Calouste Gulbenkian
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (hyw) Գալուստ Սարգիս Կիւլպէնկեան 29 març 1869 Üsküdar (Imperi Otomà) |
| Mort | 20 juliol 1955 (86 anys) Lisboa (Portugal) |
| Sepultura | St Sarkis, Kensington (en)  |
| President Armenian General Benevolent Union (en) | |
| 1930 – 1932 ← Boghos Nubar (en) – Zareh Nubar (en) → | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Monsieur 5% |
| Grup ètnic | Armenis |
| Formació | St. Joseph High School (en) King's College de Londres (–1887) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, mecenes, aventurer, contrabandista, diplomàtic, emprenedor, enginyer, col·leccionista d'art |
| Activitat | 1895 – |
| Ocupador | National Bank of Turkey (en) |
| Família | |
| Família | Reixtuní |
| Fills | Nubar Gulbenkian (en) , Rita Sirvante Gulbenkian (en) |
Premis | |
Signatura  | |
Calouste Sarkis Gulbenkian (armeni: Գալուստ Սարգսի Գյուլբենկյան, Galust Sargsí Guiulbenkian; nascut a Üsküdar, Istanbul, Imperi Otomà, 23 març 1869- Lisboa 20 juliol 1955) va ser un home de negocis d'origen armeni, establert a Londres des de finals del segle xix i nacionalitzat britànic (1902) arran de la persecució del poble armeni. Posteriorment també va tenir residència a París i a causa de la Segona Guerra Mundial va acabar establint-se a Lisboa, l'any 1942. Va arribar a ser considerat un dels homes més rics del món. Sobresurt també com a mecenes i col·leccionista d'art.[1]
Negocis[modifica]
Els seus negocis es van desenvolupar dins del sector petrolier. Els seu pare posseïa pous de petroli a l'Azerbaidjan. Intervingué en la fusió de les petrolieres neerlandeses i britàniques que va donar lloc a la creació de la Royal Dutch Shell (1907). El 1912 intervingué en la fundació de Turkish Petroleum Company, succeïda a partir de 1929 per la poderosa Iraq Petroleum Company (IPC).[2]
En l'àmbit dels negocis va ser conegut com "MIster 5 per cent" per la seva política de mantenir un 5̥% de les accions dels negocis en els que prenia part [3][4]
Mecenatge[modifica]
El 1953 va disposar la creació de la Fundació Calouste Gulbenkian (FCG), amb seu a Portugal, que esdevindria l'hereva única i administradora de la seva immensa fortuna. Aprovada definitivament l'any 1956, els programes de la Fundació es desenvolupen en l'àmbit de les arts, la ciència i l'educació. També dóna suport a les comunitats armènies. En depenen una biblioteca i una orquestra i cor.[5] El Museu Calouste Gulbenkian de Lisboa on es troba recollida la seva important col·lecció d'art va obrir les seves portes al públic l'any 1969.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «The Collector» (en anglès americà). [Consulta: 15 octubre 2022].
- ↑ «Cronologia» (en portuguès de Portugal). [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ Valero-Carreras, David. «La llegenda de ‘Mister five per cent’», 30-04-2022. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ «Mr Five Per Cent» (en anglès britànic). [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ «Fundação Calouste Gulbenkian - HP» (en anglès americà). [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ «The Calouste Gulbenkian Museum presents the collection amassed by Calouste Gulbenkian, one of the most important private collections of international art.» (en anglès americà). [Consulta: 16 octubre 2022].