Campionat d'Europa de Motociclisme de Velocitat

De Viquipèdia
BSicon RACE.svgRoad Racing European Championship
Campionat UEM velocitat.png
Logotip de l'edició del 2010
CategoriaVelocitat
ÀmbitEuropa
EntitatFIM Europe
PrecedentsC. d'Europa FICM: 1924 - 48
1a Temporada1981
Temporada final2021
SuccessorFIM JuniorGP
Darrer campió (2021)ESP Fermín Aldeguer
Web oficialwww.fimjuniorgp.com

El Campionat d'Europa de Motociclisme de Velocitat (oficialment: Road Racing European Championship) fou una competició de motociclisme de velocitat d'abast europeu que es disputà en dues etapes històriques: la primera, organitzada per la FICM (l'ens antecessor de l'actual FIM), entre el 1924 i el 1948 i la segona, organitzada per la FIM Europe (anomenada UEM fins al 2012), entre el 1981 i el 2021.

El campionat inicial de la FICM fou l'antecessor directe de l'actual mundial de motociclisme, un campionat que es va inaugurar el 1949 un cop cancel·lat l'europeu. El campionat de la FIM Europe, en canvi, fou un dels principals planters de pilots joves per al mundial de velocitat. Amb el pas dels anys, el nou campionat d'Europa anà perdent pistonada alhora que el Campionat d'Espanya (CEV) s'anava consolidant com a un dels millors planters per al mundial, de manera que la temporada del 2014 el campionat espanyol fou reanomenat oficialment FIM CEV Repsol International Championship i a partir de la temporada del 2015, la FIM n'elevà al rang de Campionat d'Europa dues classes: Moto2 i Superbike.

A data de 2021, el campionat d'Europa es reduïa a una única classe (la Moto2 del CEV). D'ençà de la temporada del 2022, aquesta classe passà a integrar-se dins el campionat de nova creació FIM JuniorGP, el qual engloba també l'antic campionat mundial FIM CEV Moto3 Junior i la Copa d'Europa per a joves valors, la Hawkers European Talent Cup.[1]

Història[modifica]

La Moto Guzzi 4V Corsa amb què Guido Mentasti va guanyar el campionat de 500cc el 1924

El primer Campionat d'Europa de la FICM es disputà entre 1924 i 1939. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es reprengué el 1947 i es cancel·là definitivament després de l'edició de 1948, ja que el 1949 (el mateix any en què l'entitat es va canviar el nom de FICM a FIM) donà pas al primer Campionat del Món. Les primeres edicions (de 1924 a 1937) i les dues darreres (1947 i 1948), el títol es va decidir a una sola cursa, anomenada Gran Premi d'Europa, celebrada cada any en un país diferent (el 1929 li correspongué a Catalunya i es disputà al Circuit de L'Ametlla del Vallès). Les edicions de 1938 i 1939, però, el campionat constà d'un calendari complet d'entre vuit i nou Grans Premis celebrats arreu d'Europa. Cada pilot hi obtenia punts en funció del resultat i es proclamava Campió qui més n'hagués obtingut al llarg de la temporada.

Des que la UEM tornà a instaurar el Campionat d'Europa l'any 1981, el títol es disputà a diverses curses repartides arreu d'Europa. A partir de la temporada del 2008 i fins al 2013, però, el títol europeu es va tornar a decidir a una única cursa (celebrada sempre al circuit d'Albacete, Espanya), tret de la categoria Superstock 600, la qual es va continuar desenvolupant al llarg de diverses curses i sempre en combinació amb les proves europees dels campionats del món per a motocicletes derivades de la sèrie. El 2012 s'hi va introduir la classe Moto3, tot i que aquell primer any va conviure amb la històrica classe dels 125cc (la qual va desaparèixer definitivament el 2013).

El 2014, el campionat d'Europa constà d'una única classe, Superstock 600, mentre que el 2015 se n'hi introduí una de nova, la Superstock 250. Tant l'una com l'altra es deixaren de convocar a partir de la temporada següent, 2015, quan la FIM va elevar al rang de Campionat d'Europa les classes de Moto2 i Superbike del Campionat d'Espanya (FIM CEV Repsol): els guanyadors del campionat en aquestes dues categories rebien automàticament el títol de campió d'Europa malgrat que les curses es disputaven només en circuits de l'estat espanyol.[2]

Durant els seus darrers anys d'història, les classes en què es disputava el campionat d'Europa anaren variant fins que, a partir del 2019, l'única que el componia era la de Moto2 del CEV. El 2021 se celebrà la darrera temporada del campionat d'Europa de velocitat, una competició que es cancel·là definitivament per tal d'integrar-la dins el nou campionat FIM JuniorGP, estrenat el 2022.

