Calvari de Paterna

Infotaula edifici Calvari de Paterna
Altres noms	Alcàsser de Paterna
Dades
Tipus	Creu de calvari i grup de monuments
Construcció	s. X - XI (com a alcàsser)
Creu de calvari
Fortificació
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	Paterna (País Valencià)
Lloc	Carrer del Metge Ballester, 2
39° 30′ 02″ N, 0° 26′ 24″ O
Bé d'interès cultural
Data	17 octubre 2014
Codi IGPCV	46.190-9999-000006
Activitat
Activitat	Ús públic, antic ús defensiu

El Calvari de Paterna, també Alcàsser de Paterna és un calvari ubicat a Paterna (l'Horta Nord, País Valencià), al solar on hi havia l'antic alcàsser musulmà i cristià de la vila. S'ubicava al punt més elevat de l'antic centre urbà, a una posició estratègica conformada per una terrassa amb vistes al riu Túria, les hortes i les localitats properes (Manises, Quart de Poblet, Torrent, etc.). Així, domina visualment el pas del riu sobre l'horta pel sud, i pel nord connectava amb la Torre de Paterna. Ha estat declarat bé d'interés cultural.

Antic alcàsser

Restes de la muralla de l'alcàsser conservats al carrer d'Ernest Ferrando.

Al solar s'alçava l'alcàsser o castell musulmà, immediatament al nucli emmurallat de la vila de Paterna, tot i que fora d'aquest. Actualment, només es conserven restes de l'antiga muralla i d'una de les portes, així com un túnel construït amb volta de canó. Queda constància de la presència de l'alcàsser a la toponímia local amb el nom del carrer del Castell, que envolta l'antic solar.

Des d'aquest carrer i des de l'adjacent d'Ernest Ferrando encara poden observar-se llenços de la seua estructura, construïts amb tàpia cal·licostrada i que s'utilitzen com a mur del darrere de moltes de les cases d'aquests dos carrers. Si bé hi ha constància de diversos corredors i cambres subterrànies, tant en direcció cap al Túria com cap al Palau dels Comtes de Vilapaterna i la Torre de Paterna, només s'ha localitzat una galeria coberta per volta de canó, amb direcció nord (cap al palau) i a la qual s'accedeix després d'un descens de sis metres mitjançant escales i travessant un arc de ferradura, de fàbrica de rajola. Aquesta galeria fou redescoberta el 1911 per Lo Rat Penat i tornat a explorar el 1967; una part està rehabilitada i pot visitar-se.

Entre 1983 i 1985 s'excavaren trams de muralla, fossat i barbacana al carrer del Castell. El tram de la muralla excavat sota el número 9 tenia una amplitud de 4,2 metres i una altura conservada d'11 a 12 metres; a més, estava presidit per una barbacana que serviria de suport al mur de contorn de la muralla, de 0,45 metres d'amplitud. El tram de la muralla excavat sota el número 13 formava probablement angle amb l'anterior, ja que seguia una línia paral·lela amb el carrer d'Ernest Fernando; s'han trobat a més un fossat de 3,5 metres de profunditat i la barbacana. Tot i això, aquestes últimes troballes no poden atribuir-se estrictament a l'alcàsser, perquè podrien formar part del recinte emmurallat de la medina musulmana (de moment sense localitzar).

Calvari

El calvari es localitza al solar quadrangular de l'antic alcàsser, que conforma una esplanada amb mirador als costats sud i oest. Les estacions del calvari es distribueixen entre les edificacions, tenint les cases panells ceràmics.

Al centre de la plaça s'alça una torre-rellotge de construcció recent. Es tracta d'una torre prismàtica de rajola lluïda, de dos cossos; el segon és un cub amb una base major que la del prisma que el sustenta i alberga un rellotge de quatre esferes. Està rematada per una teulada a quatre aigües, coronat per un crucifix de forja.

Bibliografia

• Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª. Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia, 1986. ISBN 84-505-4653-2.