El Campello

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Campello)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaEl Campello
Bandera del Campello Escut del Campello
Escut del Campello
El Campello Tower.jpg
Imatge de la Torre de la Illeta

Localització
Localització del Campello respecte el País Valencià.png
38° 25′ 39″ N, 0° 24′ 04″ O / 38.4275°N,0.40111111111111°O / 38.4275; -0.40111111111111
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Alacantí
Població
Total 27.384 (2016)
• Densitat 495,46 hab/km²
Gentilici Campeller, -a
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 55,27 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 26 m
Limita amb
Partit judicial Sant Vicent del Raspeig
Organització i govern
• Alcalde Juan José Berenguer Alcobendas
Economia
Pressupost 22.110.000  (2006)
Indicatius
Codi postal 03560
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 965 i 966
Codi INE 03050
Codi ARGOS 03050
Altres dades

Web www.elcampello.es
Modifica dades a Wikidata

El Campello és un municipi costaner del País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx.

Compta el 2010 i segons l'INE amb 26.941 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Després de la conquesta cristiana de la zona pel rei castellà Alfons X el Savi a mitjans del segle XIII, el terme del Campello, pel que sembla sense nuclis de població significatius, va passar a formar part del terme de la vila d'Alacant, dins de la Corona de Castella. La frontera entre les corones castellanes i aragoneses es trobaven en la zona nord del municipi; arran d'esta condició fronterera inicial, entre les localitats del Campello i La Vila Joiosa (17 km al nord) no es troba cap nucli de població (llevat de les zones d'urbanitzacions construïdes a finals del segle XX), el que contrasta amb l'alta densitat de població de la província d'Alacant. En 1304 la frontera de la Corona d'Aragó es va desplaçar cap al sud, de forma que El Campello va passar a dependre, junt a Alacant, del Regne de València per la Sentència Arbitral de Torrellas. En 1475, tots els terrenys del terme apareixien formant un senyoriu propietat de don Alfonso Martínez de Vera, descendent dels Reis de Navarra, dins sempre de la jurisdicció d'Alacant.

Les nombroses incursions de pirates berbers, que durant el segle XVI assetjaven contínuament tota la costa mediterrània, provocaren la construcció, entre 1554 i 1557, d'una torre de vigilància; encara en peu, es troba en una elevació a l'altura del port.

Després de passar per diverses mans, en el segle XVIII la primogenitura va acabar sent propietat de don Nicolás Pérez de Sarrió, qui va començar a colonitzar les terres municipals, i en 1775 es firmaren les bases per a crear un poble en el lloc. En 1795, es va establir una drassana en la desembocadura del Riu Montnegre, donant així un gran impuls al Barri de Pescadors. En 1827, el servici religiós va passar a dependre de la parròquia de Sant Joan, fins a l'establiment d'una parròquia pròpia en 1873. El Campello constituïa una partida rural d'Alacant fins a la seua segregació d'aquest municipi en 1901, constituint-se des d'ençà com a ajuntament propi.

En 1914, es va construir la línia de ferrocarril Alacant-Dénia (el descendent del qual és el TRAM Metropolità d'Alacant) que passava per la localitat, contribuint en gran mesura al desenvolupament econòmic i urbanístic del municipi. A partir dels anys 50, el turisme i la proximitat d'Alacant han canviat profundament la fisonomia del municipi amb un important boom urbanístic.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Montnegre Busot
Aigües
La Vila Joiosa
Mutxamel Brosen windrose-fr.svg Mar Mediterrània
Sant Joan d'Alacant Alacant Mar Mediterrània

El terme municipal del Campello, de 55,27km², fita de nord a sud amb els municipis de La Vila Joiosa, Orxeta, Aigües, Busot, Mutxamel, Sant Joan d'Alacant i Alacant.

El relleu del municipi consta d'una planura a la zona sud. Al centre, el nucli urbà es troba creuat pel riu Montnegre o Sec, la major part de l'any amb un cabal nul, excepte quan existixen fenòmens de gota freda quan arriben a la desembocadura grans avingudes d'aigua. Mentre que a la zona nord ve condicionada pel Cabeçó d'Or o la Serralada de la Ballestera, a més d'altres elevacions que no superen els 300m.

El litoral, al sud consta d'extenses platges de sorra blanca i fina que s'encreua més al nord amb la desembocadura del riu Sec. Aquesta part de la costa es troba totalment urbanitzada, ja que hi ha construïdes diverses urbanitzacions i discorre una de les línies del TRAM Metropolità d'Alacant. A l'altura del nucli urbà hi ha construït un passeig marítim junt a la Platja del Carrerlamar (la més cèntrica de tot el terme); a l'estar al centre de la localitat la costa es troba coberta per alts edificis d'apartaments amb locals de restauració i oci als seus baixos. Al final de la platja es troba el Port del Campello que disposa d'una de les llotges de peix més actives de tot el País Valencià. També existixen serveis de viatgers fins a l'illa de Tabarca a més de ser port esportiu amb amarratges per a iots i vaixells petits.

