Cambra de Diputades i Diputats de Xile

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Cambra de Diputades i Diputats de Xile
Cámara de Diputadas y Diputados de Chile
Tipus
Tipuscambra baixa de Congrés Nacional de Xile
Líders
PresidentDiego Paulsen Kehr, (RN)
des del dia 7 abril 2020
Primer VicepresidentFrancisco Undurraga Gazitúa, (EVO)
des del dia 7 abril 2020
Segon VicepresidentRodrigo González Torres, (PPD)
des del dia 7 abril 2020
Secretari GeneralMiguel Landeros Perkic,
des del dia 4 abril 2013
Estructura
Membres155
Grups políticsOficialisme:
Chile Vamos (71):

     RN (31)      UDI (26)

     Ind-CV (8)      EP (6)

Oposició:

Convergència Progressista (30):

     PS (17)      PPD (8)      PR (5)

Xile Digne (13):

     PCX (9)

     FREVS (3)

     AH (1)

Front Ampli (12):

     RD (5)

     UNIR (1)

     Com. (2)

     CS (4)

Fora de coalició (28):

     PDC (12)

     Indep. (12)

     PL (2)

     PH (1)

     PEV (1)

     PLR (1)
Elecció
Sistema de votacióRegla D'Hondt
Última elecció19 novembre 2017
Pròxima elecció21 novembre 2021
Lloc de reunió
Càmbra de Diputades i Diputats de Xile,
Edifici del Congrés Nacional de Xile
Valparaiso, Xile
Lloc web
http://www.camara.cl Modifica el valor a Wikidata
Un grup de diputats contesten preguntes de la premsa a la seu de Congrés.

La Cambra de Diputades i Diputats de Xile[1][2][3] és la cambra baixa del Poder Legislatiu de Xile, i junt amb el Senat conformen les dues cambres del Congrés Nacional. La seva composició i atribucions estan establertes en el capítol V de la Constitució Política de Xile, entre les seves funcions més importants es troba la de participar en l'elaboració de les lleis al costat del Senat i del president de la República.

Té com a funció exclusiva fiscalitzar els actes del govern i iniciar les acusacions constitucionals contra els ministres d'Estat o el president de la República. La llei de pressupostos i tota legislació que impliqui despeses o imposicions, es discuteix i s'aprova primer en aquesta cambra per passar-la al Senat.

El 2019, la Comissió de Règim Intern de la corporació va aprovar el canvi de nom a «Cambra de Diputades i Diputats de Xile» en un esforç per impulsar el llenguatge no sexista en el treball legislatiu.[4] Aquest canvi va constar de dues etapes: la primera, modificar el nom institucional del logotip, les comunicacions i senyalístiques internes, realitzat al març de 2020; segon, una modificació del nom en cossos legals com la Constitució, qüestió que no s'ha dut a terme.[5][6]

Des del 7 d'abril de 2020, la presidència de la Cambra de Diputades i Diputats de Xile l'ocupa el diputat Diego Paulsen, membre del partit Renovació Nacional.

Composició[modifica]

Per la Constitució Política de 1828, els diputats es triaven per votació directa en representació de les províncies per un període de 2 anys reelegibles indefinidament. Cada província elegia a un diputat a raó d'1 per cada 15.000 habitants i fracció que no baixi de 7.000.

Segons la Constitució Política de 1833 es triava un diputat per votació directa per cada departament del territori. El seu període tenia una durada de 3 anys reelegibles indefinidament. Corresponia un diputat per cada 20.000 persones i fracció superior a 10.000. Amb la reforma de 1874 va passar a ser un diputat per cada 20.000 persones i fracció superior de 12.000. El 1887 un diputat per cada 30.000 habitants i per fracció superior de 15.000. L'assignació de càrrecs era per llista completa (1833-1874) i vot acumulatiu (1874-1924).

Per la Constitució Política de 1925 es triava un diputat per votació directa per cada departament o agrupació de departament. Corresponia un diputat per cada 30.000 persones i fracció superior de 15.000. La qual cosa van passar d'un total de 132 diputats l'any 1925 a 150 el 1970. El seu període tenia una durada de 4 anys reelegibles indefinidament. En cada agrupació o departament es distribuïa proporcionalment (mètode d'Hondt) els càrrecs electes, segons els vots que cada llista obtenia.

