Cambra de Representants del Japó

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Infotaula d'organitzacióCambra de Representants del Japó
Chamber of the House of Representatives of Japan.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat cambra baixa
Història
Predecessor Imperial Diet
Fundació 20 maig 1947
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Format per membre de la Cambra de Representants del Japó
Ichiro Aisawa
Yōichirō Aoyagi
Shūhei Aoyama
Tsuneo Akaeda
Ryosei Akazawa
Kazuyoshi Akaba
Jiro Akama
Hirotaka Akamatsu
Seiken Akamine
Kenya Akiba
Tsukasa Akimoto
Masatoshi Akimoto
Keiichiro Asao
Jun Azumi
Tarō Asō
Yasushi Adachi
Yōichi Anami
Shinzō Abe
Toshiko Abe
Tomoko Abe
Akira Amari
Satoshi Arai
Hiroshi Andō
Saori Ikeuchi
Michitaka Ikeda
Yoshitaka Ikeda
Shin'ichi Isa
Nobuhiko Isaka
Keiichi Ishii
Akimasa Ishikawa
Tōru Ishizaki
Takashi Ishizeki
Noritoshi Ishida
Masatoshi Ishida
Shigeru Ishiba
Nobuteru Ishihara
Hirotaka Ishihara
Kenta Izumi
Yōsei Ide
Shintaro Ito
Tadahiko Ito
Afiliacions Dieta del Japó

Web Lloc web oficial
Twitter: syuugiin
Nagatachō
Kokkaigijido.jpg
Dades bàsiques edifici
Tipus barri

35° 40′ 44″ N, 139° 44′ 25″ E / 35.678755555556°N,139.74025833333°E / 35.678755555556; 139.74025833333
Modifica dades a Wikidata

La Cambra de Representants (衆議院 , shūgiin?) és la cambra baixa de la Dieta del Japó, l'òrgan de l'Estat en què resideix el poder legislatiu. La cambra alta és la Cambra de Consellers. La Cambra de Representants té 480 membres, escollits per a un període de quatre anys. D'aquests, 180 són elegits d'11 districtes electorals multimembres per representació proporcional i 300 són elegits de districtes electorals d'un membre. La Cambra de Representants és la més poderosa de les dues cambres, tenint, amb una majoria de dos terços, la capacitat d'anul·lar vetos a projectes de llei imposats per la Cambra de Consellers. Aquests vetos també poden ser dissolts pel Primer Ministre.

Història[modifica]

La creació de la Cambra de Representants del Japó tingué lloc després de l'aprovació de la Constitució Japonesa de 1890 en el marc de la revolució Meiji. El 1868, el final del shogunat Tokugawa i inici de l'Era Meiji suposaren el desenvolupament d'una sèrie de reformes econòmiques, socials i polítiques amb què Japó pretenia progressar com a nació i equiparar-se a les potències occidentals del moment.[1] En aquest context, a partir de la segona meitat de la dècada de 1870 sorgiren diversos grups de tendència liberal que consideraven les reformes insuficients i reclamaven majors drets a més de la formació d'un sistema de govern representatiu. La pressió al règim fou creixent fins que el 1883 l'emperador Meiji anuncià la redacció d'una constitució que entraria en vigor, com a molt tard, el 1890. La notícia descol·locà al moviment liberal, que es fragmentà en nombrosos partits i perdé força.[2]

El procés d'elaboració de la constitució començà el 1885 amb la creació d'un gabinet executiu presidit per Ito Hirobumi, un antic samurai. Ito estudià diverses constitucions europees i es decantà pel model prussià, un país que tenia una posició destacable a Europa i un model parlamentari que s'adaptava als interessos del Japó. El mateix any començà la redacció del projecte per una comissió composta per Ito, alguns membres del gabinet i dos juristes alemanys. Els japonesos volien una constitució que garantís el poder imperial paral·lelament a les institucions i el joc polític. Això no obstant, Ito rebutjava la idea d'un poder legislatiu amb competències àmplies perquè el considerava representatiu dels interessos burgesos i camperols. El jurista alemany Roesler elaborà un preàmbul inspirat en discursos liberals europeus que a efectes pràctics era una monarquia absoluta dissimulada sota un sistema liberal.[3] La burocràcia civil i l'exèrcit estarien directament controlats per l'emperador, mentre que el poder legislatiu seria bicameral i residiria en la Dieta del Japó, formada per una cambra alta amb membres designats per l'emperador i una cambra baixa amb representants escollits mitjançant eleccions, però que no tindria poders efectius.[4] Finalment, l'11 de febrer de 1889, l'emperador promulgà la carta magna i un any més tard tingueren lloc les primeres eleccions a la cambra baixa.[5]

