Calles

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCalles
Escut de Calles
Calles vista.JPG

Localització
Localització de Calles respecte del País Valencià.png
39° 43′ 32″ N, 0° 58′ 26″ O / 39.7255641°N,0.9738468°O / 39.7255641; -0.9738468
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Comarca Serrans
Municipis 2
Població
Total 364 (2016)
• Densitat 5,64 hab/km²
Gentilici Callesà, callesana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 64,5 km²
Altitud 351 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història
Festa major Agost
Patró Santa Quitèria
Organització i govern
• Alcalde Sergio Muñoz
Indicatius
Codi postal 46175
Codi INE 46079
Codi ARGOS 46079
Altres dades

Web www.calles.es
Modifica dades a Wikidata

Calles és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia[modifica]

La vila està en un pla en el marge dret del riu Toixa, a la qual s'accedeix per mitjà d'un viaducte. La superfície del terme és molt muntanyenca, molt trencada i abrupta. Les altures més importants són Peña Uncel (993 m), Escorpí (645 m), Mataja (1.024 m) i Castellà (1.059 m).

Els rius Toixa i Túria banyen les seves terres, el primer al costat de la població i el segon a una distància de 7 km del nucli urbà. El Túria, que creua el sector sud del terme amb direcció oest-est, va fortament encaixonat entre altes paredasses pel paratge denominat La Cerrada. Drenen el terme els barrancs del Hocino, del Zurdo, del Mas del Ferrer, del Tio Roque, de l'Arenal, Agua Salada i les rambles de Tuesa i la Salceda. La superfície forestal té pins i carrasques principalment, alternant amb zones de pastures.

El clima és continental; els vents dominants són el cierzo i el solano. Porta les pluges el tortosano, generalment d'octubre a abril i neva al gener.

Nuclis[modifica]

Limits[modifica]

El terme municipal de Calles limita amb els d'Andilla, Xelva, Domenyo i Figueroles de Domenyo (tots a la mateixa comarca).

Accés[modifica]

Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-35 de València a Ademús, amb un traçat gairebé paral·lel al del riu Túria.

Història[modifica]

Existeixen restes de l'època ibera en el serral de la font de Madrid o Puntal de los Collados, igual que en el prat de Llantas i el Puntalito. En la Corchetera, en la Torrecilla de la Hoya de Antaño i en l'ombria de la Juana es conserven restes de poblats ibèrics romanitzats.

El territori de Calles va pertànyer a la baronia de Xèrica fins a 1362, que va passar a formar part de la Corona. Uns anys més tard (1369) va ser atorgada la concessió de la carta de la població per Juan Alfonso de Xèrica. En 1390 es va crear el vescomtat de Xelva al qual va pertànyer Calles sent lloc de moriscs.

En 1602 es va erigir en parròquia independent, separant-se de Xelva, i cinc anys més tard (1609), al ser expulsats els moriscs, va tornar a quedar agregada a Xelva recobrant la independència en 1664. En 1684 va demanar la incorporació a la Corona, transcorrent fins a la seva aprovació gairebé un segle (1773).

A la fi del segle XVII es va erigir l'església parroquial en honor a la Puríssima Concepció.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
463 404 418 435 434 434 419 384 405 449

Economia[modifica]

Quant a l'activitat laboral, l'agricultura ha estat sempre l'activitat principal dels seus habitants, dedicada sobretot al cultiu de l'olivera i l'ametlla i en menor amidada les hortalisses. En el regadiu es conrea cereals, hortalisses, llegums, pomeres, prunera, etc. Els cultius estan situats en el marge esquerre del riu Xelva o Toixa, del que s'agafa l'aigua necessària mitjançant les séquies.

Hi ha ramaderia ovina. S'exploten pedreres de guix, caolí i argiles. Funcionen algunes almàsseres i abans una fusteria. Es confeccionen espardenyes d'espart, típica producció artesanal del lloc.

