Californi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Californi
98Cf
BerkeliCaliforniEinsteini
Dy

Cf

(Upn)
Aspecte
Platejat
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Californi, Cf, 98
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d7, f
Pes atòmic estàndard (251)[1]
Configuració electrònica [Rn] 5f10 7s2 [2]
2, 8, 18, 32, 28, 8, 2
Configuració electrònica de Californi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
15,1[1] g·cm−3
Punt de fusió 1.173 K, 900[1] °C
Punt d'ebullició (estimació) 1.743[3] K, 1.470 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 2, 3, 4[4]
Electronegativitat 1,3[5] (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 608[6] kJ·mol−1
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Californi té una estructura cristal·lina hexagonal
Duresa de Mohs 3–4[7]
Nombre CAS 7440-71-3[1]
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del californi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
248Cf sin 333,5 d α (100%) 6,369 244Cm
FE (2,9×10−3%) 0,0029
249Cf traça 351 a α (100%) 6,295 245Cm
SF (5,0×10−7%) 4,4×10−7
250Cf traça 13,08 a α (99,92%) 6,129 246Cm
SF (0,08%) 0,077
251Cf traça 898 a α 6,172 247Cm
252Cf traça 2,645 a α (96,91%) 6,217 248Cm
SF (3,09%)
253Cf traça 17,81 d β (99,69%) 0,29 253Es
α (0,31%) 6,126 249Cm
254Cf sin 60,5 d SF (99,69%)
α (0,31%) 5,930 250Cm
Referències dels isòtops[8][9]

El californi és un element químic metàl·lic radioactiu de símbol Cf i nombre atòmic 98. Fou creat per primer cop a la Universitat de Califòrnia a Berkeley l'any 1950 bombardejant curi amb partícules alfa (ions d'heli-4). És un actínid, es tracta del sisè element transurànic que fou sintetitzat i té la segona massa atòmica més elevada de tots els elements que han estat produïts en quantitats prou grans per poder ser vists a ull nu (després de l'einsteini). Fou anomenat en honor a Califòrnia i la Universitat de Califòrnia. És l'element més pesat que es troba de manera natural a la Terra; els elements més pesats que el californi només poden ser produïts sintèticament.

Existeixen dues formes cristal·lines del californi sota una pressió normal: una per sobre dels 900 °C i l'altra per sota dels 900 °C. A més, n'existeix una tercera forma a alta pressió. L'element perd llustre lentament en aire a temperatura ambient. Els compostos del californi es denominen segons la forma química de l'element, designat californi (III), el qual pot participar en tres enllaços químics. L'isòtop més estable dels vint isòtops coneguts del californi és el californi-251, el qual té una semivida de 898 anys. Aquesta breu semivida significa que l'element no es troba en quantitats significatives a l'escorça terrestre.[nota 1] El californi-252, d'una semivida d'uns 2,64 anys, és l'isòtop més comú que s'utilitza, i és produït al Laboratori Nacional d'Oak Ridge dels Estats Units i a l'Institut d'Investigació de Reactors Atòmics de Rússia.

El californi és un dels pocs elements transurànics que té aplicacions pràctiques. La majoria d'aquestes aplicacions prenen avantatge de la propietat d'alguns isòtops del californi d'emetre neutrons. Per exemple, el californi pot ser utilitzat per ajudar a engegar reactors nuclears, i es fa servir com a font de neutrons quan s'estudien materials amb difracció neutrònica i espectroscòpia neutrònica. També pot ser utilitzat en la síntesi nuclear d'elements de massa atòmica superior; l'ununocti (l'element 118) fou sintetitzat bombardejant àtoms de californi-249 amb ions calci-48. L'ús del californi ha de tenir en compte els problemes radiològics i la capacitat de l'element per interrompre la producció de glòbuls vermells per bioacumulació en el teixit ossi.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Propietats físiques[modifica | modifica el codi]

El californi és un metall actínid blanc platejat[10] que té un punt de fusió de 900 ± 30 °C i un punt d'ebullició estimat de 1.745 K.[11] El metall pur és mal·leable i es pot tallar fàcilment amb una fulla d'afaitar. El metall californi comença a vaporitzar-se per sobre els 300 °C quan s'exposa al buit.[12] Per sota dels 51 K (−220 °C) el metall californi és ferromagnètic o bé ferrimagnètic (actua com un imant), entre 48 i 66 K és antiferromagnètic (un estat intermedi) i per sobre dels 160 K (−110 °C) és paramagnètic (camps magnètics externs el poden convertir en magnètic).[13] Forma aliatges amb metalls lantànids però se'n coneix poca cosa.[12]