Dret a vot i a candidatura[modifica]

  • Els ciutadans amb nacionalitat japonesa amb 18 anys o més tenen el dret de sufragi (abans del 2016 l'edat minima era de 20 anys).
  • Els ciutadans amb nacionalitat japonesa amb 25 anys o més tenen dret a presentar la seua candidatura.

Diferències entre la cambra alta i baixa[modifica]

La Cambra de Representants té prou més poders que la Cambra de Consellers no en té. Si la cambra baixa (Cambra de Representants) aprova un projecte de llei, però la cambra alta (Cambra de Consellers) refusa la votació, la Cambra de Representants pot anul·lar-ne la decisió de la Cambra de Consellers amb una majoria de dos terços. No obstant això, en el cas dels tractats, els pressupostos i la elecció del Primer Ministre, la Cambra de Consellers només pot retardar el pas, però no bloquejar la legislació. Com a resultat, la Cambra de Representants es considera la cambra més poderosa.

Composició actual[modifica]

Composició de la Cambra de Representants del Japó (2017)
Partit Representants
Partit Liberal Democràtic del Japó (PLD) 283
Partit Constitucional Democràtic del Japó-Club Ciutadà (PCD) 55
Partit Democràtic per a la gent-Club d'Independents (PDPG) 39
Kōmeitō (NKP) 29
El grup dels independents 13
Partit Comunista del Japó 12
Nippon Ishin no Kai 11
Partit Liberal 2
Partit Socialdemòcrata 2
Partit de l'Esperança (PoH) 2
Independents: (President de la cambra (PLD): 1, Vicepresident de la cambra (PCD): 1, PD: 3, PCD: 1, independent: 1) 7

Resultats històrics[modifica]

Era Meiji[modifica]

1890 1892 1894(M) 1894(S) 1898(M) 1898(A) 1902 1903 1904 1908 1912
Partit Liberal 130 94 120 107 105 - - - - - -
Taiseikai 79 - - - - - - - - - -
Partit de la Reforma Constitucional/Partit Progressista 41 38 60 49 103 - - - - - -
Partit Liberal Nacional 5 - - - - - - - - - -
Club Central - 81 - - - - - - - - 31
Club Dokuritsu - 31 - - - - - - - - -
Club Kinki - 12 - - - - - - - - -
Associació Nacional/Partit de l'Imperi - - 35 32 29 21 17 17 19 - -
Dōshi Seisha - - 24 - - - 13 0 - - -
Dōmei Seisha - - 18 - - - - - - - -
Associació del Gran Japó - - 9 - - - - - - - -
Partit Reformista Constitucional - - - 39 - - - - - - -
Revolució Fiscal Imperial - - - 5 - - - - - - -
Partit Progressista de Chūgoku - - - 4 - - - - - - -
Club Yamashita - - - - 26 - - - - - -
Partit Constitucional/Partit Nacional Constitucional - - - - - 244 95 85 90 70 95
Club Hiroshi - - - - - 9 - - - - -
Associació pel Govern Constitucional - - - - - - 191 175 133 187 209
Jinin Kai - - - - - - 28 0 - - -
Club Chuusei - - - - - - - 31 - - -
Club Seiyuu - - - - - - - 13 - - -
Club Kôshin - - - - - - - - 39 - -
Club Jiyu - - - - - - - - 25 - -
Club Mumei - - - - - - - - 18 - -
Yûkôkai - - - - - - - - - 29 -
Club Daidô - - - - - - - - - 29 -
Independents 45 44 34 64 37 26 32 55 55 64 46
Total 300 300 300 300 300 300 376 376 379 379 381

Referències[modifica]

  1. Junqueras et al. 2011, pàg. 301
  2. Beasley 1995, p. 115
  3. Junqueras et al. 2011, pàg. 232-233
  4. Seco 2010, p. 64
  5. Whitney Hall 1980, pàg. 242

Enllaços externs[modifica]