Cambra de Representants del Japó

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióCambra de Representants del Japó
Chamber of the House of Representatives of Japan.jpg
Dades base
Tipus entitat cambra baixa
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Format per membre de la Cambra de Representants del Japó
Ichiro Aisawa
Yōichirō Aoyagi
Shūhei Aoyama
Tsuneo Akaeda
Ryosei Akazawa
Kazuyoshi Akaba
Jiro Akama
Hirotaka Akamatsu
Seiken Akamine
Kenya Akiba
Tsukasa Akimoto
Masatoshi Akimoto
Keiichiro Asao
Jun Azumi
Tarō Asō
Yasushi Adachi
Yōichi Anami
Shinzō Abe
Toshiko Abe
Tomoko Abe
Akira Amari
Satoshi Arai
Hiroshi Andō
Saori Ikeuchi
Michitaka Ikeda
Yoshitaka Ikeda
Shin'ichi Isa
Nobuhiko Isaka
Keiichi Ishii
Akimasa Ishikawa
Tōru Ishizaki
Takashi Ishizeki
Noritoshi Ishida
Masatoshi Ishida
Shigeru Ishiba
Nobuteru Ishihara
Hirotaka Ishihara
Kenta Izumi
Yōsei Ide
Shintaro Ito
Tadahiko Ito
Afiliacions Dieta del Japó

Web Lloc web oficial
Twitter: syuugiin

Modifica dades a Wikidata

La Cambra de Representants (衆議院 , shūgiin?) és la cambra baixa de la Dieta del Japó, l'òrgan de l'Estat en què resideix el poder legislatiu. La cambra alta és la Cambra de Consellers. La Cambra de Representants té 480 membres, escollits per a un període de quatre anys. D'aquests, 180 són elegits d'11 districtes electorals multimembres per representació proporcional i 300 són elegits de districtes electorals d'un membre. La Cambra de Representants és la més poderosa de les dues cambres, tenint, amb una majoria de dos terços, la capacitat d'anul·lar vetos a projectes de llei imposats per la Cambra de Consellers. Aquests vetos també poden ser dissolts pel Primer Ministre.

Història[modifica | modifica el codi]

La creació de la Cambra de Representants del Japó tingué lloc després de l'aprovació de la Constitució Japonesa de 1890 en el marc de la revolució Meiji. El 1868, el final del shogunat Tokugawa i inici de l'Era Meiji suposaren el desenvolupament d'una sèrie de reformes econòmiques, socials i polítiques amb què Japó pretenia progressar com a nació i equiparar-se a les potències occidentals del moment.[1] En aquest context, a partir de la segona meitat de la dècada de 1870 sorgiren diversos grups de tendència liberal que consideraven les reformes insuficients i reclamaven majors drets a més de la formació d'un sistema de govern representatiu. La pressió al règim fou creixent fins que el 1883 l'emperador Meiji anuncià la redacció d'una constitució que entraria en vigor, com a molt tard, el 1890. La notícia descol·locà al moviment liberal, que es fragmentà en nombrosos partits i perdé força.[2]

El procés d'elaboració de la constitució començà el 1885 amb la creació d'un gabinet executiu presidit per Ito Hirobumi, un antic samurai. Ito estudià diverses constitucions europees i es decantà pel model prussià, un país que tenia una posició destacable a Europa i un model parlamentari que s'adaptava als interessos del Japó. El mateix any començà la redacció del projecte per una comissió composta per Ito, alguns membres del gabinet i dos juristes alemanys. Els japonesos volien una constitució que garantís el poder imperial paral·lelament a les institucions i el joc polític. Això no obstant, Ito rebutjava la idea d'un poder legislatiu amb competències àmplies perquè el considerava representatiu dels interessos burgesos i camperols. El jurista alemany Roesler elaborà un preàmbul inspirat en discursos liberals europeus que a efectes pràctics era una monarquia absoluta dissimulada sota un sistema liberal.[3] La burocràcia civil i l'exèrcit estarien directament controlats per l'emperador, mentre que el poder legislatiu seria bicameral i residiria en la Dieta del Japó, formada per una cambra alta amb membres designats per l'emperador i una cambra baixa amb representants escollits mitjançant eleccions, però que no tindria poders efectius.[4] Finalment, l'11 de febrer de 1889, l'emperador promulgà la carta magna i un any més tard tingueren lloc les primeres eleccions a la cambra baixa.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Junqueras et al. 2011, pàg. 301
  2. Beasley 1995, p. 115
  3. Junqueras et al. 2011, pàg. 232-233
  4. Seco 2010, p. 64
  5. Whitney Hall 1980, pàg. 242

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]