Calembour

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El calembour és un joc de paraules[1] basat en una distorsió lingüística, sobretot fonètica. Els recursos per a la creació de calembours són, principalment, l'homofonia, el doble sentit, la polisèmia i la paronomàsia.[2]

Hi ha un cert consens d'atribuir l'origen de l'artifici verbal a François Georges Maréschal, marqués de Bièvre (1747-1789).[3] No obstant això, no n'hi ha tant a l'hora de determinar l'etimologia del mot calembour. Una de les hipòtesis és que provingués d'un llibre d'un monjo de Calemberg, que contenia un recull de tals jocs de paraules.[4]

Exemples[modifica]

«Quin és el lloc menys apropiat per transitar-hi un delinqüent, un home que porta una malifeta a la consciència? Doncs un carrer «Quin és el Sant que ha de beure per força a galet? Doncs Sant Privat de Bas.» (Josep Carner)

Referències[modifica]

  1. «Calembour». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Serra, Màrius. Verbàlia 2.0 (en català). Empúries, 2010. ISBN 978-84-9787-676-6. 
  3. «François Georges Maréschal» (en francès). Larousse. [Consulta: 7 gener del 2017].
  4. Arnault, Antoine-Vincent. «Jeux de mots, quolibets, calembours, coq-à-lâne». A: Œuvres. Tom 6. Bossange, p. 256.