En cas de vacant d'un escó per defunció, incapacitat o inhabilitat i faltant més d'un any per a la propera elecció, es procedia a una elecció complementària per reemplaçar aquesta vacant.

D'acord a la Constitució Política de 1980, la cambra alta està integrada per 120 membres elegits per votació directa per quatre anys, en representació dels 60 districtes electorals en què es troba dividit el país (article 43è de la Constitució Política). Es pot reelegir de forma indefinida, però un diputat no pot ser ministre d'Estat o un altre càrrec que l'inhabiliti o posseir un altre càrrec d'elecció popular. Cada districte tria dos diputats. Si una llista duplica en vots a la llista que li segueix, obté els dos diputats. En cas contrari, les dues llistes majoritàries trien un diputat cadascuna.

Després de la reforma constitucional de 2015 que va establir 28 districtes electorals i el canvi a un sistema electoral proporcional[7] s'aplicarà a partir de la nova composició del LV període legislatiu del Congrés Nacional de Xile electe de les Eleccions Parlamentàries de 2017.

Diputades i Diputats[modifica]

Reemplaçament en cas de vacant[modifica]

En cas que un escó quedi vacant per mort, incapacitat o inhabilitat, originalment la Constitució de 1980 establia que eren els membres de la cambra els que havien de procedir a escollir la persona que substituiria al parlamentari que provocava la vacant. Aquest mecanisme no va arribar a funcionar.

En la reforma constitucional de 1989, abans de l'elecció del nou parlament, es va establir que havia d'assumir el càrrec el company de llista del parlamentari que havia provocat la vacant. En cas de ser independent l'escó quedava buit i no era reemplaçat.

La reforma constitucional de 2005 consagra que el reemplaçament és nomenat per la taula directiva del seu partit que es trobava en ser electe i en cas de ser independent l'escó queda buit i no és reemplaçat.

Remuneracions i dietes[modifica]

Els diputats perceben una remuneració per l'exercici del seu càrrec, anomenada dieta parlamentària, que d'acord amb l'article 62 de la Constitució Política de la República, incloses totes les assignacions que a aquests els hi correspongui. El 2019, el sou brut mensual de la dieta, és a dir, sense considerar els descomptes legals o obligatoris —impostos i imposicions de seguretat social—, és de 9.349.851 PCL $ (10.645,39 €).

Per concepte d'assignacions, els diputats reben $ 5.760.000 (6.558,12 €), dels quals $ 2.077.000 (2.364,79 €) són per a despeses de representació i no han de ser rendits. A més compten amb una assignació de $ 846.000 (963,22 €) per a combustible, 48 bitllets d'avió d'anada i tornada a l'any per a destinacions nacionals i 12 passatges d'avió anuals ampliables a altres persones; per passatges a l'estranger, posseeixen un descompte del 10% amb la companyia LAN Airlines.[8] A més compten amb estacionaments exclusius a l'Aeroport Arturo Merino Benítez i xofer personal per als seus trasllats en el vehicle fiscal assignat.

La cambra cobreix les despeses de secretaria personal dels diputats, el pagament de la factura telefònica de l'oficina al Congrés (només de trucades nacionals), l'arrendament d'una seu al districte respectiu, amb accés a Internet i altres serveis, dos ordinadors i una impressora, més 1000 fotocòpies mensuals. Totes aquestes despeses no poden superar els CLP $ 2.200.000 (2.504,84 €) mensuals.[8]

L'Institut Nacional d'Esports dona als diputats una credencial per assistir gratis als partits de la Primera Divisió a l'Estadi Nacional, amb un acompanyant. L'ANFP els dona un descompte aproximat del 40% per a tres partits internacionals; a més, els diputats disposen d'estacionaments gratuïts en el sector Anita Lizana de l'estadi.[8]

Membres actuals[modifica]

Els diputats de la República són tractats protocol·làriament amb l'assignació del títol «honorable», per tant es refereix a ells com «honorable diputat» o «honorable diputada».[9] Actualment, només el 22,58% d'escons són ocupats per dones (35 de 155).

