Campana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Campana (desambiguació)».
Campanes d'una església de Terol.
Parts d'una típica Campana:
1. Jou 2. Corona 3. Cap 4. Espatlla 5. Cintura 6. Anell Sonor 7. Llavi 8. Boca 9. Batall 10. Cordó

La campana és un instrument musical de percussió que ha tingut diverses afinacions al llarg dels segles. Als països mediterranis, les campanes s'utilitzen, sobretot, per a la comunicació, i són un signe comunitari, mentre que en les terres centrals d'Europa, i sobretot en els carillons, s'empren per tocar melodies. A les esglésies i escoles s'usen per marcar el pas del temps i les crides a missa o a classe. Es toquen mitjançant un batall o martell exterior. La campanada és el so que fa una campana quan és colpida pel batall o per un objecte dur (martell). Els fonedors de campanes s'anomenaven senyers.[1]

La campana a la cultura[modifica | modifica el codi]

Els japonesos tenen una campana de la pau que es toca cada any a l'agost en record de les bombes nuclears de Hiroshima i Nagasaki durant la Segona Guerra Mundial.

Antigament des de la taula es feia sonar una campaneta per cridar el servei, per això la campaneta ha esdevingut un símbol de treball, especialment les petites, i apareixen a les penques caribenyes, juntament amb picarols i altres sonalls.

Els malalts de lepra havien de tocar una campana per advertir de la seva presència a l'Edat Mitjana i que la gent pogués protegir-se d'ells.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cognom Senyer.(català)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campana Modifica l'enllaç a Wikidata