Llista de Campions (etapa FICM)[modifica]

Font:[3]

1924 - 1939[modifica]

Edició Any Cursa Circuit 500 cc 350 cc 250 cc 175 cc
I 1924 III GP de les Nacions / I GP d'Europa Monza Itàlia_1861 Guido Mentasti
(Moto Guzzi)
Regne Unit Jimmie Simpson
(AJS)
Bèlgica Maurice van Geert
(Rush/Blackburne)
-
II 1925 IV GP de les Nacions / II GP d'Europa Monza Itàlia_1861 Mario Revelli
(GR/JAP)
Itàlia_1861 Tazio Nuvolari
(Bianchi)
Regne Unit Jock Porter
(New Gerrard)
Itàlia_1861 Mario Vaga
(Maffeis/Blackburne)
III 1926 VI GP de Bèlgica / III GP d'Europa Spa-Francorchamps Regne Unit Jimmie Simpson
(AJS)
Regne Unit Frank Longman
(AJS)
Regne Unit Jock Porter
(New Gerrard)
Bèlgica René Milhoux
(Ready/Blackburne)
IV[a] 1927 III GP d'Alemanya / IV GP d'Europa Nürburgring Regne Unit Graham Walker
(Sunbeam)
Regne Unit Jimmie Simpson
(AJS)
Regne Unit Cecil Ashby
(OK-Supreme)
Alemanya Willy Henkelmann
(DKW)
V[b] 1928 V GP de Suïssa / V GP d'Europa Meyrin Regne Unit Wal L. Handley
(Motosacoche)
Regne Unit Wal L. Handley
(Motosacoche)
Regne Unit Cecil Ashby
(OK-Supreme)
Itàlia_1861 Alfredo Panella
(Ladetto/Blatto)
VI 1929 VI Gran Premi d'Europa L'Ametlla del Vallès Regne Unit Percy Hunt
(Norton)
Regne Unit Leo Davenport
(AJS)
Regne Unit Frank Longman
(OK-Supreme)
Alemanya Josef Klein
(DKW)
VII 1930 X GP de Bèlgica / VII GP d'Europa Spa-Francorchamps Irlanda Henry Tyrell-Smith
(Rudge)
Regne Unit Ernie Nott
(Rudge)
Regne Unit Syd Crabtree
(Excelsior)
Bèlgica Yvan Goor
(DKW)
VIII 1931 XII GP de França / VIII GP d'Europa Montlhéry Regne Unit Percy Hunt
(Norton)
Regne Unit Ernie Nott
(Rudge)
Regne Unit Graham Walker
(Rudge)
Regne Unit Eric Fernihough
(Excelsior)
IX 1932 XI GP de les Nacions / IX GP d'Europa Littorio Itàlia_1861 Piero Taruffi
(Norton)
França Louis Jeannin
(Jonghi)
Itàlia_1861 Riccardo Brusi
(Moto Guzzi)
Itàlia_1861 Carlo Baschieri
(Benelli)
X 1933 IV GP de Suècia / X GP d'Europa Saxtorp Suècia Gunnar Kalén
(Husqvarna)
Regne Unit Jimmie Simpson
(Norton)
Regne Unit Charlie Dodson
(New Imperial)
-
XI 1934 X Dutch TT / XI GP d'Europa Assen Bèlgica Pol Demeuter
(FN)
Regne Unit Jimmie Simpson
(Norton)
Imperi Alemany Walfried Winkler
(DKW)
Bèlgica Yvan Goor
(Benelli)
XII 1935 XIV GP de l'Ulster / XII GP d'Europa Clady Regne Unit Jimmie Guthrie
(Norton)
Regne Unit Wal L. Handley
(Velocette)
Imperi Alemany Arthur Geiß
(DKW)
-
XIII 1936 XI GP d'Alemanya / XIII GP d'Europa Sachsenring Regne Unit Jimmie Guthrie
(Norton)
Regne Unit Freddie Frith
(Norton)
Irlanda Henry Tyrell-Smith
(Excelsior)
-
XIV 1937 XIII GP de Suïssa / XIV GP d'Europa Bremgarten Regne Unit Jimmie Guthrie
(Norton)
Regne Unit Jimmie Guthrie
(Norton)
Itàlia Omobono Tenni
(Moto Guzzi)
-
XV 1938 8 Grans Premis (del 13/6 al 25/9) Alemanya_Nazi Georg Meier
(BMW)
Regne Unit E A (Ted) Mellors
(Velocette)
Alemanya_Nazi Ewald Kluge
(DKW)
-
XVI 1939 9 Grans Premis (del 12/6 al 8/10) Itàlia_1861 Dorino Serafini
(Gilera)
Alemanya_Nazi Heiner Fleischmann
(DKW)
Alemanya_Nazi Ewald Kluge
(DKW)
-
Notes
  1. El 1927 el campionat es disputà també en les cilindrades dels 1000 i els 750 cc. Els campions en foren respectivament els alemanys Josef Giggenbach (Bayerland/JAP) i Josef Stelzer (BMW).
  2. El 1928 el campionat es disputà també en la cilindrada dels 125 cc. El campió en fou el suís Paul Lehmann (Moser).