Regió Districte Diputat/da Partit
Regió d'Àrica i Parinacota (3) 1 Vlado Mirosevic Verdugo PL
Nino Baltolu Rasera UDI
Luis Rocafull López PS
Regió de Tarapacá (3) 2 Renzo Trisotti Martínez UDI
Ramón Galleguillos Castillo RN
Hugo Gutiérrez Gálvez PC
Regió d'Antofagasta (5) 3 Paulina Núñez Urrutia RN
José Miguel Castro Bascuñán RN
Marcela Hernando Pérez PR
Esteban Velásquez Núñez FREVS
Catalina Pérez Salinas RD
Regió d'Atacama (5) 4 Daniella Cicardini Milla PS
Juan Santana Castillo PS
Sofía Cid Versalovic RN
Nicolás Noman Garrido UDI
Jaime Mulet Martínez FREVS
Regió de Coquimbo (7) 5 Sergio Gahona Salazar UDI
Juan Manuel Fuenzalida Cobo UDI
Francisco Eguiguren Correa RN
Pedro Velásquez Seguel Ind.[n 1]
Daniel Núñez Arancibia PC
Raúl Saldívar Auger PS
Matías Walker Prieto DC
Regió de Valparaíso (16) 6 Andrés Longton Herrera RN
Luis Pardo Sainz RN
Camila Flores Oporto RN
Pablo Kast Sommerhoff Ind-Evópoli
Marcelo Schilling Rodríguez PS
Carolina Marzán Pinto PPD
Daniel Verdessi Belemmi DC
Diego Ibáñez Cotroneo CS
7 María José Hoffmann Opazo UDI
Osvaldo Urrutia Soto UDI
Andrés Celis Montt RN
Rodrigo González Torres PPD
Marcelo Díaz Díaz Unir[n 2]
Víctor Torres Jeldes DC
Camila Rojas Valderrama Comunes[n 3]
Jorge Brito Hasbún RD
Regió Metropolitana de Santiago (47) 8 Joaquín Lavín León UDI
Patricio Melero Abaroa UDI
Camilo Morán Bahamondes RN
Gabriel Silber Romo DC
Pepe Auth Steward Ind.[n 4]
Carmen Hertz Cádiz PC
Claudia Mix Jiménez Comunes[n 5]
Pablo Vidal Rojas Ind.[n 6]
9 Karol Cariola Oliva PC
Boris Barrera Moreno PC
Érika Olivera de la Fuente Ind-RN
Jorge Durán Espinoza RN
Sebastián Keitel Bianchi Ind-Evópoli
Maite Orsini Pascal RD
Cristina Girardi Lavín PPD
10 Giorgio Jackson Drago RD
Natalia Castillo Muñoz Ind.
Gonzalo Winter Etcheberry CS
Tomás Fuentes Barros RN
Sebastián Torrealba Alvarado RN
Jorge Alessandri Vergara UDI
Luciano Cruz-Coke Carvallo Evópoli
Maya Fernández Allende PS
11 Gonzalo Fuenzalida Figueroa RN
Catalina del Real Mihovilovic RN
Karin Luck Urban RN
Francisco Undurraga Gazitúa Evópoli
Guillermo Ramírez Diez UDI
Tomás Hirsch Goldschmidt Ind.[n 7]
12 Ximena Ossandón Irarrázabal RN
Leopoldo Pérez Lahsen RN
Álvaro Carter Fernández Ind.[n 8]
Camila Vallejo Downing PC
Amaro Labra Sepúlveda PC
Pamela Jiles Moreno PH
Miguel Crispi Serrano RD
13 Guillermo Teillier del Valle PC
Tucapel Jiménez Fuentes PPD
Eduardo Durán Salinas RN
Cristhian Moreira Barros UDI
