Vés al contingut

Camille-Marie Stamaty

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCamille-Marie Stamaty
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 març 1811 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 1870 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog, pianista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFriedrich Kalkbrenner i Felix Mendelssohn Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLouise Haenel de Cronenthall, Edouard Broustet (en) Tradueix, Camille Saint-Saëns i Anna de La Grange Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
PareConstantin Stamaty Modifica el valor a Wikidata
GermansAtala Stamaty Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 64ac5494-021d-493d-b951-c9104f53372e IMSLP: Category:Stamaty,_Camille Modifica el valor a Wikidata
Un jove Camille-Marie de 7 anys als braços de la seva mare

Camille-Marie Stamaty (Roma, 13 de març de 1811 - París, 19 d'abril de 1870) va ser un pianista francès, professor de piano i compositor fonamentalment de música per a piano.

Al Conservatori de París estudià amb Friedrich Kalkbrenner, i estrenà alguna composició amb gran èxit el 1835. Posteriorment fou deixeble de Felix Mendelssohn al Conservatori de Leipzig. Pianista i compositor com els seus més cèlebre contemporanis Chopin i Liszt, avui en dia en gran part oblidat, va ser un dels professors de piano més importants del segle xix de París. Els seus alumnes més famosos van ser Louis Moreau Gottschalk i Camille Saint-Saëns; i no tant coneguts Moïse Saucier.

Autor de concerts per a piano i orquestra, d'un Trio i altra música de cambra, a més de múltiples obres per a piano, principalment se li recorda pels seus 25 Etudes op. 11 i pels 12 Etudes pittoesques op. 21, i a més pel seu gran mètode L'Ecole du pianiste clàssiques et moderne, en cinc volums.

Bibliografia

[modifica]