Camp de gel patagó sud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Camp de Gel Patagònic Sud)
Infotaula de geografia físicaCamp de gel patagó sud
Imatge
TipusGlacera Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional Bernardo O'Higgins, Parc Nacional Torres del Paine i Parc Nacional Los Glaciares Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRegió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena, Regió d'Aysén (Xile), Província de Santa Cruz (Argentina), Natales (Xile), O'Higgins (Xile) (en) Tradueix, Departament de Lago Argentino (Argentina), província d'Última Esperanza (Xile) i Capitán Prat Province (Xile) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 49° 29′ 38″ S, 73° 16′ 14″ O / 49.493953°S,73.270633°O / -49.493953; -73.270633
SerraladaPatagònia Andina Modifica el valor a Wikidata
Vista del camp de gel patagó sud des de la glacera Grey, Parc Nacional Torres del Paine, Xile

El camp de gel patagó sud és una gran extensió de gels continentals (la tercera més extensa del món després de les de l'Antàrtida i Groenlàndia, la major de totes les de caràcter continental no polar i amb accés terrestre), situada als Andes patagons, a la frontera entre Xile i l'Argentina.[1] És denominat Casquet glacial patagó a l'Argentina i Camp de Gel Sud a Xile, per a diferenciar-lo del camp de gel patagó nord.[2]

S'estén de nord a sud al llarg de 350 km, des dels 48° 20′ S fins als 51° 30′ S. Té una extensió de 16.800 km², dels quals 14.200 km² pertanyen a Xile i la resta, 2.600 km², a l'Argentina.[3][4]

Del camp de gel es desprenen un total de 49 glaceres, entre les quals es troben les glaceres Upsala (902 km²), Viedma (978 km²) o Perito Moreno (258 km²) a l'Argentina, i a Xile, la glacera Pío XI (la més gran de tot l'hemisferi sud, amb 1.265 km²), Balmaceda, Serrano, Geike o Grey.

Gran part de la seva extensió es troba protegida en formar part de diferents parcs nacionals: els de Bernardo O'Higgins i Torres del Paine a Xile, i el de Los Glaciares a l'Argentina.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Southern Patagonia Ice Field» (en anglès). visibleearth.nasa.gov, 03-03-2014. [Consulta: 5 novembre 2023].
  2. ↑ «Hielos Patagónicos». villaohiggins.com. [Consulta: 5 novembre 2023].
  3. ↑ Davies, Bethan J.; Darvill, Christopher M.; Lovell, Harold; Bendle, Jacob M.; Dowdeswell, Julian A. «The evolution of the Patagonian Ice Sheet from 35 ka to the present day (PATICE)». Earth-Science Reviews, 204, 01-05-2020, pàg. 103152. DOI: 10.1016/j.earscirev.2020.103152. ISSN: 0012-8252.
  4. ↑ Masamu (et al), Aniya «Recent Glacier Variations in the Southern Patagonia Icefield, South America». Arctic and Alpine Research, 1997, pàg. 147-167.
  5. ↑ «Los Glaciares National Park» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 5 novembre 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camp de gel patagó sud
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Camp_de_gel_patagó_sud&oldid=32646397»