Calidó (ciutat)
| ||||
| Tipus | Ciutat antiga, jaciment arqueològic i polis  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mesologgi Municipality (Grècia) (en)  | |||
| Localització | Evinochori (en) | |||
| ||||
| Banyat per | Evè | |||
| Dades i xifres | ||||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
| Història | ||||
| Període | antiguitat clàssica | |||
Calidó (llatí Calydon, grec Καλυδών Kaludon) era la principal ciutat d'Etòlia a l'època heroica.
Va ser fundada per Etol a la terra dels Curetes i el nom se li va donar pel seu fill Calidó. Era veïna de la ciutat de Pleuron, capital dels Curetes. No era a la costa sinó uns quilòmetres a l'interior, a la plana de l'Evenos. La Ilíada fa esment de les lluites entre Curetes i Calidons, els primers lluitant per expulsar els segons de les seves terres i els segons lluitant per restar-hi. Els Calidons van participar en la guerra de Troia amb un exèrcit dirigit pel seu rei Toant, fill d'Andrèmon.[1]
Encara apareix en època històrica. El 391 aC era en possessió dels aqueus però no se sap com la van arribar a posseir. Se sap, això no obstant, que els aqueus van rebre Naupactos al final de la guerra del Peloponès i és possible que llavors Calidó fos part de Naupactos. En aquest any 391 aC Calidó fou atacada pels acarnanis i els aqueus van demanar l'ajut a Esparta. Agesilau II va ser enviat a Calidó amb un exèrcit a lluitar contra els acarnanis i els aqueus la van poder conservar. La van posseir fins a la batalla de Leuctres el 371 aC en què Epaminondas la va tornar a Etòlia. Va ser una ciutat important encara que va jugar poc paper a la història.
La ciutat va ser buidada el 31 aC per ordre d'August i els seus habitants enviats a poblar la recent fundada Nicòpolis. Només un petit nombre d'habitants va restar a la ciutat. L'estàtua de la deessa Àrtemis Làfria, deessa tutelar de la ciutat, va ser donada a Patras, que també va rebre una estàtua de Dionís que abans era a Calidó.[2]
De la ciutat mateixa no se sap exactament la situació. Estrabó diu que a la rodalia hi havia un llac i Pausànias[a] esmenta el temple d'Apol·lo Làfrius.[3] La ciutat havia d'estar entre l'Evenos i l'Aquelos. Unes ruïnes trobades a Kurtagà podrien correspondre a la ciutat.
Vegeu també[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ Segons la forma del nom que proposen el Diccionari Grec-Català, p. 1329, i les obres de la Fundació Bernat Metge
Referències[modifica]
- ↑ Homer. Ilíada, IX, 575 i seg.
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, IV, 31, 7. VII, 18, 8 i 9.
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, II, 10, 2.