El californi té dues formes cristal·lines a 1 atm de pressió: una forma hexagonal compacta doble, anomenada alfa (α), i una forma cúbica centrada en la cara, designada beta (β).[nota 2] La forma α existeix per sota dels 900 °C i té una densitat de 15,10 g/cm3, mentre que la forma β existeix per sobre dels 900 °C i té una densitat de 8,74 g/cm3.[15] A 48 GPa de pressió, la forma β es transforma en un sistema cristal·lí ortoròmbic a causa de la deslocalització dels electrons 5f de l'àtom, la qual cosa els allibera per poder-se enllaçar.[16][nota 3]

El mòdul de compressibilitat del californi –el qual mesura la seva resistència sota una pressió uniforme– és de 50 ± 5 GPa, similar al dels metalls lantànids trivalents però menor que el de metalls més familiars com l'alumini (70 GPa).[16]

Propietats químiques i compostos químics[modifica | modifica el codi]

Compostos representatius del californi[10][nota 4]
Estat d'oxidació Compost Fórmula Color
+2 Bromur de californi (II) CfBr2 Groc
+2 Iodur de californi (II) CfI2 Violeta fosc
+3 Òxid de californi (III) Cf2O3 Verd-groc
+3 Fluorur de californi (III) CfF3 Verd brillant
+3 Clorur de californi (III) CfCl3 Verd maragda
+3 Iodur de californi (III) CfI3 Groc llimona
+4 Òxid de californi (IV) CfO2 Marró-negre
+4 Fluorur de californi (IV) CfF4 Verd

El californi presenta valències de 4, 3 o 2, les quals indiquen el nombre d'enllaços químics que pot formar un àtom d'aquest elements.[15] Es prediu que les seves propietats químiques són similars a les d'altres actínids de valència +3[18] i a les del disprosi, que és el lantànid que es troba just a sobre del californi a la taula periòdica.[19] L'element perd la lluïssor lentament en aire a temperatura ambient; el ritme de pèrdua augmenta quan augmenta la humitat.[15] El californi reacciona quan s'escalfa amb hidrogen, nitrogen o un calcogen (element de la família de l'oxigen); les seves reaccions amb l'hidrogen sec o amb àcids minerals aquosos són ràpides.[15]

El californi és només soluble en aigua en la forma de catió californi (III). Els intents de reduir o oxidar l'ió +3 en solució han estat infructuosos.[19] L'element forma clorur, nitrat, perclorat i sulfat solubles en aigua, i es precipita com a fluorur, oxalat o hidròxid.[18]

Isòtops[modifica | modifica el codi]

Article principal: Isòtops del californi

S'han caracteritzat vint radioisòtops del californi, els més estables dels quals són el californi-251 (d'una semivida de 898 anys), el californi-249 (351 anys), el californi-250 (13,08 anys) i el californi-252 (2,645 anys). La resta d'isòtops tenen semivides més curtes que un any, i la majoria més curtes que 20 minuts. Els isòtops del californi tenen un nombre màssic dintre del rang de 237 a 256.[9]

El californi-249 es forma mitjançant la desintegració beta del berkeli-249, i la majoria dels altres isòtops de l'element són creats sotmetent el berkeli a una intensa radiació neutrònica en un reactor nuclear.[19] Malgrat que el californi-251 té la semivida més llarga, el seu rendiment de producció és tan sols del 10% a causa de la seva tendència a atreure neutrons (elevada captura neutrònica) i la seva tendència a interaccionar amb altres partícules (elevada secció eficaç neutrònica).[20]

El californi-252 és un fort emissor neutrònic, la qual cosa el converteix en un isòtop extremadament radioactiu i nociu.[21][22][23] Sofreix desintegració alfa (la pèrdua de dos protons i dos neutrons) el 96,9% de les vegades per formar curi-248, mentre que la resta del 3,1% de les desintegracions són fissió espontània.[9] Un microgram (µg) de californi-252 emet 2,3 milions de neutrons per segon, una mitjana de 3,7 neutrons per fissió espontània.[24]

La majoria dels altres isòtops del californi es desintegren en isòtops del curi (de nombre atòmic 96) mitjançant desintegració alfa.[9]

Història[modifica | modifica el codi]

El ciclotró de 1.500 mm de diàmetre que s'utilitzà per sintetitzar californi per primer cop.

