Bec de perdiu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cama de perdiu)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuBec de perdiu
Chroogomphus rutilus Modifica el valor a Wikidata
Chroogomphus rutilus Bryonia orig.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

umbonat obtús

Himenòfor

laminar

Làmina

decurrent

Edibilitat

comestible

Estípit

peu nu

Color de les espores

oliva

Ecologia

micorrizogen

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaGomphidiaceae
GènereChroogomphus
EspècieChroogomphus rutilus Modifica el valor a Wikidata
O.K.Mill., 1964
Nomenclatura
BasiònimAgaricus rutilus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El bec de perdiu, pota de perdiu, cama de perdiu o bitxac (Chroogomphus rutilus, del grec khrós: color; gómphos: clau, pern; del llatí rutilus: vermell) és un bolet comestible de la classe dels basidiomicets.

Morfologia[modifica]

Aquest bolet, encara que pot arribar a tindre un barret d'uns 10 cm de diàmetre, sol trobar-se sempre de talla més petita.

Presenta una coloració molt variada segons les contrades: a l'alta muntanya sol ser fosc, bru i, fins i tot, moradenc, mentre que en els boscos mediterranis acostuma a ser més clar, amb tons bruns rogencs.

El seu barret té forma de campana, quan és jove, amb un mamelló central, però a mesura que creix es va estenent i acaba ben pla.

Les làmines, de color groc sofre, es van enfosquint amb l'edat i són gruixudes, espaiades i clarament decurrents.[1] Al principi estan protegides per un vel fugisser.

El peu, de tons similars a la resta del bolet, fa 3-10 cm de llarg i d'1 a 2 de gruix, és cilíndric, sovint corbat, i s'aprima cap a la base.[1]

La seva carn és de color taronja-grogós o salmó, sense cap olor apreciable i de gust suau.[1]

Hàbitat[modifica]

Viu en boscos de coníferes i surt des de finals d'estiu fins a la tardor. És un bolet molt comú.

Gastronomia[modifica]

És comestible. En fregir-lo primer es torna d'un color violaci i al final gairebé negre.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Laux, Hans E. Setas de España y Europa (en castellà). Susaeta Ediciones, S. A., p. 96. ISBN 9788499281759. 
  2. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 176-177.

Bibliografia[modifica]

  • Arora D. (1986) Mushrooms Demystified. Berkeley, CA: Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4.
  • Breitenbach J & Kränzlin F. Fungi of Switzerland 3: Boletes & Agarics, 1st Part, 1991. ISBN 3-85604-230-X. .
  • Nilsson S. & Persson O. (1977) Fungi of Northern Europe 1: Larger Fungi (Excluding Gill Fungi). Penguin Books. ISBN 0-14-063005-8.