Camp de concentració de Neuengamme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaCamp de concentració de Neuengamme
KZ Neuengamme - Luftbild - 1945.jpg
Tipologia camp de concentració nazi i museu militar
Estat Alemanya  53° 25′ 50″ N, 10° 14′ 01″ E / 53.430555555556°N,10.233611111111°E / 53.430555555556; 10.233611111111

Modifica dades a Wikidata

El Camp de concentració de Neuengamme va ser un camp de concentració nazi a Neuengamme, un nucli d'Hamburg a Alemanya.

El camp[modifica | modifica el codi]

De 13 de desembre 1938 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial 4 de maig de 1945 una extensió del camp de concentració de Sachsenhausen va ser establert per les SS a 15 km al sud-est del centre d'Hamburg, a l'actual carrer Jean-Dolidier-Weg. Uns 106.000 prisoners (9% alemanys i 91% de països ocupats) van passar al camps, dels quals uns 56.000 van morir sia per les condicions de treball i d'alimentació dolentíssimes sia per accions de matança activa.

Poc després de la creació del camp, la SS va començar l'explotació dels presoners com a mà d'obra a bon preu, tant per vendre'ls a algunes empreses industrials que van crear tallers prop dels camps, com per a les seues pròpies empreses, o a la bòbila al mateix camp. Per a poder transportar les primeres matèries primeres van fer excavar a mà el Neuengammer Stichkanal, un canal que connectava el camp amb el riu Elba per via del Dove Elbe. Les rajoles havien de servir per als projectes megalomaníacs de transformar Hamburg en ciutat Führerstadt. Tot i disposar d'instal·lacions molt modernes, la productivitat de la rajoleria va ser molt baixa per les condicions de treball tan dolents.

El 26 d'abril de 1945 prop de 10.000 presoners supervivents van ser carregats en quatre vaixells els transatlàntics de passatgers Deutschland i Cap Arcona i dos grans vaixells de vapor, SS Thielbek i Athen. Els presos estigueren en els cellers dels vaixells durant diversos dies sense menjar ni aigua. L'ordre de transferir els presoners dels camps a les naus presó la donà l'Hamburg Gauleiter Karl Kaufmann, al seu torn per ordres de Berlín. Kaufmann va afirmar més tard durant un tribunal de crims de guerra que els presos estaven destinats a Suècia però en el mateix judici, el cap de la Gestapo d'Hamburg, Georg-Henning Graf von Bassewitz-Behr, va dir que els presoners eren, destinats a morir en compliment de les ordres de Himmler, i s'ha suggerit que la pla era enfonsar els vaixells amb els presos encara a bord.[1]

El 3 de maig 1945, els vaixells van ser atacats per tres esquadrons de Hawker Typhoon de la Royal Air Force, que creia que els vaixells portaven personal de les SS que estaven sent traslladats a Noruega, i la informació que els vaixells portaven presoners dels camps de concentració no va arribar a temps per aturar l'atac. El Thielbek va ser enfonsat i el Cap Arcona i el Deutschland incendiats i es van enfonsar posteriorment; Els supervivents que van saltar a l'aigua van ser metrallats pels avions de la RAF. Milers de morts van ser arrossegats per les onades mentre l'exèrcit britànic va ocupar l'àrea; els britànics va obligar als presoners de guerra i civils alemanys per cavar fosses comunes per desfer-se dels cossos.[2]

Presoners[modifica | modifica el codi]

Nombre i origen dels presoners del 1938 al 1945[modifica | modifica el codi]

País Homes Dones Total
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques 28 450 5 900 34 350
Polònia 13 000 3 900 16 900
França 11 000 500 11 500
Alemanya 8 800 400 9 200
Països Baixos 6 650 300 6 950
Bèlgica 4 500 300 4 800
Dinamarca 4 800 - 4 800
Hungria 1 400 1 200 2 600
Noruega 2 200 - 2 200
Iugoslàvia 1 400 100 1 500
Txecoslovàquia 800 580 1 380
Grècia 1 250 - 1 250
Itàlia 850 - 850
Espanya 750 - 750
Àustria 300 20 320
Luxemburg 50 - 50
Altres Països 1 300 300 1 600
Total 87 500 13 500 101 000
No inscrits als registres - - 5 000
Total final - - 106 000
Morts - - 55 000
(52%)

Assassinat a Neuengamme[modifica | modifica el codi]

Catalans empresonats a Neuengamme[modifica | modifica el codi]

Aquesta llista roman incompleta.[3]

