Calidó (ciutat)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Calidó (llatí Calydon, grec Καλυδών Kaludon) era la principal ciutat d'Etòlia a l'època heroica.

Va ser fundada per Etol a la terra dels Curetes i el nom se li va donar pel seu fill Calidó. Era veïna de la ciutat de Pleuron, capital dels Curetes. No era a la costa sinó uns quilòmetres a l'interior, a la plana de l'Evenos. La Ilíada fa esment de les lluites entre Curetes i Calidons, els primers lluitant per expulsar als segons de les seves terres i els segons lluitant per restar-hi. Els Calidons van participar en la guerra de Troia amb un exèrcit dirigit pel seu rei Toant, fill d'Andrèmon.[1]

Encara apareix en època històrica. El 391 aC era en possessió dels aqueus però no se sap com la van arribar a posseir. Se sap, això no obstant, que els aqueus van rebre Naupactos al final de la guerra del Peloponès i és possible que llavors Calidó fos part de Naupactos. En aquest any 391 aC Calidó fou atacada pels acarnanis i els aqueus van demanar l'ajut a Esparta. Agesilau II va ser enviat a Calidó amb un exèrcit a lluitar contra els acarnanis i els aqueus la van poder conservar. La van posseir fins a la batalla de Leuctres el 371 aC en què Epaminondas la va tornar a Etòlia. Va ser una ciutat important encara que va jugar poc paper a la història.

La ciutat va ser buidada el 31 aC per ordre d'August i els seus habitants enviats a poblar la recent fundada Nicòpolis. Només un petit nombre d'habitants va restar a la ciutat. L'estàtua de la deessa Àrtemis Làfria, deessa tutelar de la ciutat, va ser donada a Patras, que també va rebre una estàtua de Dionís que abans era a Calidó.[2]

De la ciutat mateixa no se sap exactament la situació. Estrabó diu que a la rodalia hi havia un llac i Pausànias esmenta el temple d'Apol·lo Làfrius.[3] La ciutat havia d'estar entre l'Evenos i l'Aquelos. Unes ruïnes trobades a Kurtagà podrien correspondre a la ciutat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Homer. Ilíada, IX, 575 i seg.
  2. Pausànias. Descripció de Grècia, IV, 31, 7. VII, 18, 8 i 9.
  3. Pausànias. Descripció de Grècia, II, 10, 2.

Coord.: 38° 22′ 41″ N, 21° 31′ 58″ E / 38.37806°N,21.53278°E / 38.37806; 21.53278