Vista aèria del nucli urbà del Campello

Al nord del municipi, la costa és més accidentada i podem trobar cales o platges rocalloses, a més de nombrosos penyasegats. Aquesta part de la costa campellera és de difícil accés, ja que es troba d'alguna forma tallada pel pàs de les carreteres AP-7 i N-332, i també per una de les línies del TRAM Metropolità d'Alacant. Existixen diverses urbanitzacions en esta zona (com per exemple L'Almadrava, La Coveta Fumà o Pueblo Acantilado) que normalment són ocupades només a l'estiu per forasters, ja siguen estrangers o ciutadans de la resta de l'Estat espanyol.

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

La Illeta dels Banyets

Al seu terme municipal s'han trobat deixalles de l'Edat del Bronze i dels Ibers, així com la presència d'una factoria de garum d'època romana o, potser, anterior.

També cal destacar els jaciments de la Illeta dels Banyets. És una xicoteta península situada junt al port que, fins als anys 40, formava una illa. El lloc presenta indicis d'ocupació des de finals del tercer mil·lenni a.C. En època romana, sobre les runes ibèriques i prehistòriques s'alçà una vila agrícola que disposava d'unes xicotetes termes. D'esta època són unes basses, comunicades amb el mar, on eren criats peixos; estes construccions donen el nom de Els Banyets de la Reina a la zona del jaciment, ja que segons l'imaginari popular eren els banys d'una reina mora.

Entre aquest i el port actual del poble, se situa l'anomenada Torre de La Illeta, una torre de guaita construïda al segle XVI per a defensar-se de les nombroses incursions de pirates berbers que assolaven les costes valencianes.

Vegeu també: Torre del Barranc d'Aigües

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 7 de Partit Popular (PP), 3 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's), 3 de Coalició Compromís (Compromís), 2 d'Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà (EUPV), 2 de Partit del Campello (PDP) i 1 de los Verdes-el Campello demòcrates.

Escut del Campello.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - el Campello

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Juan José Berenguer Alcobendas 3.356 28% 7 (Red Arrow Down.svg-3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg José Ramón Varó Reig 1.762 14,7% 3 (Red Arrow Down.svg-3)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-mosca-2015.svg Julio Oca Enríquez 1.613 13,46% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Compromís pel Campello[1] Compromís (isotip).svg Benjamí Soler Palomares 1.470 12,26% 3 (Straight Line Steady.svg0)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Raquel Pérez Antón 971 8,1% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit del Campello Partit del Campello.png Mª Carmen del Amo Huertas 931 7,77% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Los Verdes-el Campello demòcrates Democrates-losverdes-elcampello.png José David Alavés Lledó 721 6,02% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[2] Transparent.gif 1.073 8,95% 0 (Red Arrow Down.svg -1)
Vots en blanc Transparent.gif 178 1,49%
Total vots vàlids i regidors 11.986 100 % 21
Vots nuls 151 1,24%**
Participació (vots vàlids més nuls) 12.137 62,46%**
Abstenció 7.294* 37,54%**
Total cens electoral 19.431* 100 %**
Alcalde: Benjamí Soler Palomares (Compromís) (03/07/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 3 de PSPV, 3 de Compromís, 2 d'EUPV, 2 de PDP i 1 del Campello demòcrates [3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona d'Alacant.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde del Campello és Benjamí Soler Palomares de Compromís.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicent Lledó Peralta CI 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Baeza Buades PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Baeza Buades PSI 30/06/1987 --
1991 - 1995 Javier Ruzafa Alberola PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Juan Ramón Varó Devesa PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Juan Ramón Varó Devesa PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 María Antonia Carratalá Aracil
Juan Ramón Varó Devesa
PSPV-PSOE
PP
14/06/2003
30/10/2004
Moció de censura PP +1 GM
2007 - 2011 Juan Ramón Varó Devesa PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Juan José Berenguer Alcobendas PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Benjamí Soler Palomares Compromís 03/07/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Urbanització de La Coveta Fumà

Segons el padró municipal de l'1 de gener de 2010, la població del Campello ascendix a 26.941 habitants, sent el 3r municipi de l'Alacantí i el 18è municipi de la província d'Alacant per ordre d'habitants. A esta xifra de població caldria que afegírem la població estiuenca que no es troba censada, que s'estima que supere les 70000 persones a l'estiu. També una part molt important de la població es troba dispersa per urbanitzacions situades en una ampla franja costanera.

Presentant un gran creixement demogràfic des dels anys 70, en el període 1990-2005 la població va créixer en més d'un 100%; aquest ràpid creixement pot explicar-se per un costat pel turisme, i per l'altre pel paper creixent com una zona residencial plenament integrada en l'àrea metropolitana d'Alacant.

