Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1937
| Nom oficial | Eurobasket 1937  |
|---|---|
| Tipus | Campionat d'Europa de bàsquet masculí |
| Esport | basquetbol |
| Organitzador | FIBA Europa |
| Nombre de participants | 8 |
| Localització i Dates | |
| Localització | Riga (Letònia) 56° 56′ 51″ N, 24° 06′ 25″ E / 56.9475°N,24.1069°E |
| Estat | Letònia |
| Interval de temps | 2 maig 1937 – 7 maig 1937 |
| Número d'edició | 2 (1937) |
| Competició | |
| Primer lloc | Lituània |
| Dades estadístiques | |
| Partits | 20 |
| Punts | 855 |
| Punts per partit | Rūdolfs Jurciņš (en)  |
L'edició II del Campionat d'Europa de bàsquet masculí se celebrà a Letònia del 2 al 7 de maig del 1937 a la ciutat de Riga. El campionat va comptar amb la participació de 8 seleccions nacionals.[1]
Grups[modifica]
Els vuit equips s'enquadraren en dos grups de la forma següent:
Grup A[modifica]
| Equip | J | G | P | T+ | T- | DT | PTS |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Lituània
|
3 | 3 | 0 | 63 | 42 | +21 | 6 |
 Itàlia
|
3 | 2 | 1 | 52 | 42 | +10 | 5 |
 Estònia
|
3 | 1 | 2 | 79 | 65 | +14 | 4 |
 Egipte
|
3 | 0 | 3 | 22 | 67 | -45 | 3 |
Resultats[2][modifica]
| Data | Partit | Resultat | ||
|---|---|---|---|---|
| 02.05.37 | Estònia |
Egipte
|
44-15 | |
| 02.05.37 | Lituània |
Itàlia
|
22-20 | |
| 03.05.37 | Itàlia |
Egipte
|
2-0 | |
| 03.05.37 | Lituània |
Estònia
|
20-15 | |
| 04.05.37 | Lituània |
Egipte
|
21-7 | |
| 05.05.37 | Itàlia |
Estònia
|
30-20 | |
Grup B[modifica]
| Equip | J | G | P | T+ | T- | DT | PTS |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Polònia
|
3 | 2 | 1 | 84 | 73 | +11 | 5 |
 França
|
3 | 2 | 1 | 75 | 69 | +6 | 5 |
 Letònia
|
3 | 2 | 1 | 95 | 63 | +32 | 5 |
 Txecoslovàquia
|
3 | 0 | 3 | 49 | 98 | -49 | 3 |
Resultats[modifica]
| Data | Partit | Resultat | ||
|---|---|---|---|---|
| 02.05.37 | França |
Polònia
|
27-24 | |
| 02.05.37 | Letònia |
Txecoslovàquia
|
44-11 | |
| 03.05.37 | Polònia |
Letònia
|
32-25 | |
| 03.05.37 | França |
Txecoslovàquia
|
26-19 | |
| 04.05.37 | Letònia |
França
|
26-20 | |
| 05.05.37 | Polònia |
Txecoslovàquia
|
28-19 | |
Letònia queda tercera pel triple empat entre Polònia, França i Letònia, tant per la diferència de punts en enfrontaments directes (+2, -1 i -1, respectivament) com per la major puntuació en aquests partits (29 punts per França i 26 per Letònia)
Fase final[modifica]
Eliminatòries del 5è al 8è lloc[modifica]
| Semifinals | Final | |||||
| 6 de maig | ||||||
| EgipteEs retirà
|
0 | |||||
| Letònia
|
2 | |||||
| 7 de maig | ||||||
| Estònia
|
41 | |||||
| Letònia
|
19 | |||||
| Tercer lloc | ||||||
| 6 de maig | 7 de maig | |||||
| Estònia
|
30 | Txecoslovàquia
|
2 | |||
| Txecoslovàquia
|
20 | EgipteEs retirà
|
0 | |||
Eliminatòries del 1r al 4t lloc[modifica]
