Camí de Trànsits

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de vial urbàCamí de Trànsits
Tipus avinguda
39° 27′ 44″ N, 0° 23′ 12″ O / 39.462327777778°N,0.38671111111111°O / 39.462327777778; -0.38671111111111
Modifica dades a Wikidata

El Camí de Trànsits (o Ronda de Trànsits) era un camí de circumval·lació de la ciutat de València.

Fou urbanitzat el 1912 com a segona ronda de la ciutat (o tercera si es compten les Grans Vies), paral·lela a la primera.

Nom[modifica]

Als principals camins d'entrada a la ciutat de València, quan els visitants es creuaven amb la circumval·lació del Camí de Trànsits havien de pagar unes taxes municipals pel trànsit de mercaderies importades des de fora de la ciutat. Les casetes on es feia el cobrament d'aquestes taxes rebien popularment el nom de "fielato".

Història[modifica]

L'enderrocament de les antigues muralles de la ciutat el 1867 va permetre la construcció d'aquesta via comunicant entre un extrem i altre de l'Horta fins a agafar forma hexagonal envoltant la ciutat al llarg dels seus 12 km de camí. La urbanització va ser projectada per l'arquitecte municipal Francesc Mora i Berenguer.

Inicialment allunyada del nucli urbà presentava una gran amplària. Era vorejada per grans arbres i amb uns carrils de ferro per a la circulació de carros.

La circumval·lació hexagonal englobava 1.100 hectàrees. A mitjans de la dècada de 1940, tan sols la meitat d'aquestes hectàrees estava ocupada, i el Camí de Trànsits marcava el límit de l'espai urbanitzat pel sud. Mentrestant el nord discorria encara a través de grans espais d'horta per a comunicar nuclis disseminats (Benimaclet, els Orriols, Benicalap, Campanar...) que en dècades posteriors seran absorbits pel creixement de la ciutat i integrats en la seua trama urbana.[1]

Ja en la dècada de 1950 l'antic Camí de Trànsits fou aprofitat com a via de circulació ràpida.

Actualitat[modifica]

El creixement urbà ha integrat per complet el camí dins el nucli de la ciutat. Actualment l'antiga estructura ha desaparegut i s'ha convertit en grans avingudes modernes envoltades d'edificis residencials, comerços i serveis, i substituint els grans arbres de les voreres per palmeres a la mitjana que divideixen els sentits de la circulació dels vehicles a les noves avingudes, que són: (de nord a sud seguint el sentit de les agulles del rellotge)

en passar un tram de l'avinguda de Catalunya i l'avinguda de Blasco Ibáñez o altre tram de l'avinguda de Catalunya i del carrer del Clariano entrem a

en passar l'encreuament amb l'avinguda del Port entrem al

en passar el Pont de l'Àngel Custodi entrem a

en passar el pont sobre les vies del ferrocarril entrem a

en passar l'encreuament amb el carrer de Jesús entrem a

en passar el pont de Campanar i un tram de l'avinguda de Tirso de Molina entrem a

en passar l'encreuament amb l'avinguda de Burjassot entrem a

i a l'encreuament amb la plaça de Don Bosco, l'avinguda de la Constitució i la fi del carrer de Sagunt tornem a l'avinguda del Primat Reig.

L'hexàgon de 12 km que forma el Camí de Trànsits connecta la majoria de districtes i barris de la perifèria de València. Comunica els districtes de Rascanya (barris de Torrefiel, Orriols i Sant Llorenç), La Saïdia (barris de Marxalenes, Tormos i Sant Antoni), Benimaclet, Pla del Real (barris de Jaume Roig, Ciutat Universitària y Mestalla), Algirós (barri de L'Amistat), Camins al Grau (barris d'Albors, Camí Fondo i Penya-roja), L'Eixample (barris de Gran Via i Russafa), Quatre Carreres (barris de Montolivet, En Corts i Malilla), Extramurs (barris d'Arrancapins i La Petxina), Jesús (barri de La Raïosa), Patraix, L'Olivereta (barri de Nou Moles), Campanar (barris de Campanar i El Calvari), i Benicalap.

Imatges[modifica]

Referències[modifica]

Coord.: 39° 27′ 44″ N, 0° 23′ 12″ O / 39.462327777778°N,0.38671111111111°O / 39.462327777778; -0.38671111111111