Campionat d'Europa de trial 1968
| Tipus | TrialGP  |
|---|---|
| Organitzador | FIM |
| Lloc i dates | |
| Interval de temps | 1r octubre 1967 – 28 abril 1968 |
| Número d'edició | 1 (1968) |
| Competició | |
| Primer lloc | Sammy Miller↔Bultaco Sherpa T. 24 total punts. |
_pictogram.svg){kind=small}
La temporada de 1968 del Campionat d'Europa de trial fou la 1a edició d'aquest campionat (anomenat Challenge Henry Groutards fins a l'edició de 1967), organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 5 proves puntuables, celebrades entre l'1 d'octubre de 1967 i el 28 d'abril de 1968. Sammy Miller es va proclamar campió[1] després de guanyar amb la Bultaco Sherpa T totes i cadascuna de les proves puntuables, una fita que no va repetir ningú fins que Toni Bou va guanyar el Campionat del Món del 2019.[2]
La temporada de 1968 va marcar l'inici del domini dels fabricants catalans en la disciplina del trial: A partir de la victòria de Sammy Miller el 1968, pilots equipats amb motocicletes Bultaco, Montesa i OSSA van guanyar aquest campionat[3][4] (i el seu successor, el Campionat del Món) ininterrompudament fins a la temporada de 1980 inclosa.
Sistema de puntuació
[modifica]La primera edició del Campionat d'Europa feia servir un sistema de puntuació en què obtenien punts els 6 primers classificats de cada prova, repartits d'acord amb el següent barem:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 |
| Punts | 8 | 6 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Es comptabilitzen la meitat més un dels resultats obtinguts durant la temporada.
Calendari
[modifica]| Ronda | Data | Any | Prova | Lloc | Guanyador |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 1 d'octubre | 1967 |  Suïssa |
Oberiberg |  Sammy Miller
|
| 2 | 22 d'octubre |  Alemanya |
Ravensburg | Sammy Miller
| |
| 3 | 21 de gener | 1968 |  Bèlgica |
Dison | Sammy Miller
|
| 4 | 18 de febrer |  França |
Clamart | Sammy Miller
| |
| 5 | 28 d'abril |  Gran Bretanya |
Knockholt | Sammy Miller
|
Classificació final
[modifica]| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 | Sammy Miller |
Bultaco | 24 (40) |
| 2 | Gustav Franke |
Zündapp | 15 (20) |
| 3 | Bill Wilkinson |
Greeves | 14 (15) |
| 4 | Gordon Farley |
Greeves | 14 |
| 5 | Peter Gaunt |
Suzuki | 8 |
| 6 | Don Smith |
Montesa | 7 |
| 7 | Christian Rayer |
Montesa | 6 |
| 8 | Karl Heinz Atzinger |
Zündapp | 3 |
| 9 |  Roland Björk |
Bultaco | 2 |
| 10 | Jean Crosset |
Bultaco | 2 |
Referències
[modifica]- ↑ «Sammy Miller» (en anglès). trialsguru.net. [Consulta: 25 juliol 2025].
- ↑ «Toni Bou completa un Mundial de Trial "perfecto" en La Nucía» (en castellà). lanucia.es. Ajuntament de La Nucia, 23-09-2019. [Consulta: 1r agost 2025].
- ↑ Linati Bigas, Alejandro. «Competiciones y campeonatos». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 103. ISBN 84-315-12210.
- ↑ Cot, Salvador. «Les tres motos catalanes que van guanyar a tothom». elmon.cat. El Món, 14-08-2017. Arxivat de l'original el 16 d'agost 2017. [Consulta: 16 agost 2017].
Bibliografia
[modifica]- «FIM Trial European Championship. 1968» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].
Edicions del Campionat del Món de trial | |
|---|---|
| Challenge Henry Groutards | |
| Campionat d'Europa | |
| Campionat del Món | 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 • 2025 |
