Calixte Freixa i Pla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCalixte Freixa i Pla
Biografia
Naixement1843 Modifica el valor a Wikidata
Berga Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1920 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Llívia (Baixa Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de Llívia.svg Alcalde Llívia
1895 – 1917 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócontractista, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
GènereArquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Calixte Freixa i Pla (Berga, 1843 - Llívia, 24 de febrer de 1920[1]), fou un mestre d'obres i arquitecte català vinculat a l'eclecticisme arquitectònic.[2] Fou arquitecte diocesà del bisbat d'Urgell la qual cosa el portà a treballar en un dels primers projectes de remodelació del santuari de Núria al 1889 per al qual va preveure un projecte historicista.

Treballà especialment a les comarques de l'Alt Urgell, La Cerdanya i el Ripollès malgrat els seus inicis es poden situar a Barcelona i l'àrea metropolitana. S'instal·là a Llívia l'any 1881 després de casar-se amb Elvira Armengol.[3] Visqué al carrer del Raval, 41 de Llívia, a la Casa Freixa. Fou el fundador del Círculo Artístico Industrial de San José, vinculat al sindicalisme catòlic.[4] Les obres de teatre i el cant coral es feien a l'era de la seva residència, la Casa Freixa.

Almenys des del 1889 fou nomenat arquitecte diocesà del bisbat d'Urgell. Treballà, sobretot, durant el pontificat del cardenal Casañas, bisbe d'Urgell entre 1880 i 1901. Entre altres, li encarregà la remodelació de l'antic palau episcopal de la Seu d'Urgell datat al segle xv on Freixa afegí una façana neogòtica. Destaca la torre més alta acabada en un llosat piramidal, característic de Freixa i que li dona el nom popular del convent de «la Punxa».[5]

L'any 1893 fou el redactor del Reglament del Cos de Bombers de Llívia.[6]

Segons Vinyet, fou alcalde de Llívia del primer de juliol de 1895 fins primer de juliol de 1899.[7] Gascón en canvi, el situa com a alcalde fins al 1917 comptant amb períodes d'interrupció.

Freixa morí el 24 de febrer de 1920 i la seva esposa traspassà el 28 de març de 1923. Les seves arrels religioses van fer que el matrimoni deixés un fons econòmic a la Parròquia de Llívia per tal que fos destinat a beques pels estudiants seminaristes originaris de Llívia.[6] Foren enterrats al cementiri de Llívia on una estela funerària diu: «Aquí descansan los restos mortales de los consortes D. Calixto Freixa y Dª Elisa Armengol, quienes en vida dedicaron su inteligencia y sacrificaron sus bienes para el provecho espiritual e intelectual y progresos materiales de los habitantes e esta Villa y al morir legaron lo restante al mismo objeto. ¡Vecinos de Llívia! Jóvenes que os aprovecháis de este beneficio, ¡rogad por ellos! Fallecieron respectivamente en 25 de febrero de 1920 y 28 de marzo 1923. RIP.»

Obra[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Hemeroteca» (en castellà). La Vanguardia, 17-03-1920, pàg. 2 [Consulta: 5 abril 2020].
  2. Vinyet i Estebanell, Josep «Calixte Freixa». Catorzè quadern d'informació municipal. Ajuntament de Llívia [Llívia], 2000, pàg. 184.
  3. Vinyet Estebanell, Catorzè Quadern d'Informació Municipal. Calixte Freixa. Primera. Llívia: Ajuntament de Llívia, desembre 2000, p. 183-192. 
  4. Gascón Chopo, Carles «Presons, santuaris i un palau episcopal. Calixte Freixa, mestre d'obres al Pirineu». Querol. Revista Cultural de Cerdanya, 24, 2019, pàg. 29-33.
  5. 5,0 5,1 5,2 GASCÓN, 2019.
  6. 6,0 6,1 Vinyet, 2000.
  7. Vinyet i Estebanell, 2000, p. 184.
  8. «Cronològic de Josep Santonja Camprodón». Miquel Playà Ventura, 2014. [Consulta: 11 abril 2020].
  9. Guàrdia i Bassols, Manuel. Mataró 1500-1900, la continuïtat en les formes de fer ciutat (tesi). Barcelona: UPC - ETSAB, 1987, p. 491. 
  10. Arxiu municipal de Sant Cugat del Vallès 72/5-12
  11. «Santuari de la Mare de Déu de Núria». Catalonia Sacra. [Consulta: 11 abril 2020].
  12. Montjuïc, Albert «Parlem de llibres que parlen de la Cerdanya». Querol, n. 24, 2019, pàg. 9.
  13. Domènech, Gemma «El patrimoni arquitectònic. Herència, pèrdues i rehabilitacions a la demarcació de Girona». Revista de Girona, 276, 2013, p.89.
  14. 14,0 14,1 14,2 Gascón, 2019.
  15. 15,0 15,1 Montjuïc, 2019.
  16. «El jaciment paleontològic de la Palanca de Noves i la farinera de Montferrer, declarats bé cultural d'interès local». Nació Digital, 21-10-2011.