnO₈ es troben en els llocs antiprismàtics de la xarxa i comparteixen les seves vores amb els grups FeO₆ i SiO₄.
Formació i jaciments[modifica]
La calderita ha estat trobada a Grenfell, Nova Gal·les del Sud, Austràlia; Labrador, Terranova i Labrador, Canadà; Layntonville, Comtat de Mendocino, Califòrnia, Estats Units; Balaghat, Madhya Pradesh i Hazaribagh, Jharkhand, Índia; Saint-Marcel i Valtournanche, Vall d'Aosta, Itàlia; Štrpce, Ferizaj, Kosovo; Otjozondjupa, Namíbia, Suceava i Maramureș, Romania; Namakwa, Cap Septentrional, Sud-àfrica; i Ausserferrera i vall Starlera, Grisons, Suïssa.
Referències[modifica]
- ↑ «Calderite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016» (en anglès). IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ Fermor, L.L. «The manganese-ore deposits of India. I. Introduction and mineralogy» (en anglès). Geol. Sum. Indio Mem, 87, 1909, pàg. 182-186.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Calderita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ «Calderita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ Novak Gibbs, G.A. G.V. «The crystal chemistry of the silicate garnets». American Mineralogist, 56(5-6), 1971, pàg. 791-825.