El californi fou sintetitzat per primera vegada a la Universitat de Califòrnia a Berkeley pels físics Stanley G. Thompson, Kenneth Street, Jr., Albert Ghiorso i Glenn T. Seaborg el dia, o als voltants del dia, 9 de febrer de 1950.[25] Fou el sisè element transurànic en ser descobert; l'equip anuncià aquest fet el 17 de març de 1950.[26][27][28] Per produir el californi, els científics bombardejaren un isòtop de curi-242 (242
96
Cm
) amb partícules alfa de 35 MeV (4
2
He
) en el ciclotró de 1.500 mm de diàmetre de Berkeley, la qual cosa produí californi-245 (245
98
Cf
) més un neutró lliure (n):[25]

242
96
Cm
+ 4
2
He
245
98
Cf
+ 1
0
n

Tan sols uns 5.000 àtoms de californi foren produïts en aquest experiment,[29] els quals tenien una semivida de 44 minuts.[25]

Els descobridors anomenaren el nou element en honor a Califòrnia i la Universitat de Califòrnia, la qual cosa resultà ser un trencament respecte a la convenció usada pels elements del 95 al 97, els quals s'inspiraren en com s'havien anomenat els elements just a sobre seu de la taula periòdica:[30][nota 5] l'explicació és que l'element directament a sobre de l'element 98 a la taula periòdica, el disprosi, té un nom que simplement significa «difícil d'arribar-hi», per la qual cosa els investigadors decidiren deixar de banda la convenció no escrita per anomenar els nous elements.[32]

Les primeres quantitats pesables de californi es produïren per primer cop mitjançant la irradiació d'objectius de plutoni al Materials Testing Reactor de l'Idaho National Laboratory; aquestes troballes foren publicades l'any 1954.[33] En aquestes mostres s'observà l'elevada taxa de fissió espontània del californi-252. D'altra banda, el primer experiment amb californi en forma concentrada tingué lloc l'any 1958.[25] Els isòtops de californi-249 fins a californi-252 s'isolaren aquest mateix any a partir d'una mostra de plutoni-239 que havia estat irradiada amb neutrons en un reactor nuclear durant cinc anys.[10] Dos anys més tard, el 1960, Burris Cunningham i James Wallman, del Lawrence Radiation Laboratory de la Universitat de Califòrnia, crearen els primers composts del californi –el triclorur de californi, l'oxiclorur de californi i l'òxid de californi– tractant l'element amb vapor i àcid hidroclòric.[34]

El High Flux Isotope Reactor (HFIR) del Laboratori Nacional d'Oak Ridge situat a Oak Ridge (Tennessee, EUA) començà a produir petites quantitats de californi en els anys 1960.[35] A data de 1995, l'HFIR produïa 500 miligrams de californi anualment.[36] El plutoni aportat pel Regne Unit als Estats Units sota l'empara de l'Acord de defensa mútua entre els Estats Units i el Regne Unit de 1958 s'utilitzà per a la producció de californi.[37]

La Comissió de l'Energia Atòmica dels Estats Units vengué californi-252 a clients industrials i acadèmics a les primeries de la dècada de 1970 a un preu de 10 dòlars el microgram[24] i envià una mitjana de 150 mg per any de californi-252 entre 1970 i 1990.[38][nota 6] El californi metàl·lic fou preparat per primer cop l'any 1974 per Haire i Baybarz, els quals reduiren òxid de californi (III) amb lantani metàl·lic per obtenir quantitats de l'ordre de micrograms de pel·lícules primers d'un gruix inferior al micròmetre.[39][40][nota 7]

Abundància natural[modifica | modifica el codi]

Els assaigs nuclears han contaminat el medi ambient amb traces de californi.

