Camins de glòria

De Viquipèdia
Infotaula de pel·lículaCamins de glòria
Paths of Glory Modifica el valor a Wikidata
Camins de glòria.jpg
Fitxa
DireccióStanley Kubrick Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJames B. Harris Modifica el valor a Wikidata
GuióJim Thompson, Calder Willingham, Stanley Kubrick i Humphrey Cobb Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGerald Fried Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeorg Krause Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEva Kroll Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBryna Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena25 octubre 1957 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès (principalment) Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost935.000 US$ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enPaths of Glory Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema bèl·lic, pel·lícula de judici, pel·lícula basada en una obra literària i film antibèl·lic Modifica el valor a Wikidata
Temapena de mort, disciplina militar, víctima expiatòria, dret militar, injustícia, tanatofòbia, responsabilitat, egoisme i coratge Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1916 i Primera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0050825 Filmaffinity: 448956 Allocine: 4499 Rottentomatoes: m/paths_of_glory Mojo: pathsofglory Allmovie: v37425 TCM: 19285 Metacritic: movie/paths-of-glory TV.com: movies/paths-of-glory Modifica el valor a Wikidata

Camins de glòria (títol original en anglès Paths of Glory)[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida l'any 1957 per Stanley Kubrick. Encara que considerada una obra mestra del director, ha patit un llarg periple de prohibicions a tot el món pel seu contingut antimilitarista.[2] Va ser prohibida a França fins al 1975 i a Espanya fins al 1986.[3]

Argument[modifica]

França, 1916, durant la Primera Guerra Mundial, el general Boulard ordena la captura d'una inexpugnable posició alemanya i encarrega aquesta tasca a l'ambiciós general Mireau. Aquest, al seu torn, ordena al coronel Dax que encapçali l'atac. La presa del turó resulta un infern, i el regiment torna a les seves posicions. L'alt comandament militar, irritat per la derrota, decideix castigar i donar exemple als soldats.

Anàlisi[modifica]

Títol clau dins del cinema antimilitarista,[4] la pel·lícula transcorre en el context històric de la Primera Guerra Mundial, concretament l'any 1916, durant l'anomenat període de la "guerra de trinxeres" (a causa de l'estancament dels fronts). Podem considerar que l'acció se situa entre el setembre i l'octubre al front occidental, a la frontera entre França i Alemanya, (estabilitzada aleshores a uns 30 km de París), concretament prop de l'estratègica posició d'Agnoc.

El general Mireau és el responsable del conjunt de trinxeres de la zona d'Agnoc, i per tant es fa càrrec d'uns 8.000 soldats. És per la gran responsabilitat que això representa que, quan el general Broulard li proposa conquerir el Turó de les Formigues, objectiu que costaria gran quantitat de vides, refusa immediatament l'oferta. Finalment, però, i a causa de la seva gran corrupció i ambició de poder, Mireau es deixarà temptar i acabarà accedint a l'empresa en el moment en què Broulard li ofereix a canvi un ascens fins a la posició de comandant de la Desena Divisió, càrrec que sempre havia somiat.

Kubrick aprofita aquesta adaptació d'una novel·la basada en fets reals per a criticar durament, en general, l'absurditat i cruesa de totes les guerres i, particularment, la corrupció i deshumanització dels alts càrrecs de l'exèrcit, la dura disciplina que imposen i la lògica implacable de la jerarquia militar.

El quart llargmetratge de Stanley Kubrick no va tenir aparentment problemes als Estats Units. La preponderància d'idees dretanes fomentades des del poder pel general Eisenhower i materialitzades contra els intel·lectuals pel senador McCarthy no dificultaren l'estrena del film. Però, d'una manera sospitosament subtil, els grans circuits li van donar l'esquena i la restringida exhibició el van convertir en una empresa ruïnosa, amb números vermells absolutament irrecuperables. Kubrick anava a percentatge i va confessar que ni ell ni la resta de l'equip van cobrar mai un sol dòlar pel seu treball.[2]

La pel·lícula se situa, en la filmografia del realitzador, al centre de la primera etapa, immediatament després d'Atracament perfecte i abans d'Espàrtac. En aquella època, Kubrick encara tenia problemes per a trobar finançament per a les seves pel·lícules, i va necessitar la intervenció de Kirk Douglas, molt interessat pel tema i per les possibilitats que li brindava el seu teòric paper, perquè la United Artists portés a terme el projecte.[2]

Camins de glòria, basat en un relat de Humphrey Cobb, i en una línia semblant al fil posterior de Joseph Losey King & Country, es dedica a disseccionar els valors que conformen la mentalitat castrense, desvelant el seu caràcter irracional. Tot això s'aconsegueix a través d'una narrativa que combina el sentit de la tensió amb una generosa emotivitat.[4]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Camins de glòria». ésAdir. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Generalitat de Catalunya. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 18 maig 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 Àngel, Comas «Arriba per fi "Senders de glòria" la pel·lícula prohibida de Kubrick». La Vanguardia, 28-09-1986.
  3. «Release dates for Paths of Glory» (en anglès). IMDB. [Consulta: 18 abril 2013].
  4. 4,0 4,1 «Crítica del film». Fotogramas.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camins de glòria