Evolució demogràfica (des de 1910)
Censos de població[9]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[10]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 18.366 19.238 20.393 21.761 22.380 23.640 24.674 25.055 26.043 26.511 26.941 27.345 27.709 28.184

Economia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment, la pesca ha estat la principal activitat econòmica del municipi (fins i tot la flota campellera s'ha dedicat a la pesca d'altura a les costes saharianes). El port també ha tingut gran importància en la creació de treball al Campello, ja que a finals del segle XVIII Antoni Valcàrcel i Pastor, príncep Pius de Savoia i comte de Lumiares, va establir en la seua pròpia quinta, dita Musey, una important drassana on fins i tot arribà a construir bucs de gran tonatge.

El Campello des del mar

En l'actualitat l'economia es basa en el turisme, la qual cosa ha potenciat una gran activitat constructora d'apartaments, xalets i hotels.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Ambaixada a la platja del Carrerlamar
  • Festes de Moros i Cristians. De l'11 al 15 d'octubre tenen lloc les festes majors del municipi. El Desembarcament Moro en la platja del Carrerlamar i l'ambaixada front a la Torre de la Illeta, en la matinada del dia 12, comencen les festes més espectaculars. Molts són els actes que se celebren durant estos dies, però entre ells cal destacar els alardos i ambaixades front al castell, i especialment les desfilades que plenen els carrers del municipi de música i llum. El dia 15 se succeixen els actes religiosos en honor a Santa Teresa i a la Verge dels Desemparats, per a finalitzar amb un castell de focs artificials.
  • Festes de la Verge del Carme. Una de les festes més importants de la localitat, en honor a la Verge del Carme, patrona dels mariners. El mes de juliol s'inicia amb diversos actes, com ara espectacles, jocs o mascletades. El dia 16 de juliol, festa local, tenen lloc els actes més emotius: la processó marinera i el trasllat de la Verge a la seua ermita on se li canta, per a finalitzar amb un gran castell de focs artificials.
  • Romeria de Maria Auxiliadora. A finals de maig té lloc la festivitat de Maria Auxiliadora, que gaudeix de gran devoció en el municipi. La Verge és portada en romeria fins a la parròquia dels Salesians. Una volta allí, se succeixen les celebracions concloent amb un dinar de germanor i una missa. Al final del dia, la imatge és tornada a la parròquia de Santa Teresa.

Accesos i transports[modifica | modifica el codi]

Unitat del TRAM estacionat a la parada de Lucentum direcció El Campello

Per carretera, s'hi pot arribar al Campello per mitjà de carreteres lliures i amb peatge com l'AP-7, l'A-70 o la N-332.

Amb transport públic es pot accedir per mitjà de la xarxa d'autobussos metropolitans d'Alacant. Les línies 21 i 32 connecten El Campello amb la capital alacantina i altres municipis de l'Alacantí.

Per ferrocarril, actualment sols es pot accedir a través de les línies 1 i 3 del TRAM Metropolità d'Alacant, encara que existeix el projecte del Tren de la Costa (d'Alacant a València pel litoral), presentat l'abril de 2010, que tindrà parada al Campello[11] a més d'altres municipis de la Costa Blanca.

Finalment, al Port del Campello hi ha serveis de passatgers que connecten per mar, amb Alacant, Benidorm o l'illa de Tabarca. Estos serveis normalment són utilitzats a l'estiu per turistes i no componen part dels mitjans de transports utilitzats habitualment pels campellers per desplaçar-se.

Platges (de nord a sud)[modifica | modifica el codi]

La cala del Barranc d'Aïgues

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A les eleccions municipals de 2011 es presentaren en dues llistes, per una banda el Bloc Nacionalista Valencià i per altra Iniciativa del Poble Valencià-Els Verds. En tragueren 2 i 1 regidor, respectivament.
  2. També hi participaren Movimiento de Renovación Democrática Ciudadana (Movimiento Red) (583 vots, 4.86%), Decisión Ciudadana (Decido) (280 vots, 2.34%) i Unió, Progrés i Democràcia (210 vots, 1.75%). Decisión Ciudadana va perdre el regidor que obtingué en 2011.
  3. el campello demòcrates. «Pacto de gobierno el Campello». elcampellodemocrates.wordpress.com, 02-07-2015. [Consulta: 26 març 2016].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona d'Alacant «Proclamación de candidaturas para las Elecciones Locales de 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 80, 28-04-2015, pàg. 15-19. de la inserció 7.686/2015 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - el Campello», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. El Campello. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  9. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1910-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  10. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  11. [enllaç sense format] http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/OFICINA_DE_PRENSA/NOTICIAS1/2010/Abril/100420-01.htm

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Campello Modifica l'enllaç a Wikidata