S'ha trobat que a la Terra existeixen quantitats molt petites de californi a causa de les reaccions de captura neutrònica i de la desintegració beta en dipòsits d'urani de concentració molt elevada.[42] Es poden trobar traces de californi prop d'instal·lacions que utilitzen aquest element en prospeccions minerals i en tractaments mèdics.[43] El californi és bastant insoluble en aigua, però s'adhereix bé al sòl ordinari; les concentracions en el sòl poden arribar a ser 500 vegades majors que en l'aigua que envolta les partícules del sòl.[44]

La pluja radioactiva causada pels assajos nuclears a l'atmosfera anteriors a 1980 aportà una petita quantitat de californi al medi ambient.[44] S'han observat els isòtops del californi de nombre màssic 249, 252, 253 i 254 en la pols radioactiva de l'aire analitzada després d'una explosió nuclear.[45]

Durant un temps es cregué que el californi era produït en supernoves, ja que el seu període de desintegració coincideix amb la semivida de 60 dies del 254Cf.[46] Tanmateix, estudis posteriors foren incapaços de demostrar qualsevol tipus d'espectre del californi;[47] actualment es creu que les corbes de llum de les supernoves segueixen la desintegració del níquel-66.[48]

Producció[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Cicle del combustible nuclear

El californi es produeix en reactors nuclears i acceleradors de partícules.[49] El californi-250 es produeix bombardejant berkeli-49 (249
97
Bk
) amb neutrons, la qual cosa forma berkeli-250 (250
97
Bk
) mitjançant captura neutrònica (n,γ) que, al seu torn, pateix una ràpida desintegració beta) per esdevenir californi-250 (250
98
Cf
) seguint la següent reacció:[50]

249
97
Bk
(n,γ)250
97
Bk
250
98
Cf
+ β

El bombardeig del californi-250 amb neutrons produeix californi-251 i californi-252.[50]

La irradiació prolongada d'americi, curi i plutoni amb neutrons produeix quantitats de l'ordre de mil·ligrams de californi-252 i quantitats de l'ordre de micrograms de californi-249.[51] Els isòtops del curi del 244 al 248 s'irradien amb neutrons en reactors especials per produir principalment californi-252 amb menys quantitats dels isòtops del 249 al 255.[52]

Hi ha disponibles per a l'ús comercial quantitats de l'ordre de micrograms de californi-252 per mitjà de la Comissió Reguladora Nuclear dels Estats Units.[49] Només dues instal·lacions produeixen californi-252: el Laboratori Nacional d'Oak Ridge dels Estats Units i l'Institut de recerca de reactors atòmics de Dimitrovgrad, a Rússia. A data de 2003, els dos llocs produïen 0,25 grams i 0,025 grams de californi-252 per any, respectivament.[53]

Es produeixen tres isòtops del californi amb una semivida significativa, els quals requereixen un total de 15 captures neutròniques per part de l'urani-238 sense cap fissió nuclear ni desintegració alfa durant el procés.[53] El californi-253 es troba al final d'una cadena de producció que comença amb l'urani-238 i que inclou diversos isòtops del plutoni, americi, curi, berkeli, i els isòtops del californi del 249 al 253 (vegeu el diagrama a continuació).

Esquema de la producció de californi-252 a partir d'urani-238 mitjançant la irradiació de neutrons

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

 Large conical structure on a pulley with a man on top and two near the base.
Fifty-ton shipping cask built at Oak Ridge National Laboratory which can transport up to 1 gram of 252Cf.[54] Large and heavily shielded transport containers are needed to prevent the release of highly radioactive material in case of normal and hypothetical accidents.[55]

Californium-252 has a number of specialized applications as a strong neutron emitter, and each microgram of fresh californium produces 139 million neutrons per minute.[24] This property makes californium useful as a neutron startup source for some nuclear reactors[15] and as a portable (non-reactor based) neutron source for neutron activation analysis to detect trace amounts of elements in samples.[56][nota 8] Neutrons from californium are employed as a treatment of certain cervical and brain cancers where other radiation therapy is ineffective.[15] It has been used in educational applications since 1969 when the Georgia Institute of Technology received a loan of 119 µg of californium-252 from the Savannah River Plant.[58] It is also used with online elemental coal analyzers and bulk material analyzers in the coal and cement industries.

