Campaner collnú
Procnias nudicollis  | |
|---|---|
 (Estat de Paranà) | |
| Estat de conservació | |
| UICN | gairebé amenaçada |
| Dades | |
| Cries | 1 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cotingidae |
| Gènere | Procnias |
| Espècie | Procnias nudicollis (Vieillot, 1817) Procnias nudicollis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Casmarhynchos nudicollis
|
| Protònim | Ampelis nudicollis |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El campaner collnú[1] (Procnias nudicollis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família de les cotíngids pròpia del Paraguai, Argentina, Brasil, i el Perú.[2] L'hàbitat natural són selves subtropicals a tropicals humides baixes. Està amenaçada per la destrucció de l'hàbitat i per l'excés de caça.[3]
Descripció
[modifica]El mascle del campaner collnú té un plomatge blanc cridaner i una taca de pell negra blavosa al voltant dels ulls, el bec i a la gola. La femella és de color més apagat amb una corona negra, les parts superiors de color marró oliva i les parts inferiors groguenques ratllades de verd oliva. Aquest ocell fa uns 27 cm de llarg.[4]
Com altres campaners (Procnias), el bec del campaner collnú és curt amb una obertura molt àmplia.[5]
Distribució i hàbitat
[modifica]El campaner collnú és originari del Brasil, el Paraguai i l'Argentina.[3] Mentre que és comú als dos primers països, és rar a l'Argentina. El 2017, es va estimar que existien menys de 250 individus madurs a l'Argentina.[6]
A diferència de molts altres cotíngids, migren estacionalment a diferents altituds al Paraguai i a l'est del Brasil segons la producció de fruita i l'edat dels individus migrants. Algunes proves suggereixen que també són migratoris al sud-est del Brasil i a parts properes al Paraguai, i que només visiten l'Argentina.[3][6][5]
L'hàbitats natural són els boscos humits subtropicals o tropicals de terres baixes i els boscos montans humits subtropicals o tropicals. El campaner collnú prefereix els boscos primaris, però també pot ser present en boscos secundaris amb arbres fruiters, així com en bosquets de cautxú abandonats.[3][6]
Malgrat l'estat vulnerable, un mascle juvenil va ser fotografiat el 2007 buscant aliment en un dels campus de la Universitat Federal de Rio de Janeiro, un entorn urbà inusual situat en una illa artificial a prop de la badia de Guanabara, molt contaminada.[7] Un altre exemplar va ser vist anteriorment el 2005 al Parc Ibirapuera de São Paulo.[8]
Comportament
[modifica]Els cotíngids com el campaner collnú passen un temps relativament curt buscant aliment a causa de la dieta frugívora, o basada en fruits, ja que els fruits no es mouen com els insectes, i per tant passen molt de temps empolainant-se i mandrosos, així com cantant durant el període reproductiu.[5]
Dieta
[modifica]Com a espècie frugívora, el campaner collnú dispersa llavors de les plantes que consumeix a l'ecosistema de la selva tropical atlàntica, com ara l'Euterpe edulis.[9]
Consumeix fruits de plantes de les famílies Arecaceae, Myrtaceae, Myrcinaceae, Moraceae, Myristicaceae, Apocynaceae, Sapindaceae, Lauraceae, Leguminosae, Burseraceae, Malpighiaceae, Celastraceae, Elaeocarpaceae, Araliaceae i Liliaceae.[6] L'amplada de la boca els permet empassar-se fruits sencers i després regurgitar llavors grans.[5]
Tot i que només s'han observat membres adults de l'espècie de campaner menjant fruita, també s'ha confirmat caragols a l'estómac d'un exemplar de sexe desconegut. Es teoritza que aquests van ser consumits com a font de calci per a les femelles ponedores d'ous, ja que els caragols són consumits per aquesta raó per la continga escatosa (Ampelioides tschudii), també de la família Cotingidae.[5]
Aparellament
[modifica]Tot i que les pràctiques d'aparellament del campaner collnú no s'han observat tan de prop com les del campaner barbat (Procnias averano), és probable que siguin similars.[5]
El mascle de campaner collnú emet un fort reclam mentre es posa en una branca alta per atraure una parella.[4][5] La temporada de cria dura de setembre a febrer.[6]
Vocalització
[modifica]El mascle té un dels reclams més forts de qualsevol ocell: un so agut com el d'un martell colpejant una enclusa o una campana.[4] Abans de fer aquest crit, un individu ha d'inhalar profundament per augmentar la pressió de l'aire als sacs d'aire interclaviculars que envolten la siringe. Els mascles joves triguen molt a aprendre el crit, ja que un d'aquests mascles que viu en captivitat al costat d'un campaner collnú adult que cridava sovint no el va poder perfeccionar en deu mesos de pràctica.[5]
Estat de conservació
[modifica]El campaner collnú al Brasil està catalogat com a en perill crític d'extinció, on s'ha trobat a les àrees protegides del Parc Estatal d'Intervales, el Parc Estatal de Pico do Marumbi, el Bosc Nacional d'Irati, el Bosc Nacional de Capão Bonito i la Reserva Ecològica Privada de Guapiaçu. Els esforços de reforestació d'una plantació de cautxú abandonada per la Reserva Ecologica Michelin a Bahia podrien expandir el territori.
