Callichthys callichthys

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCallichthys callichthys Modifica el valor a Wikidata

Callichthys callichthys. Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSiluriformes
FamíliaCallichthyidae
GènereCallichthys
EspècieCallichthys callichthys Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Calichthys callichthys (Linnaeus, 1758)
  • Callichthys affinis (Günther, 1864)
  • Callichthys arcifer (Hensel, 1868)
  • Callichthys asper (Quoy & Gaimard, 1824)
  • Callichthys caelatus (Valenciennes, 1840)
  • Callichthys callichthys bolteni (Hoedeman, 1952)
  • Callichthys callichthys demararae (Hoedeman, 1952)
  • Callichthys depressus (Swainson, 1839)
  • Callichthys hemiphractus (Hensel, 1868)
  • Callichthys kneri (Gill, 1858)
  • Callichthys laeviceps (Valenciennes, 1840)
  • Callichthys loricatus (Gronow, 1854)
  • Callichthys tamoata (Bleeker, 1864)
  • Cataphractus depressus (Swainson, 1839)
  • Silurus callichthys (Linnaeus, 1758)[1]

Callichthys callichthys és una espècie de peix de la família dels cal·líctids i de l'ordre dels siluriformes.[2]

Morfologia[modifica]

Els mascles poden assolir 17 cm de longitud total i 80 g de pes.[3][4] Cos allargat i recobert de plaques òssies, amb el dors lleugerament arquejat i el ventre rectilini. Cap gros i amb dos parells de barbetes sensorials. Part inferior de les aletes pectorals reforçada amb una espina força sortint. Presenta dimorfisme sexual: els mascles són els únics que tenen els primers radis de les aletes pectorals reforçats.[5]

Reproducció[modifica]

Els ous, dipositats en un niu de bombolles entre plantes flotants, són vigilats pel mascle i es desclouen al cap de 4-6 dies.[5]

Alimentació[modifica]

Menja, a la nit, peixos, insectes i matèria vegetal.[6]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix d'aigua dolça i de clima subtropical (18 °C-28 °C),[4][7] el qual es troba a la major part dels rius de Sud-amèrica al nord de Buenos Aires (Argentina).[4][8][9][10][11][12][13][14][15][16]

Vida en captivitat[modifica]

El seu aquari ha d'oferir un bon nombre d'amagatalls, amb una temperatura d'entre 24 i 26 °C i un règim alimentari compost d'insectes, Tubifex i aliments deshidratats.[5] És una espècie molt pacífica i que roman en el fons aquàtic dissimulada entre les plantes durant tot el dia.[5]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life Arxivat 2016-03-14 a Wayback Machine. (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Zaniboni Filho, E., S. Meurer, O.A. Shibatta i A.P. de Oliverira Nuñer, 2004. Catálogo ilustrado de peixes do alto Rio Uruguai. Florianópolis: Editora da UFSC : Tractebel Energia. 128 p. : col. ill., col. maps; 25 cm.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Callichthys callichthys» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Chaumeton, Hervé, 1994. Guía de los peces de acuario. Ediciones Omega, Barcelona. ISBN 9788428209090. 384 pàgs. Pàg. 79.
  6. Mills, D. i G. Vevers, 1989. The Tetra encyclopedia of freshwater tropical aquarium fishes. Tetra Press, Nova Jersey, Estats Units. 208 p.
  7. Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.
  8. Barriga, R. «Peces de agua dulce del Ecuador» (en castellà). Revista de Información técnico-científica, XVI, 3, 1991, pàg. 7–88.
  9. Boujard, T., M. Pascal, F.J. Meunier i P.-Y. Le Bail, 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París, 219 p.
  10. Kenny, J.S., 1995. Views from the bridge: a memoir on the freshwater fishes of Trinidad. Julian S. Kenny, Maracas, St. Joseph, Trinitat i Tobago. 98 p.
  11. Le Bail, P.-Y., P. Keith i P. Planquette, 2000. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 2, fascicle II). Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle, París: 307 p.
  12. López, H.L., R.C. Menni i A.M. Miguelarena, 1987. Lista de los peces de agua dulce de la Argentina. Biología Acuática Núm. 12, 50 p. (Instituto de Limnología "Dr. Raúl A. Ringuelet").
  13. López, H.L., A.M. Miquelarena i J. Ponte Gómez, 2005. Biodiversidad y distribución de la ictiofauna Mesopotámica. Miscelánea 14:311-354.
  14. Mérigoux, S. i D. Ponton, 1998. Body shape, diet and ontogenetic diet shifts in young fish of the Sinnamary River, French Guiana, South America. J. Fish Biol. 52(3):556-569.
  15. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  16. Pavanelli, C.S. i E.P. Caramaschi, 1997. Composition of the ichthyofauna of two small tributaries of the Paraná river, Porto Roci, Paraná State, Brazil. Ichthyol. Explor. Freshwat. 8(1):23-31.

Enllaços externs[modifica]