Bec de perdiu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cama de perdiu)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaBec de perdiu
Chroogomphus rutilus
Chroogomphus rutilus Bryonia orig.jpg
Bolet
Capell

umbonat agut

Himenòfor

laminar

Enganxament de l'himeni

decurrent

Comestibilitat

comestible

Vel

peu nu

Color de les espores

Color oliva

Ecologia

micorrizogen

Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Boletales
Família Gomphidiaceae
Gènere Chroogomphus
Espècie Chroogomphus rutilus
(Schaeff.) O.K. Mill.
Modifica dades a Wikidata

El bec de perdiu, pota de perdiu, cama de perdiu o bitxac[1] (Chroogomphus rutilus, del grec khrós: color; gómphos: clau, pern; del llatí rutilus: vermell) és un bolet de la classe dels basidiomicets i comestible.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Aquest bolet, encara que pot arribar a tindre un barret d'uns 10 cm de diàmetre, sol trobar-se sempre de talla més petita.

Presenta una coloració molt variada segons les contrades: a l'alta muntanya sol ser fosc, bru i, fins i tot, moradenc, mentre que en els boscos mediterranis acostuma a ésser més clar, amb tons bruns rogencs.

El seu barret té forma de campana, quan és jove, amb un mamelló central, però a mesura que creix es va estenent i acaba ben pla.

Les làmines, de color groc sofre, es van enfosquint amb l'edat i són gruixudes, espaiades i decurrents. Al principi estan protegides per un vel fugisser.

El peu, de tons similars a la resta del bolet, està sovint torçat i s'aprima cap a la base.

La seua carn grogosa no fa cap olor ni té cap gust característic.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu en boscos de coníferes i surt des de finals d'estiu fins a la tardor. És un bolet molt comú.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

És comestible. En fregir-lo primer es torna d'un color violaci i al final gairebé negre.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.boletaires.cat/fitxacamadeperdiu.php#altresnoms
  2. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 176-177.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Foto on s'aprecia l'escala
  • Arora D. (1986) Mushrooms Demystified. Berkeley, CA: Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4.
  • Breitenbach J & Kränzlin F. Fungi of Switzerland 3: Boletes & Agarics, 1st Part, 1991. ISBN 3-85604-230-X. .
  • Nilsson S. & Persson O. (1977) Fungi of Northern Europe 1: Larger Fungi (Excluding Gill Fungi). Penguin Books. ISBN 0-14-063005-8.