Gael Yeomans Araya CS
14 Raúl Leiva Carvajal PS
Leonardo Soto Ferrada PS
Marisela Santibáñez Novoa PC[n 9]
Juan Antonio Coloma Álamos UDI
Nora Cuevas Contreras[n 10] UDI
Renato Garín González Ind.[n 11]
Regió d'O'Higgins (9) 15 Javier Macaya Danús UDI
Issa Kort Garriga UDI
Diego Schalper Sepúlveda Ind-RN
Juan Luis Castro González PS
Raúl Soto Mardones Ind-PPD[n 12]
16 Alejandra Sepúlveda Orbenes FREVS
Ramón Barros Montero UDI
Virginia Troncoso Hellman Ind.
Cosme Mellado Pino PR
Regió del Maule (11) 17 Celso Morales Muñoz UDI
Pedro Pablo Álvarez-Salamanca Ramírez UDI
Hugo Rey Martínez RN
Pablo Prieto Lorca Ind-RN
Pablo Lorenzini Basso Ind.[n 13]
Alexis Sepúlveda Soto PR
Florcita Alarcón Rojas Ind.[n 14]
18 Ignacio Urrutia Bonilla PLR[n 15]
Rolando Rentería Moller UDI
Jaime Naranjo Ortiz PS
Manuel José Matta Aragay DC
Regió de Nyuble (5) 19 Jorge Sabag Villalobos DC
Frank Sauerbaum Muñoz RN
Gustavo Sanhueza Dueñas UDI
Carlos Abel Jarpa Wevar Ind.[n 16]
Loreto Carvajal Ambiado PPD
Regió del Bio-Bío (13) 20 Gastón Saavedra Chandía PS
Jaime Tohá González PS
José Miguel Ortiz Novoa DC
Enrique van Rysselberghe Herrera UDI
Sergio Bobadilla Muñoz UDI
Francesca Muñoz González RN
Leonidas Romero Sáez RN
Félix González Gatica PEV
21 Iván Norambuena Farías UDI
Cristóbal Urruticoechea Ríos Ind.[n 17]
José Pérez Arriagada PR
Manuel Monsalve Benavides PS
Joanna Pérez Olea DC
Regió de l'Araucania (11) 22 Diego Paulsen Kehr RN
Jorge Rathgeb Schifferli RN
Mario Venegas Cárdenas DC
Andrea Parra Sauterel PPD
23 René Saffirio Espinoza Ind.
Andrés Molina Magofke Evópoli
Sebastián Álvarez Ramírez Evópoli
René Manuel García García RN
Miguel Mellado Suazo RN
Ricardo Celis Araya PPD
Fernando Meza Moncada Ind.
Regió de Los Ríos (5) 24 Bernardo Berger Fett Ind.[n 18]
Gastón von Mühlenbrock Zamora UDI
Marcos Ilabaca Cerda PS
Patricio Rosas Barrientos Ind.[n 19]
Iván Flores García DC
Regió de Los Lagos (9) 25 Fidel Espinoza Sandoval PS
Emilia Nuyado Ancapichún PS
Harry Jürgensen Rundshagen Ind.[n 20]
Javier Hernández Hernández UDI
26 Alejandro Santana Tirachini RN
Carlos Kuschel Silva RN
Jenny Álvarez Vera PS
Gabriel Ascencio Mansilla DC
Alejandro Bernales Maldonado PL
Regió d'Aysén (3) 27 Miguel Ángel Calisto Águila DC
Aracely Leuquén Uribe RN
René Alinco Bustos Ind.[n 21]
Regió de Magallanes i l'Antàrtica Xilena (3) 28 Gabriel Boric Font CS
Sandra Amar Mancilla Ind.
Karim Bianchi Retamales Ind-PR

