Vés al contingut

Camarles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaCamarles
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 46′ 25″ N, 0° 40′ 21″ E / 40.773611111111°N,0.6725°E / 40.773611111111; 0.6725
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialTerres de l'Ebre
ComarcaBaix Ebre Modifica el valor a Wikidata
CapitalCamarles Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.465 (2025) Modifica el valor a Wikidata (137,5 hab./km²)
Idioma oficialcatalà
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície25,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud13 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialTortosa
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoan Curto Querol (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal43894 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43903 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT439039 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcamarles.cat Modifica el valor a Wikidata

Camarles és un municipi de Catalunya pertanyent a la comarca del Baix Ebre, situat a l'est de la capital comarcal, Tortosa, a la zona de contacte amb la plataforma deltaica, on es cultiva i es recull anualment més de 45 milions de quilos d'arròs, regat pel canal esquerre de l'Ebre.

És també municipi de considerable antiguitat, del qual s'han trobat restes arqueològiques, des dels romans, passant pels musulmans, inclús un poblat ibèric, del qual s'han trobat més de 50 encensers de terra cuita amb la representació de la deessa femenina Tanit.

Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència[1]

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Camarles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Entitats de població

[modifica]

Dos dels nuclis duen el nom de lligallo: el Lligallo del Roig i el Lligallo del Gànguil

Entitat de població Habitants (2025)
Camarles2.560
el Lligallo del Gànguil775
el Lligallo del Roig164
Font: Idescat

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1920193019401950196019701981199019921994
- - - - - - 2.821 2.915 2.865 2.865
1996199820002002200420062008201020122014
2.953 2.944 2.887 2.975 3.101 3.371 3.641 3.410 3.609
 3.514
2016201820202022202420262028203020322034
3.349
 3.278
 3.194
 3.309
 3.392 - - - - -
 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

El primer cens és del 1981 després de la desagregació de Tortosa.

Política

[modifica]

Eleccions Municipals

[modifica]

En les primeres eleccions municipals, el 1979, va ser elegit com a alcalde Primitivo Forastero primer com a independent i posteriorment, a partir del 1983, per CiU.[2][3] Va combatre a la División Azul a la II Guerra Mundial i el 1977 és va presentar com a candidat al Senat pel falangista Círculos de José Antonio.[4][5] Va ser alcalde del 1979 al 2001, any en què va a ser inhabilitat per prevaricació.[6]

Nombre de regidors per partit[7][8]

Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
Junts----------34
PSC-1-1--2563-5
PP--3132--1---
ERC------322552
CDS---1--------
CiU-788876423--
Altres7a; 4b3c---2d----3e-
Total111111111111111111111111

a AE Independents Camarlencs - Lligallens; b AE Unión de Independientes; c Independents Democràtics Camarles - Lligallos; d Força Independent de Camarles - FIC; e VP - FIC

Economia

[modifica]

L'economia està basada en l'agricultura i la indústria. Predomina el cultiu de l'arròs, hortalisses i fruites (cítrics). Al secà, es conrea garrofes, ametlles i oliveres. El municipi disposa del polígon industrial Venta Nova que, des del 1992 acull la metal·lúrgica, materials i construcció, i també la fabricació de tubs amb fibra de vidre.

Comunicacions

[modifica]

La carretera N-340 comunica el poble amb la C-42 (de l'Aldea a Tortosa), i amb l'Ampolla, on està la sortida més pròxima de l'autopista AP-7 (sortida 39A).

També s'hi pot arribar en tren des de Barcelona o València.

Patrimoni arquitectònic

[modifica]
  • Torre de Camarles: Durant més de 800 anys, la presència musulmana va deixar una empremta a nivell cultural considerable al territori. Un exemple és la Torre de Camarles (coneguda pels locals com "la Torra") construïda sobre una antiga alqueria islàmica fortificada, de tipus defensiu. Aquest enclavament militar formava part, entre d'altres, de l'alineació de fortificacions que recorrien l'antiga costa marítima per defensar-se del perill dels pirates i malfactors. Des de dalt de la Torre, es pot apreciar una vista panoràmica immillorable de tota la part nord del Delta. D'aquí que hom denomini Camarles com a Balcó del Delta[cal citació].
  • Torre de la Granadella: Torre i església donades juntament amb els terrenys, pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV al Bisbe Gaufret d'Avinyó, el 22 de gener de 1154. D'estil romànic, consta de torre quadrada amb l'església adossada, el claustre i la cripta subterrània de la família del marquès Don Diego de León. En l'actualitat, l'ermita és propietat privada.

Llocs d'interès

[modifica]
  • "La Torra" Centre d'interpretació de l'arròs:[9] ubicat a l'antiga cooperativa de la població, s'hi pot apreciar com es treballava l'arròs en un passat no gaire llunyà. L'exposició mostra la maquinària i els diferents estris que s'utilitzaven.
  • La Font dels Colors, o Font de la Rambla Catalunya, recentment remodelada amb la tècnica del trencadís, ofereix una imatge fresca i simpàtica durant el dia, i plena de llums de colors durant les nits.
  • Plaça dels Presidents: El 28 de juliol de 2000 es construí la plaça dels Presidents de la Generalitat, amb un monòlit emblemàtic on consten el nom de tots els presidents de la Generalitat de Catalunya esculpits a la pedra. Disposa també d'una zona d'esbarjo i d'un passeig, on es pot gaudir de les vistes de la zona nova del municipi.
  • Lligallos: Al costat mateix de Camarles, està els Lligallos, un barri d'aproximadament 1000 persones. Hi destaca el monument de la falç i la corbella, un homenatge als treballadors del arròs de les Terres de l'Ebre, fet d'acer en el seu conjunt. A l'entrada del nucli, hi dona benvinguda la Sínia, molt típica també al territori, i indispensable temps enrere; les sínies eren un sistema antic d'abastiment d'aigua, format per una roda amb catúfols, generalment de ceràmica, que tenien la funció d'agafar l'aigua del pou, i que amb un moviment circular, passava el líquid a una plataforma que, des d'allí, regava la terra.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Municipis adherits». Associació de Municipis per la Independència. [Consulta: 1r juliol 2013].
  2. ↑ País, Ediciones El «El Supremo inhabilita al alcalde de CiU de Camarles por prevaricación» (en castellà). El País [Madrid], 07-12-2000. ISSN: 1134-6582.
  3. ↑ País, Ediciones El «Artur Mas visita al alcalde inhabilitado de Camarles» (en castellà). El País [Madrid], 05-02-2001. ISSN: 1134-6582.
  4. ↑ «Les excentricitats de l'ex-alcalde de Camarles. Camarles». [Consulta: 4 setembre 2019].
  5. ↑ País, Ediciones El «Muere a los 81 años el ex alcalde de Camarles Primitivo Forastero» (en castellà). El País [Madrid], 22-05-2002. ISSN: 1134-6582.
  6. ↑ Moreso, Lurdes. «L'exalcalde convergent Carmelo Redó fitxa pel PP - 11 maig 2011». [Consulta: 4 setembre 2019].
  7. ↑ «Eleccions municipals: resultats històrics en vots 1979-2023. Camarles» (en català). [Consulta: 12 agost 2025].
  8. ↑ Ministeri de l'Interior. «Resultats electorals. Mapa electoral» (en castellà). [Consulta: 12 agost 2025].
  9. ↑ l'arròs Arxivat 2018-02-16 a Wayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Camarles&oldid=35626834»