A més, està catalogada com a espècie en perill d'extinció a l'Argentina i al Paraguai. S'ha trobat el campaner collnú a l'àrea protegida paraguaiana de la Reserva Natural del Bosque Mbaracayú, al voltant de la qual apareix en campanyes de sensibilització d'estudiants de secundària. També s'ha trobat a les àrees protegides argentines del Parc Nacional de l'Iguazú, la Reserva de Biosfera Yaboty, la Reserva d'Ús Múltiple Guaraní i la Reserva Natural Cultural Papel Misionero, tot i que pot ser que només estigui present a l'Argentina durant la migració.[6]
Pèrdua d'hàbitat
[modifica]El campaner collnú està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat a causa3 de la conversió agrícola i la desforestació. Només queda el 10% de l'àrea de distribució històrica dins de sis estats costaners brasilers, des de Bahia fins a Paraná, després de la desforestació. Altres amenaces emergents inclouen la urbanització, la industrialització i la construcció de carreteres.[6]
Caça furtiva
[modifica]El campaner collnú també està3 amenaçat per la caça furtiva intensa d'ocells de gàbia.[3] És l'únic cotíngid que es manté àmpliament com a ocell de gàbia, popular al Brasil.[5]
La pressió de captura ha estat més significativa al sud del Brasil, Bahia, São Paulo i Santa Catarina, així com al Paraguai, que es ven a la capital, Asunción.[6]
Ocell nacional del Paraguai
[modifica]L'any 2004, el campaner collnú va ser designat "Ave Nacional" de la República del Paraguai, on és conegut també pel seu nom en guaraní, "guyra campana".[10] Resideix als boscos de la Regió Oriental, més precisament en els departaments d'Amambay, Canindeyú i Alto Paraná, malgrat que caçadors furtius fan perillar la supervivència.[10]
Sistemàtica
[modifica]El campaner collnú va ser descrit per primera vegada pel naturalista francès Louis Pierre Vieillot el 1817 amb el nom científic Ampelis nudicollis; la localitat tipus és «Brasil, restringit posteriorment per a Nova Friburg, Rio de Janeiro, Brasil».[11][12]
El nom genèric Procnias deriva del grec antic «prokne» o «procne»: personatge de la mitologia grega que es metamorfoseja en una oreneta; i el nom de l'espècie nudicollis, es compon de les paraules del llatí «nudus» que significa nu, i «collis» que significa de gola.[13]
Les dades publicades per Berv & Prum (2014) sobre un estudi d'ADN[14] suggereixen que està més aviat aparentada amb el campaner barbat (P. averano), amb qui el mascle comparteix diverses característiques morfològiques (parts pelades a la cuixa, modificacions de les primàries externes). És monotípica.[15]
Referències
[modifica]- ↑ «Campaner collnú». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 16 setembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 16 setembre 2025].
- 1 2 3 4 5 «Procnias nudicollis: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2020, 22-06-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t22700968a177705453.en..
- 1 2 3 «Bare-throated bellbird videos, photos and facts - Procnias nudicollis» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 16 setembre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 del Hoyo, Josep. Cotingas to pipits and wagtails. vol. 9. Barcelona: Lynx Edicions, 2004, p. 32–108 [104–105] (Handbook of the Birds of the World). ISBN 978-84-87334-69-6.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Bare-throated Bellbird Procnias Nudicollis Species Factsheet» (en anglès). Birdlife International. [Consulta: 16 setembre 2025].
- ↑ «Guilherme's Site - Ilha do Fundão - 01/11/2007». Arxivat de l'original el 2011-07-14. [Consulta: 16 setembre 2025].
- ↑ «Folha Online - Ciência - Pesquisa lista 120 tipos de ave no Ibirapuera, em São Paulo - 12/10/2005». [Consulta: 16 setembre 2025].
- ↑ Santos, Jaqueline dos; Varassin, Isabela Galarda; Muschner, Valéria Cunha; Ovaskainen, Otso «Estimating seed and pollen dispersal kernels from genetic data demonstrates a high pollen dispersal capacity for an endangered palm species» (en anglès). American Journal of Botany, 105, 11, 11-2018, p. 1802–1812. DOI: 10.1002/ajb2.1176. ISSN: 0002-9122.
- ↑ «PARAGUAY: AVE NACIONAL». Arxivat de l'original el 2016-08-27. [Consulta: 16 setembre 2025].
- ↑ Jahn, Alex. E.; Bettio, Maurício; Cereghetti, Joaquín; Suertegaray Fontana, Carla; Repenning, Márcio. Bare-throated Bellbird (Procnias nudicollis) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.batbel1.01.
- ↑ «Procnias nudicollis (campaner de collnu)». Avibase. [Consulta: 16 setembre 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 317, 276. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 16 setembre 2025].
- ↑ Berv, Jacob S.; Prum, Richard O. «A comprehensive multilocus phylogeny of the Neotropical cotingas (Cotingidae, Aves) with a comparative evolutionary analysis of breeding system and plumage dimorphism and a revised phylogenetic classification» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 81, 12-2014, p. 120–136. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.09.001.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Cotingas, manakins, tityras, becards – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 16 setembre 2025].