  • Ramón Almandi (°1911), transferit a Ravensbrück, alliberat el 30 d'abril del 1945
  • Jospe Arbones i Gallinat, (1903-1945), mort a Neuengamme el 28 de gener del 1945
  • Fernan Cristofol i Rosicarda, (1922-?), desaparegut
  • Ramón Duch i Carreras, (1890-1944), mort a Neuengamme el 19 de desembre de 1944
  • Josep Font i Ruque, (1891-1945), mort a Neuengamme el 6 de febrer de 1945
  • Salvador Grau i Bibia (o Riba), 1906, alliberat
  • Josep Morlans i Mateu, (1905-1944), mort a Neuengamme el 28 de desembre de 1944
  • Isidor Pujol (1910-1945), mort a Neuengamme el 21 d'abril de 1945
  • Melitó Sala (1999-1945), mort a Neuengamme el 18 de març del 1945
  • Armand Sarrien i España, (1921-1945), mort a Neuengamme el 25 de febrer de 1945
  • Ernest Susagna (? -?), transferit a Sandbostel, desaparegut
  • Josep Torres i Bosch, (1911-1945), mort a Neuengamme el 14 d'abril de 1945
  • Benet Triquel i Triquel (1911-?), alliberat el 29 de març del 1945

Altres presoners[modifica | modifica el codi]

  • Fritz Bringmann (1918-2011), comunista, resistent contra la dictatura nazi
  • Castan Bun, Antonio. Nascut el 08/02/1908 a Broto (Osca) - Citat a "Livre Mémorial des Déportés de France" de la F.M.D. Tom 2 p 674. Deportat el 21/05/1944 amb destination a Neuengamme (Alemania), morí l'11/1944 a Buchenwald (Alemania) Font: J.O.R.F. n° 035 del 11/02/1993 p 2317 Referencia n°:D-511

Uns responsables destacats[modifica | modifica el codi]

La SS va destruir sistemàticament els arxius del camp, poc abans l'arribada de l'exèrcit britànic fi d'abril 1945. També molts van destruir els seus propis passaports i documents que podien conduir a identificar-les, fins a fer operar per un metge amic el tatuatge d'identificació junt amb el seu grup sanguini que els SS tenien discretament sota l'aixella. Això va dificultar la desnazificació i la persecució judicial dels responsables. Tot i això, els serveis d'indagació dels aliats van poder traçar uns dels criminals més destacats, sovint ajudats per presoners alliberats que un dia van reconèixer al carrer un dels seus botxins d'antany.

Després de la guerra[modifica | modifica el codi]

Uns dels responsables del camp van ser condemnats per un tribunal de guerra, organitzat pels ocupants britànic durant els judicis de la Casa Curio. Molts van poder escapar i amagar-se, continuant una carrera civil a la República Federal Alemanya Pocs van ser inquietats per la justícia alemanya, poblada de jutges que van actuar sota el règim nazi i que van poder continuar la mateixa funció després de la guerra, evidentment poc enclins a condemnar els seus donadors d'encàrrec al règim abolit.[4]

El camp va transformar-se en presó civil, el que ha com a resultat que és actualment un dels pocs camps a Alemanya on una part dels edificis van conservar-se i serveixen avui dia com a museu commemoratiu. Les barraques centrals derrocades estan evocades amb blocs de runes. L'Appellplatz, la plaça central, típica de tots els camps, és una reconstrucció. També subsisteixen la bòbila, el port i uns dels tallers mecànics que van ser organitzats per a companyies privades que utilitzaven presoners com a mà d'obre a bon preu per a la indústria de guerra, tot i pagar una retribució a les SS pel servei obtingut.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bond, D. G.. German history and German identity: Uwe Johnson's Jahrestage (en anglès). Rodopi, 1993, p. 150–151. ISBN 90-5183-459-4. 
  2. Arthur, Max. RAF pilots tricked into killing 10,000 camp survivors at end of war (en anglès). The Independent, 16/10/2000. 
  3. Aquesta llista roman incompleta, prové de: «Memorial democràtic» de la Universitat de Lleida. Manquen les persones de la resta dels Països Catalans
  4. Selecció d'uns criminals nazis que no van ser condemnats o que van obtenir penes lleugeres en: Norbert Försterling, «Wäre Klar ein Nazi gewesen ...», Stern, 27 d’abril 2007,

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 53° 25′ 50″ N, 10° 14′ 01″ E / 53.43056°N,10.23361°E / 53.43056; 10.23361

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camp de concentració de Neuengamme Modifica l'enllaç a Wikidata