Neutron penetration into materials makes californium useful in detection instruments such as fuel rod scanners;[15] neutron radiography of aircraft and weapons components to detect corrosion, bad welds, cracks and trapped moisture;[59] and in portable metal detectors.[60] Neutron moisture gauges use californium-252 to find water and petroleum layers in oil wells, as a portable neutron source for gold and silver prospecting for on-the-spot analysis,[19] and to detect ground water movement.[61] The major uses of californium-252 in 1982 were, in order of use, reactor start-up (48.3%), fuel rod scanning (25.3%), and activation analysis (19.4%).[62] By 1994 most californium-252 was used in neutron radiography (77.4%), with fuel rod scanning (12.1%) and reactor start-up (6.9%) as important but distant secondary uses.[62]

Californium-251 has a very small calculated critical mass (about 5 kg),[63] high lethality, and a relatively short period of toxic environmental irradiation. The low critical mass of californium led to some exaggerated claims about possible uses for the element.[nota 9]

In October 2006, researchers announced that three atoms of ununoctium (element 118) had been identified at the Joint Institute for Nuclear Research in Dubna, Russia, as the product of bombardment of californium-249 with calcium-48, making it the heaviest element ever synthesized. The target for this experiment contained about 10 mg of californium-249 deposited on a titanium foil of 32 cm2 area.[65][66][67] Californium has also been used to produce other transuranium elements; for example, element 103 (later named lawrencium) was first synthesized in 1961 by bombarding californium with boron nuclei.[68]

Precaucions[modifica | modifica el codi]

Californium that bioaccumulates in skeletal tissue releases radiation that disrupts the body's ability to form red blood cells.[69] The element plays no natural biological role in any organism due to its intense radioactivity and low concentration in the environment.[43]

Californium can enter the body from ingesting contaminated food or drinks or by breathing air with suspended particles of the element. Once in the body, only 0.05% of the californium will reach the bloodstream. About 65% of that californium will be deposited in the skeleton, 25% in the liver, and the rest in other organs, or excreted, mainly in urine. Half of the californium deposited in the skeleton and liver are gone in 50 and 20 years, respectively. Californium in the skeleton adheres to bone surfaces before slowly migrating throughout the bone.[44]

