Camp del carrer Indústria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge d'un partit al Camp de la Indústria.
Imatge d'un partit al Camp de la Indústria (2).
Placa commemorativa de la inauguració de l'estadi.

El camp del carrer Indústria, popularment conegut com a l'Escopidora, fou el primer camp que eel Futbol Club Barcelona tingué en possessió. De fet, el club hi va jugar des del 1909 fins al 1922.

Història[modifica | modifica el codi]

Després de 10 anys de vagar de camp en camp, de lloguer de lloguer, pels diferents camps del Velòdrom de la Bonanova, del Casanoves, de la carretera d'Horta, del carrer Muntaner i de la Plaça d'Armes, Joan Gamper decidir la consolidació del Club comprant un camp propi el 1909. El 14 de març de 1909 es va inaugurar sense cap acte especial el Camp del carrer Indústria (actualment carrer París) que va ser batejat popularment amb el nom de La Escopidora per les seves reduïdes dimensions. El primer partit que es va jugar va ser contra el FC Català en partit del Campionat de Catalunya de futbol, on el Barça va empatar a dos gols. El primer gol el va marcar Romà Forns i el segon Carlos Wallace. En el segon partit disputat al nou estadi, el Barça va guanyar, proclamant-se campió de Catalunya.

En aquest camp va ser on es va iniciar la primera època daurada del FC Barcelona. Es va produir un important salt en la qualitat de l'equip, a causa dels fitxatges de diversos jugadors de renom en l'època, com Samitier, Alcàntara, Emili Sagi i Ricardo Zamora a la porteria, entre d'altres.

Els seguidors blaugranes abarrotaven el camp cada diumenge per presenciar l'equip a les Copes de Catalunya i d'Espanya. Anava tanta gent a l'estadi que molts d'ells havien de seure a la vora de la part alta de tribuna, de manera que els transeünts que passejaven pels voltants de l'estadi durant el partit, veien com sobresortien els "culs" del públic, de manera que van començar a cridar als seguidors del FC Barcelona com "culers", definició que ha arribat fins als nostres dies.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El camp va ser tota una revolució a la ciutat de Barcelona per la modernitat de les seves instal·lacions. Era el primer camp de futbol d'Espanya que comptava amb il·luminació artificial. La seva tribuna de dos pisos de fusta tenia una capacitat per a 1.500 persones, que al costat del aforament del carrer arribava una capacitat màxima de 6.000 persones. En el seu inici, el camp no posseïa ni vestidors, ni dutxes, de manera que els jugadors després els partits, es rentaven amb una palangana i un gerro d'aigua freda. Posteriorment, es van construir vestuaris i dutxes. El terreny de joc tenia unes mesures de 91 metres de llarg per 52 metres d'ample. No hi havia tanques de seguretat que protegissin el terreny de joc.

Títols Aconseguits en aquest camp[modifica | modifica el codi]

Mentre jugava en aquest camp, el FC Barcelona va aconseguir 13 títols oficials: 8 títols del Campionat de Catalunya de futbol: 1909-10, 1910-11, 1912-13, 1915-16, 1918-19 1919-20, 1920-21 i 1921-22 5 títols de Copa d'Espanya: 1910, 1912, 1913, 1920 i 1922. A més de les finals de Copa d'Espanya guanyades pel FC Barcelona el 1912 i 1913, també es va disputar en aquest camp la final de 1916, guanyada per l'Athletic de Bilbao.

Trasllat a Les Corts[modifica | modifica el codi]

A causa dels èxits aconseguits pel FC Barcelona i al creixent nombre de socis es va decidir el trasllat a un camp més gran, de manera que l'equip es va traslladar al Camp de les Corts, que va ser inaugurat el 20 de maig de 1922.

Coord.: 41° 23′ 25″ N, 2° 08′ 54″ E / 41.390315°N,2.148297°E / 41.390315; 2.148297