Política i govern[modifica]

Escut de Calles (de fet).svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Calles

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Ángel Valero Solaz 154 57,89% 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE.svg Rubén Romero Roger 112 42,11% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 3 1,1%
Total vots vàlids i regidors 269 100 % 7
Vots nuls 12 4,27%**
Participació (vots vàlids més nuls) 281 81,7%**
Abstenció 63* 18,3%**
Total cens electoral 344* 100 %**
Alcalde: Ángel Valero Solaz (PP) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots: 4 de PP)
Fonts: Junta Electoral de la Zona de Llíria.[1] ARGOS. Generalitat Valenciana.[2] Periòdic Ara.[3]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Avelino García Fernández UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Calixto Lloria Fernández AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Martínez Fabuel EUPV 30/06/1987 --
1991 - 1995

Ángel Ruiz García
Ángel Valero Solaz (Pacte)

UV
PP

15/06/1991 --
1995 - 1999 Eladio Cutanda Romero PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Ángel Valero Solaz PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Ángel Valero Solaz PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Ángel Valero Solaz PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Ángel Valero Solaz PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Ángel Valero Solaz PP 13/06/2015 --

Monuments[modifica]

Aqüeducte de Peña Cortada
Túnel de l'aqüeducte
Església de l'Inmaculada Concepció
  • Aqüeducte de Peña Cortada. És un aqüeducte romà del segle II, un dels més singulars del País Valencià, comença en l'assut del riu Toixa a 600 msnm, d'on s'agafava l'aigua. Per a salvar el barranc de la Cova del Gat, es va aixecar l'aqüeducte de 36 m de longitud amb una altura màxima de 33 m. Està format per 3 arcs sobre pilars escalonats, cimentats directament sobre la roca viva de la llera del barranc i construït amb blocs de pedra tallats minuciosament a esquadra, segons la tècnica romana de l'opus quadratum. Té una amplària de 2,1 m en la seva part alta. A la sortida d'aquest Aqüeducte s'ha tallat l'altura d'un pic d'uns 25 m per a evitar així passar-lo en túnel, d'ací reb el nom.
  • Església de l'Inmaculada Concepció. Edifici monumental de la segona meitat del segle XVII, amb portada senzilla i torre-campanar de maçoneria i maó de dos cossos. Està situada en el centre neuràlgic del poble determina la seva fesomia, ja que el poble s'articula al voltant d'aquesta a més del barri morisc, La Petrosa. La seva porta està situada en direcció a la meca, ja que abans de ser església, fou una mesquita àrab. L'església, va sofrir diverses reformes; una en 1976, ja que després de les diferents guerres havia quedat bastant destruïda, i altra més recent en la qual es va restaurar el campanar. Finalment en 2007, es van pintar les naus i es van restaurar els baixos.
  • Ermita de Santa Quitèria.

Llocs d'interés[modifica]

  • Puente Alta. Àrea recreativa a poca distància del poble
  • Fuente de la Losa

Festes locals[modifica]

  • Festes de Sant Antoni. Tenen lloc cap al 17 de gener, duren dos o tres dies en els quals s'encenen fogueres en els carrers i places del municipi. També se celebra una missa en honor del Sant, així com la benedicció dels animals, amb repartiment de pa i xocolata. S'organitzen jocs com el tiro del barrón, castells humans, curses, i per les nits, ball i disfresses.
  • Festes de Santa Quitèria. Se celebra sobre el tercer diumenge de maig, durant dos o tres dies, amb missa en honor a la patrona, processons i, de nit, ball amb orquestra.
  • Festes d'agost. Durant quatre o cinc dies entorn del tercer diumenge del mes celebrant-se, entre d'altres, missa en honor a la Verge dels Desemparats (amb ofrena de flors a la missa), a Sant Roc, al Crist i a Santa Quitèria. S'organitzen competicions esportives, jocs infantils, concurs de paella, sardines, discoteca mòbil, orquestra, grups de ball, despertades, exhibició de bestiar boví, etc.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calles Modifica l'enllaç a Wikidata