Camelina sativa
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | oli de camelina |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Tribu | Camelineae |
| Gènere | Camelina |
| Espècie | Camelina sativa Crantz, 1762 Camelina sativa |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Myagrum sativum |
.svg){kind=icon}
La Camelina sativa, o simplement camelina és una planta de la família de la col (Brassicaceae). És originària del nord d'Europa i l'Àsia central i també es troba silvestre als Països Catalans. Probablement s'ha anat dispersant com una mala herba en el conreu del lli.
Cultiu i usos
[modifica]Com que la planta té unes llavors amb un alt contingut en oli, que és comestible, antigament (hi ha evidències del seu conreu des de fa com a mínim 3.000 anys[1]) es feia servir com a combustible en les llànties per a la il·luminació i com a aliment pels animals. Actualment es proposa el conreu d'aquesta planta com a cultiu energètic (biodiesel)i especialment com a combustible pels avions. Per raons econòmiques aquest conreu es fa aprofitant el període del guaret en els cultius de cereals. La Camelina es conrea, per exemple, als Estats Units i el Canadà, necessita poca aigua o nitrogen per a prosperar i pot créixer en terres marginals i no competeix amb els conreus alimentaris. Es pot fer dins una rotació de conreus amb els cereals com el blat i així el sòl elimina toxines, ja que la Camelina pertany a una família botànica diferent (amb una activitat sobre el sòl diferenciada) de la del cereals[2]
L'oli té alt contingut, més del 45%, en omega-3 i antioxidants.
Com a espècie invasora
[modifica]La subespècie C. sativa subsp. linicola es considera una mala herba dels camps de lli. De fet les llavors de camelina s'han anat adaptant elles mateixes al llarg de centenars d'anys a la mida de les llavors del lli perquè no puguin ser separades mitjançant el garbellat, això és un cas de mimetisme vavilovià.
Notes
[modifica]- ↑ Daniel Zohary and Maria Hopf, Domestication of plants in the Old World, third edition (Oxford: University Press, 2000), p. 138f
- ↑ «Biofuel Could Lighten Jet Fuel's Carbon Footprint Over 80 Percent». Arxivat de l'original el 2011-05-03. [Consulta: 25 desembre 2017].
Referències
[modifica]- Food in the ancient world from A to Z. Routledge, 2003. ISBN 0415232597.
- Jones, G.; Valamoti, S.M. «Lallemantia, an imported or introduced oil plant in Bronze Age northern Greece». Vegetation History and Archaeobotany, 14, 4, 2005, p. 571–577. DOI: 10.1007/s00334-005-0004-z.
- Plants and Diet in Greece from Neolithic to Classic Periods: the archaeobotanical remains. Archaeopress, 2006. ISBN 1841719498.
- D.H. Putnam, J.T. Budin, L.A. Field, and W.M. Breene (1993) Camelina: A Promising Low-Input Oilseed. p. 314-322. In: J. Janick and J.E. Simon (editors), New crops. Wiley, New York.
- Seeding the way to better biofuels, 21 novembre 2007.
