Camarlenc de l'Església Romana

Camarlenc de l'Església Romana

Jurisdicció	Església Catòlica
Institució	Cambra apostòlica

El camerlenc de l'Església Romana és un oficial de la casa papal que administra els béns i els ingressos de la Santa Seu. Antigament, les seves responsabilitats incloïen l'administració fiscal del Patrimoni de Sant Pere. Tal com regula la constitució apostòlica Pastor bonus de 1988, el camerlenc és sempre un cardenal, encara que això no era el cas abans del segle XV. Els seus braços heràldics estan ornamentats amb dues claus – un d'or, un de plata – en sautor, coronat per un umbraculum, un dosser o paraigua de franges vermelles i grogues alternes. Aquests també formen part de l'escut de la Santa Seu durant un interregne papal ( sede vacante ). El camerlengo és Kevin Farrell des del seu nomenament pel papa Francesc el 14 de febrer de 2019. El vice camerlenc és l'arquebisbe Ilson de Jesús Montanari des de l'1 de maig de 2020.

Descripció

El camarlenc és l'encarregat de constatar formalment la mort del papa. Havia constat en cridar-lo pel seu nom de fonts (per exemple, "<Nomen>, dormisne?" que significa "<Nom>, dormiu?"). Una vegada declarada oficialment la mort del papa, el camarlenc pren possessió de l'Anell del Pescador i el talla amb unes estisores davant la presència dels cardenals, en un gest que simbolitza la fi de l’autoritat del summe pontífex difunt i que impedeix que l'anell puga ser utilitzat per falsificar documents. Tot seguit, el camarlenc comunica la mort als alts càrrecs pertinents de la Cúria Romana i al degà del Col·legi Cardenalici.

A més, participa en l’organització del conclave i de les exèquies papals.

Antigament, el camarlenc prenia possessió del testament del papa i assumia la responsabilitat de fer-ne pública la voluntat. Actualment, el testament és lliurat al Col·legi Cardenalici, i el seu contingut es dona a conéixer durant la primera reunió d'aquest òrgan. L'única funció que conserva el camarlenc en aquest àmbit és la de custodiar el testament fins que el Col·legi Cardenalici en prenga possessió.

Fins a l’elecció d’un nou papa, el camarlenc exerceix com a sobirà en funcions de l’Estat de la Ciutat del Vaticà. Tanmateix, ja no és responsable del govern de l’Església Catòlica durant la vacant de la seu apostòlica; aquesta competència fou confiada al Col·legi de Cardenals per la constitució apostòlica Universi Dominici gregis (1996).

El poder del camarlenc és extremament limitat: es redueix estrictament a garantir el funcionament ordinari de les institucions eclesiàstiques i a permetre l’execució d’algunes funcions bàsiques, sense possibilitat de prendre decisions definitives ni de fer nomenaments que ordinàriament corresponen al papa o als òrgans delegats.

A diferència de la resta de membres de la Cúria Romana, el camarlenc conserva el seu càrrec durant el període de sede vacante i actua com a director executiu de les operacions de la Ciutat del Vaticà i de la Santa Seu, sota la responsabilitat del Col·legi Cardenalici. La seua missió principal és dur a terme les decisions del Col·legi pel que fa a les exèquies del papa difunt i a l’organització de les activitats prèvies al conclave.

Durant aquest període excepcional, únicament mantenen també els seus càrrecs el penitenciari major, l’arxiprest de la basílica de Sant Pere, l’almoiner apostòlic i els vicaris generals per a la diòcesi de Roma i per a l’Estat de la Ciutat del Vaticà.