The element is most dangerous if taken into the body. In addition, californium-249 and californium-251 can cause tissue damage externally, through gamma ray emission. Ionizing radiation emitted by californium on bone and in the liver can cause cancer.[44]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La Terra es va formar va 4.500 milions d'anys, i l'abast d'emissió neutrònica natural de dintre seu que podria produir californi a partir d'elements més estables és extremament limitat.
  2. Una cel·la unitària de la forma hexagonal compacta doble consisteix en dues estructures hexagonals compactes que comparteixen un pla hexagonal comú, la qual cosa confereix a la forma hexagonal compacta doble una seqüència del tipus ABACABAC.[14]
  3. Els tres elements transplutònics de menor massa —l'americi, el curi i el berkeli— necessiten molta menys pressió per deslocalitzar els seus electrons 5f.[16]
  4. Altres estats d'oxidació +3 inclouen el sulfur i el metal·locè.[17] Els compostos de l'estat d'oxidació +4 són forts agents oxidants i els de l'estat d'oxidació +2 són forts agents reductors.[10]
  5. L'europi, en el sisè període directament a sobre de l'element 95, s'anomenà en honor al continent on es descobrí, per la qual cosa l'element 95 s'anomenà americi. L'element 96 s'anomenà en relació a Marie Curie i Pierre Curie anàlogament a l'anomenament del gadoloni, que prové del científic i enginyer Johan Gadolin. Finalment el terbi fou batejat així per la ciutat on es descobrí, per la qual cosa l'element 97 fou anomenat berkeli.[31]
  6. La Comissió Reguladora Nuclear substituí la Comissió de l'Energia Atòmica quan s'implementà la Llei de la reorganització de l'energia de 1974. El preu del californi-252 fou augmentat per la CRN diversos cops i arribà als 60 dòlars l'any 199; aquest preu no inclou el cost d'encapsulació ni de transport.[24]
  7. El 1975, un altre article postulà que el metall de californi preparat l'any anterior era el compost hexagonal Cf2O2S i el compost cúbic centrat en la cara CfS.[41] El treball del 1974 fou confirmat el 1976 i l'estudi sobre el californi metàl·lic continuà.[39]
  8. By 1990, californium-252 had replaced plutonium-beryllium neutron sources due to its smaller size and lower heat and gas generation.[57]
  9. An article entitled "Facts and Fallacies of World War III" in the July 1961, edition of Popular Science magazine read "A californium atomic bomb need be no bigger than a pistol bullet. You could build a hand-held six-shooter to fire bullets that would explode on contact with the force of 10 tons of TNT."[64]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 CRC 2006, p. 4.56.
  2. CRC 2006, p. 1.14.
  3. Joseph Jacob Katz; Glenn Theodore Seaborg; Lester R. Morss Chapman and Hall. The Chemistry of the actinide elements (en anglès), 1986, p. 1038. ISBN 9780412273704. 
  4. Greenwood 1997, p. 1265.
  5. Emsley 1998, p. 50.
  6. CRC 2006, p. 10.204.
  7. CRC 1991, p. 254.
  8. CRC 2006, p. 11.196.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 NNDC. «Chart of Nuclides» (en anglès). Sonzogni, Alejandro A., 2008.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Jakubke 1994, p. 166.
  11. Haire 2006, p. 1522–1523.
  12. 12,0 12,1 Haire 2006, p. 1526.
  13. Haire 2006, p. 1525.
  14. Szwacki 2010, p. 80.
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 O'Neil 2006, p. 276.
  16. 16,0 16,1 16,2 Haire 2006, p. 1522.
  17. Cotton 1999, p. 1163.
  18. 18,0 18,1 Seaborg 2004.
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 CRC 2006, p. 4.8.
  20. Haire 2006, p. 1504.
  21. Hicks, D. A.; Ise, John; Pyle, Robert V.. «Multiplicity of Neutrons from the Spontaneous Fission of Californium-252». Physical Review, 97, 2, 1955, pàg. 564–565. Bibcode: 1955PhRv...97..564H. DOI: 10.1103/PhysRev.97.564.
  22. Hicks, D. A.; Ise, John; Pyle, Robert V.. «Spontaneous-Fission Neutrons of Californium-252 and Curium-244». Physical Review, 98, 5, 1955, pàg. 1521–1523. Bibcode: 1955PhRv...98.1521H. DOI: 10.1103/PhysRev.98.1521.
  23. Hjalmar, E.; Slätis, H.; Thompson, S.G.. «Energy Spectrum of Neutrons from Spontaneous Fission of Californium-252». Physical Review, 100, 5, 1955, pàg. 1542–1543. Bibcode: 1955PhRv..100.1542H. DOI: 10.1103/PhysRev.100.1542.
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 Martin, R. C.; Knauer, J. B.; Balo, P. A.. «Production, Distribution, and Applications of Californium-252 Neutron Sources». Applied Radiation and Isotopes, 53, 4–5, 1999, pàg. 785–92. DOI: 10.1016/S0969-8043(00)00214-1. PMID: 11003521.
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 Cunningham 1968, p. 103.
