Camins inques

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaCamins inques
The Inka coastal road at Pachacamac DSC 0318.jpg
Tipus Xarxa de carreteres
 18° 15′ 00″ S, 69° 35′ 30″ O / 18.25°S,69.59166667°O / -18.25; -69.59166667
Format per
138
Dades i xifres
Dimensions 40.000.000 (longitud) m
Creua Perú, Xile, Bolívia, Colòmbia, Equador i Argentina
Superfície 11.406,95 ha (114,0695 km2)
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Patrimoni cultural  → Amèrica Llatina-Carib
Point in time Tradueix 2014 (38a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii), (iv) i (vi)
Identificador 1459
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Point in time Tradueix 16 octubre 2001
Identificador 1578
Modifica les dades a Wikidata

D'entre les diverses vies i camins construïts en la Sud-amèrica precolombina, els camins inques del Perú són els més extensos. Travessant els Andes i arribant fins als 5.000 m d'altitud sobre el nivell del mar, els camins connectaven les regions de l'Imperi inca des de Quito (Equador) fins a Santiago de Xile, abastant vora 22.500 km i donant accés a un territori d'uns 3 milions de km². En cas d'haver de travessar valls hi havia ponts de corda. Gran part dels camins convergien al centre de l'imperi, Cusco.

Atés que els inques no utilitzaven la roda per al transport ni tenien cavalls fins a l'arribada dels espanyols al segle XVI, els camins eren emprats quasi exclusivament per gent caminant, de vegades acompanyats per animals de càrrega com les llames. Així mateix, els corredors chasqui podien fer-hi fins a 240 km al dia duent missatges en els quipu o de memòria.

Hi havia unes 2.000 posades (o tambos), situades a intervals regulars al llarg dels camins. Aquests hostals proveïen de menjar (blat, fesols, creïlles seques i carn curada) i refugi als viatgers. A les vores dels camins, els camperols conreaven arbres fruiters regats per séquies, així, de retruc, els viatgers també tenien aigua a l'abast. A més, aquestes posades tenien corts per a les llames.

Rutes principals[modifica]

El camí inca més important era l'anomenat en castellà camino real, d'una llargària de 5.200 km. Començava a Quito (Equador), passava per Cusco (Perú), i acabava a San Miguel de Tucumán (Argentina), tot travessant els Andes amb cims de més de 5.000 m.

El camino de la costa, de 4.000 km, corria paral·lel a la mar i enllaçava amb el camino real per diverses rutes menors.

Enllaços externs[modifica]