Mesa directiva[modifica]

La Mesa Directiva de la corporació es compon d'un president, un primer vicepresident i un segon vicepresident. La Taula actual de la Cambra és la següent;

President Diego Paulsen Kehr Renovació Nacional
Vicepresident Primer [10] Francisco Undurraga Gazitua Evolució Política
Vicepresident Segon Rodrigo González Torres Partit per la Democràcia

Comissions[modifica]

Nivells d'aprovació[modifica]

  Percentatge d'aprovació.
  Percentatge de rebuig.

Segons l'enquesta Adimark, durant tot el primer Govern de Sebastián Piñera, des de març de 2010 fins a la data, la Cambra de Diputats de Xile mai ha comptat amb una aprovació ciutadana superior al 50%. Per contra, el seu percentatge d'aprovació ha seguit una tendència decreixent, aconseguint un mínim de 14% el juliol de 2012 i agost de 2013. El percentatge de reprovació, per la seva banda, ha seguit una tendència creixent, que l'agost de 2012 i agost de 2013 va assolir un màxim del 78%.[n 22][11]

Notes[modifica]

  1. ↑ Electe com ind-FRVS.
  2. ↑ Electe com a diputat del Partit Socialista, renuncià al PS el 13 de gener de 2020.
  3. ↑ Electa com a diputada independent del Partit Igualdad, es va canviar a Comunes el 20 de gener del 2019.
  4. ↑ Electe com a ind-PR.
  5. ↑ Electa com a diputada de Poder Ciutadà, va entrar a Comunes el 20 de gener de 2019.
  6. ↑ Electe com a diputat de Revolució Democràtica, va renunciar al partit el 3 de desembre de 2020.
  7. ↑ Electe com a diputat de Partit Humanista, va renunciar al partit el 6 d'abril de 2020.
  8. ↑ Electe com a diputat de la Unió Demòcrata Independent, va renunciar a aquesta el 17 de juliol del 2020.
  9. ↑ Electa com a diputada del Partit Progressista, va renunciar al aprtit el 19 de març de 2019. Integrant-se el 26 de setembre del mateix any, al Partit Comunista.
  10. ↑ Jaime Bellolio Avaria va assumir com a ministro de la Secretaria General de Govern el 28 de juliol de 2020, deixant el seu escó a disposició.
  11. ↑ Electe com a diputat de Revolució Democràtica, va renunciar al partit el 5 de gener de 2019.
  12. ↑ Electe com a diputat del Partit Demòcrata Cristià, va renunciar a la DC el 26 d'agost de 2019.
  13. ↑ Electe com a diputat del Partit Demòcrata Cristià, va renunciar a la DC el 28 d'abril de 2020.
  14. ↑ Electe com a diputat del Partit Humanista, va renunciar al PH el 8 de gener de 2021.
  15. ↑ Electe com a diputat de la Unió Demòcrata Independent, va renunciar a la unió el 17 de desembre de 2018 i es va integrar al Partit Republicà el 10 de juny de 2019.
  16. ↑ Electe com a diputat del Partit Radical, va renunciar al PR el 19 de desembre de 2019.
  17. ↑ Electe com a diputat de Renovació Nacional, va renunciar al RN el 23 d'octubre de 2020.
  18. ↑ Electe com a diputat de Renovació Nacional, va renunciar al RN el 25 de novembre de 2020.
  19. ↑ Electe com a diputat del Partit Socialista, va renunciar al PS el 18 de juny de 2019. Va militar en el moviment Unir entre març i desembre de 2020.
  20. ↑ Electe com a diputat de Renovació Nacional, va renunciar al RN el 24 de novembre de 2020.
  21. ↑ Electe com a ind-PPD.
  22. ↑ La encuesta Adimark dejó de realizarse entre octubre de 2012 y enero de 2013.

Referències[modifica]

  1. ↑ Cooperativa.cl. «Histórico cambio de nombre: "Cámara de Diputadas y Diputados de Chile"» (en castellà). Cooperativa.cl. [Consulta: 14 març 2020].
  2. ↑ Ministeri Secretaria General de la Presidència (8 de juliol de 2020), «Constitució Política de la República de Xile: Fixa el text refós, coordinat i sistematitzat de la Constitució Política de la República de Xile», Biblioteca del Congrés Nacional de Xile, consultat el 2 de febrer de 2021.
  3. ↑ Ministeri de l'Interior (17 de desembre de 2016), «Llei 18918: Llei Orgànica Constitucional del Congrés Nacional», Biblioteca del Congrés Nacional de Xile, consultat el 4 de febrer de 2021.
  4. ↑ «Cámara de Diputados cambiará de nombre» (en castellà). Radio ADN, 26-04-2019. [Consulta: 4 febrer 2021].
  5. ↑ «Histórico cambio de nombre: "Cámara de Diputadas y Diputados de Chile"». Radio Cooperativa (Chile), 12-03-2020. [Consulta: 27 juliol 2020].
  6. ↑ «Histórico cambio de nombre: Cámara de Diputados estrena nuevo logo y sitio web institucional». Teletrece, 12-03-2020. [Consulta: 27 juliol 2020].
  7. ↑ «Ley núm. 20.840 - Sustituye el Sistema Electoral binominal por uno de carácter proporcional inclusivo y fortalece la representatividad del congreso nacional», 05-05-2015. [Consulta: 15 maig 2017].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Tercera, La. «¿Cuánto le cuesta al Estado un parlamentario?» (en castellà), 24-10-2019. Arxivat de l'original el 1 novembre 2020. [Consulta: 4 febrer 2021].
  9. ↑ Clemira Pacheco, Carta de Patrocinio, Biblioteca del Congreso Nacional de Chile, 2017.
  10. ↑ Cambra de Diputats de Xile, Organización y Autoridades Parlamentarias periodo legislativo 2018 - 2022.
  11. ↑ AdimarkGfK. «Investigación de mercados». Arxivat de l'original el 2019-02-25. [Consulta: 15 desembre 2012].

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cambra_de_Diputades_i_Diputats_de_Xile&oldid=32947708»