Camí dels bons homes
Tipus | Sender de gran recorregut ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Espanya ![]() | |||
| ||||

El Camí dels Bons homes, o GR 107, és un itinerari, una ruta turística d'entre 185,71 i 205,2 quilòmetres entre el santuari de Queralt (Berguedà) i el castell de Montsegur (País de Foix, Occitània), que es pot fer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya.[1]
Els bons homes o els bons cristians, era el terme amb què els càtars es referien a ells mateixos.[1]
L'any 1995, dins d'un projecte de col·laboració entre dos organismes de desenvolupament socioeconòmic (el Consorci de Promoció i Iniciatives Cercs-Berguedà i Ariège Expansion) sorgeix la iniciativa del Camí dels Bons Homes. Aquests Consells Comarcals s'uneixen per tal de coordinar i donar més difusió a diferents esdeveniments amb relació al passat medieval i càtar als seus territoris. Les Jornades dels Refugis Càtars són la base d'aquesta iniciativa.[2][3] El Camí dels Bons Homes s'ha convertit, en aquest sentit, en un exemple d'èxit, tant pel que fa a la planificació, com a la promoció, gestió i avaluació, aconseguint posicionant-se, no solament en l'àmbit comarcal i de país, sinó també internacionalment.[4]
El camí dels Bons Homes, convertit en el sender de gran recorregut GR-107, ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els càtars, entre els segles xii i xiv, quan fugien de la persecució de la croada i la Inquisició. Es pot recórrer a peu, a cavall i en la majoria de trams en BTT.[1]
El camí dels Bons Homes ressegueix les petjades del catarisme a través de viles medievals, d'esglésies romàniques i de castells. Aquesta és una ruta que, a banda del seu vessant històric, circula per la zona protegida del Parc natural Cadí-Moixeró i permet de contemplar encisadors paisatges i visitar pobles i nuclis de muntanya, indrets que conserven llegendes i tradicions centenàries.[1]
És imprescindible, abans d'iniciar la ruta, documentar-se sobre les característiques del recorregut i dotar-se del material necessari.
Indrets d'interès per on passa la ruta[modifica]

- Berga
- Josa de Cadí
- Queralt
- Casanova de les Garrigues
- Bonner
- Cercs
- Gósol
- Bagà
- Saldes
- Coll de Pendís (antiga entrada de comarca de la Cerdanya fins que al segle xx s'obrí la collada de Toses).
- Bellver de Cerdanya
- Coborriu de la Llosa
- Engaït
- Portella Blanca d'Andorra
- Merens
- Acs
- Pradas
- Tarascon d'Arieja
- Castell de Montsegur
- Foix
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Dalmau, Antoni «Els Càtars: memòria d'una dissidènica». divÈrsia, Núm. 6, Novembre 2014, pàg. 1-33 [Consulta: 10 juliol 2016].
- ↑ Mármol, Camila del «Càtaros: entre memòrias i olvidos. Usos del pasado en el Pirineo catalán i occitano». Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, Annals 2008-2009. IBIX 6, 2010, pàg. 321-335 [Consulta: 10 juliol 2016].
- ↑ «PUNT DE VISTA. Turisme industrial al Berguedà i a l'Ariège». L'Erol: revista cultural del Berguedà, Núm.: 92 Oficis i tècniques de construcció artesanals, 2007, pàg. 7-8 [Consulta: 10 juliol 2016].
- ↑ Boixader, Jordi; Picas, Martí «Senderisme i desenvolupament econòmic local al Berguedà». L'Erol: revista cultural del Berguedà, Núm. 115: Camins del Berguedà, 2013, pàg. 31-36 [Consulta: 10 juliol 2016].
Enllaços externs[modifica]
Sobre la referència a l'ús del terme bons cristians:
- Registre de la Inquisició del bisbe de Pamiers Jacques Fournier 1318-1325. Traducció a l'anglès de Nancy P. Stork de confessions dels herètics càtars i jueus.