| Semifinals | Final | |||||
| 6 de maig | ||||||
| França
|
32 | |||||
| Itàlia
|
36 | |||||
| 7 de maig | ||||||
| Lituània
|
24 | |||||
| Itàlia
|
23 | |||||
| Tercer lloc | ||||||
| 6 de maig | 7 de maig | |||||
| Lituània
|
31 | França
|
27 | |||
| Polònia
|
25 | Polònia
|
24 | |||
Medaller[modifica]
|
|
|
| Lituània
|
Itàlia
|
França
|
Classificació final[3][modifica]
| 1. - Lituània
|
| 2. - Itàlia
|
| 3. - França
|
| 4. - Polònia
|
| 5. - Estònia
|
| 6. - Letònia
|
| 7. - Txecoslovàquia
|
| 8. - Egipte
|
Trofeus individuals[modifica]
Millor jugador (MVP)[4][modifica]
| Lituània Pranas Talzūnas
|
Màxims anotadors del campionat[modifica]
| Jugador | Punts per partit | Punts | Partits jugats | |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Letònia Rudolfs Jurcins
|
12,5[5] | 50 | 4 |
| 2 | Lituània Pranas Talzūnas
|
12,2[6] | 61 | 5 |
| 3 | Itàlia Livio Franceschini
|
10,8[7] | 43 | 4 |
| 4 | Polònia Zenon Rozycki
|
10,0[8] | 50 | 5 |
| 5 | Estònia Heino Veskila
|
10,0[9] | 40 | 4 |
Plantilla dels 4 primers classificats[modifica]
Medalla d'or: Lituània[10] Feliksas Kriaučiūnas, Pranas Talzūnas, Stasys Šackus, Juozas Žukas, Leonas Baltrūnas, Zenonas Puzinauskas, Artūras Andrulis, Leopoldas Kepalas, Pranas Mažeika, Česlovas Daukša, Leonas Petrauskas, Eugenijus Nikolskis (Entrenador: Feliksas Kriaučiūnas)
Medalla d'argent: Itàlia[11] Livio Franceschini, Ambrogio Bessi, Galeazzo Dondi, Emilio Giassetti, Giancarlo Marinelli, Camillo Marinone, Sergio Paganella, Mino Pasquini, Michele Pelliccia, Ezio Varisco
Medalla de bronze: França[12] Pierre Boel, Robert Cohu, Jacques Flouret, Henri Hell, Edmond Leclere, Henri Lesmayoux, Fernand Prudhomme, Etienne Roland, Eugene Ronner, Marcel Vérot (Entrenador: Henri Kretzschmar)
Quart lloc: Polònia[13] Pawel Stok, Michal Czajczyk, Stefan Gendera, Florian Grzechowiak, Zdzislaw Kasprzak, Janusz Patrzykont, Andrzej Plucinski, Zbigniew Resich, Zenon Rozycki, Jaroslaw Smigielski (Entrenador: Walenty Klyszejko)
Referències[modifica]
- ↑ Llista de les seleccions nacionals participants del campionat(anglès)
- ↑ Llista de tots els resultats del campionat(anglès)
- ↑ Classificació final del campionat(anglès)
- ↑ Carta del MVP d'aquesta edició(anglès)
- ↑ Estadístiques anotadores de Rudolfs Jurcins(anglès)
- ↑ Estadístiques anotadores de Pranas Talzūnas(anglès)
- ↑ Estadístiques anotadores de Livio Franceschini(anglès)
- ↑ Estadístiques anotadores de Zenon Rozycki(anglès)
- ↑ Estadístiques anotadores de Heino Veskila(anglès)
- ↑ Plantilla de la selecció nacional de Lituània(anglès)
- ↑ Plantilla de la selecció nacional d'Itàlia(anglès)
- ↑ Plantilla de la selecció nacional de França(anglès)
- ↑ Plantilla de la selecció nacional de Polònia(anglès)
| Precedit per: Suïssa 1935 |
Eurobasket Letònia 1937 |
Succeït per: Lituània 1939 |