  26. Thompson, S. G.. «Element 98». Physical Review, 78, 3, 1950, pàg. 298. Bibcode: 1950PhRv...78..298T. DOI: 10.1103/PhysRev.78.298.2.
  27. Thompson, S. G.. «The New Element Californium (Atomic Number 98)» (PDF). Physical Review, 80, 5, 1950, pàg. 790. Bibcode: 1950PhRv...80..790T. DOI: 10.1103/PhysRev.80.790.
  28. Street, K., Jr.; Thompson, S. G.; Seaborg, G. T.. «Chemical Properties of Californium» (PDF). Journal of the American Chemical Society, 72, 10, 1950, pàg. 4832. DOI: 10.1021/ja01166a528.
  29. Seaborg 1996, p. 82.
  30. Weeks 1968, p. 849.
  31. Weeks 1968, p. 848.
  32. Heiserman 1992, p. 347.
  33. Diamond, H. et al.; Magnusson, L.; Mech, J.; Stevens, C.. «Identification of Californium Isotopes 249, 250, 251, and 252 from Pile-Irradiated Plutonium» (en anglès). Physical Review, 94, 4, 1954, pàg. 1083. Bibcode: 1954PhRv...94.1083D. DOI: 10.1103/PhysRev.94.1083.
  34. «Element 98 Prepared» (en anglès). Science News Letters, 78, 26, December 1960.
  35. «The High Flux Isotope Reactor» (en anglès). Oak Ridge National Laboratory.
  36. Osborne-Lee 1995, p. 11.
  37. «Plutonium and Aldermaston – an Historical Account» (PDF) (en anglès) p. 30. UK Ministry of Defence, 2001-09-04. [Consulta: 2007-03-15].
  38. Osborne-Lee 1995, p. 6.
  39. 39,0 39,1 Haire 2006, p. 1519.
  40. Haire, R.G.; Baybarz, R.D. «Crystal Structure and Melting Point of Californium Metal». Journal of Inorganic and Nuclear Chemistry, 36, 6, 1974, pàg. 1295. DOI: 10.1016/0022-1902(74)80067-9.
  41. Zachariasen, W.. «On Californium Metal». Journal of Inorganic and Nuclear Chemistry, 37, 6, 1975, pàg. 1441–1442. DOI: 10.1016/0022-1902(75)80787-1.
  42. Emsley, John. Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2011. ISBN 978-0-19-960563-7. 
  43. 43,0 43,1 Emsley 2001, p. 90.
  44. 44,0 44,1 44,2 44,3 ANL contributors. «Human Health Fact Sheet: Californium» (PDF) (en anglès). Argonne National Laboratory, agost 2005.
  45. Fields, P. R.; Studier, M.; Diamond, H.; Mech, J. «Transplutonium Elements in Thermonuclear Test Debris» (en anglès). Physical Review, 102, 1, 1956, pàg. 180–182. Bibcode: 1956PhRv..102..180F. DOI: 10.1103/PhysRev.102.180.
  46. Baade, W.. «Supernovae and Californium 254» (en anglès). Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 68, 403, August 1956, pàg. 296–300. Bibcode: 1956PASP...68..296B. DOI: 10.1086/126941 [Consulta: 26 setembre 2012].
  47. Conway, J. G.. «Emission Spectrum of Californium» (en anglès). Journal of the Optical Society of America, 52, 1 febrer 1962 [Consulta: 26 setembre 2012].
  48. Ruiz-Lapuente1996, p. 274.
  49. 49,0 49,1 Krebs 2006, p. 327–328.
  50. 50,0 50,1 Heiserman 1992, p. 348.
  51. Cunningham 1968, p. 105.
  52. Haire 2006, p. 1503.
  53. 53,0 53,1 NRC 2008, p. 33.
  54. Seaborg 1994, p. 245.
  55. Shuler, James. «DOE Certified Radioactive Materials Transportation Packagings» (PDF). United States Department of Energy, 2008.
  56. Martin, R. C. (2000-09-24). "Applications and Availability of Californium-252 Neutron Sources for Waste Characterization" (PDF) a Spectrum 2000 International Conference on Nuclear and Hazardous Waste Management. . Data de consulta 2010-05-02.  
  57. Seaborg 1990, p. 318.
  58. Osborne-Lee 1995, p. 33.
  59. Osborne-Lee 1995, p. 26–27.
  60. «Will You be 'Mine'? Physics Key to Detection». Pacific Northwest National Laboratory, 2000-10-25. Arxivat de l'original el 2007-02-18. [Consulta: 2007-03-21].
  61. Davis, S. N.; Thompson, Glenn M.; Bentley, Harold W.; Stiles, Gary. «Ground-Water Tracers – A Short Review». Ground Water, vol. 18, 1, 2006, pàg. 14–23. DOI: 10.1111/j.1745-6584.1980.tb03366.x.
  62. 62,0 62,1 Osborne-Lee 1995, p. 12.
  63. «Evaluation of nuclear criticality safety data and limits for actinides in transport» (PDF). Institut de Radioprotection et de Sûreté Nucléaire. [Consulta: 2010-12-20].
  64. «Facts and Fallacies of World War III». Popular Science, vol. 179, 1, July 1961, pp. 92–95, 178–181. ISSN: 0161-7370."force of 10 tons of TNT" on page 180.
  65. =Oganessian, Yu. Ts.; Utyonkov, V.; Lobanov, Yu.; Abdullin, F.. «Synthesis of the isotopes of elements 118 and 116 in the californium-249 and 245Cm+48Ca fusion reactions». Physical Review C, vol. 74, 4, 2006, pàg. 044602–044611. Bibcode: 2006PhRvC..74d4602O. DOI: 10.1103/PhysRevC.74.044602.
  66. Sanderson, K.. «Heaviest element made – again». Nature News. Nature, 2006-10-17.
  67. Schewe, P.; Stein, B. «Elements 116 and 118 Are Discovered». Physics News Update. American Institute of Physics, 2006-10-17. [Consulta: 2006-10-19].
  68. «Element 103 Synthesized». Science News-Letter, vol. 79, 17, April 1961, pàg. 259. DOI: 10.2307/3943043.
  69. Cunningham 1968, p. 106.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Californi