1947 - 1948[modifica]

Edició Any Cursa Circuit 500 cc 350 cc 250 cc Sidecars
XVII 1947 XVII GP de Suïssa / XVII GP d'Europa Bremgarten Itàlia Omobono Tenni (Moto Guzzi) Regne Unit Fergus Anderson (Velocette) Itàlia Bruno Francisci (Moto Guzzi) Itàlia Luigi Cavanna i Paolo Cavanna (Moto Guzzi)
XVIII 1948 XX GP de l'Ulster / XVIII GP d'Europa Clady Itàlia Enrico Lorenzetti (Moto Guzzi) Regne Unit Freddie Frith (Velocette) Regne Unit Maurice Cann (Moto Guzzi) -

Resum: Campions múltiples[modifica]

Pilot Títols
Regne Unit Jimmie Simpson 5 (1 x 500 cc, 4 x 350 cc)
Regne Unit Jimmie Guthrie 4 (3 x 500 cc, 1 x 350 cc)
Regne Unit Wal L. Handley 3 (1 x 500 cc, 2 x 350 cc)
Regne Unit Percy Hunt 2 (2 x 500 cc)
Irlanda H. G. Tyrell Smith 2 (1 x 500 cc, 1 x 250 cc)
Regne Unit Graham Walker 2 (1 x 500 cc, 1 x 250 cc)
Itàlia Omobono Tenni 2 (1 x 500 cc, 1 x 250 cc)
Regne Unit Ernie Nott 2 (2 x 350 cc)
Regne Unit Freddie Frith 2 (2 x 350 cc)
Regne Unit Frank Longman 2 (1 x 350 cc, 1 x 250 cc)
Regne Unit Cecil Ashby 2 (2 x 250 cc)
Alemanya_Nazi Ewald Kluge 2 (2 x 250 cc)
Regne Unit Jock Porter 2 (2 x 250 cc)
BEL Yvan Goor 2 (2 x 175 cc)

Llista de Campions (etapa UEM)[modifica]

Font:[3][4]

1981 - 1989[modifica]

Any 500 cc 250 cc 125 cc 50 cc
1981 Itàlia Leandro Becheroni (Suzuki) Alemanya Herbert Hauf (Yamaha) Itàlia Pierluigi Aldrovandi (MBA) Itàlia Giuseppe Ascareggi (Minarelli)
1982 Itàlia Fabio Biliotti (Suzuki) Alemanya Reinhold Roth (FKN-Yamaha) Itàlia Stefano Caracchi (MBA) Iugoslàvia Zdravko Matulja (Tomos)
500 cc 250 cc 125 cc 80 cc
1983 Suècia Peter Sköld (Suzuki) Catalunya Carles Cardús (Kobas/Rotax) Alemanya Willy Hupperich (MBA) Alemanya Hubert Abold (Zündapp)
1984 Finlàndia Eero Hyvärinen (Suzuki) Regne Unit Gary Noel (Exactweld) Alemanya Norbert Peschke (MBA) Alemanya Richard Bay (Rupp)
1985 Suïssa Marco Gentile (Yamaha) Itàlia Massimo Matteoni (Honda) Itàlia Pierfrancesco Chili (MBA) Alemanya Günter Schirnhofer (Rupp)
1986 Itàlia Massimo Messere (Honda) Àustria Hans Lindner (Rotax) Itàlia Claudio Macciotta (MBA) Itàlia Bruno Casanova (Unimoto)
1987 Alemanya Manfred Fischer (Honda) Andorra Xavier Cardelús (JJ Cobas/Rotax) Alemanya Adolf Stadler (MBA) País Valencià Julián Miralles (Derbi)
1988 Itàlia Alberto Rota (Honda) Itàlia Fausto Ricci (Yamaha/Aprilia) Itàlia Emilio Cuppini (Garelli) Bulgària Bogdan Nikolov (Krauser)
1989 Suècia Peter Lindén (Honda) Itàlia Andrea Borgonovo (Aprilia) Itàlia Gabriele Debbia (Aprilia) Illes Balears Jaume Mariano (Casal)

1990 - 2007[modifica]

Any 250cc 125cc Supersport Superbike
1990 NLD Leon van der Heijden (Aprilia) País Valencià Xavier Debón (JJ Cobas-Rotax) GBR Howard-John Selby (Yamaha) USA Richard Arnaiz[a] (Honda)
1991 ITA Max Biaggi (Aprilia) DEU Oliver Koch (Honda) ESP Luis d'Antín (Honda) ITA Davide Tardozzi (Ducati)
1992 ESP Luis Carlos Maurel (Aprilia) País Valencià Juan Bautista Borja (Honda) DEU Stefan Scheschowitsch (Honda) CAT Daniel Amatriaín (Ducati)
1993 ITA Giuseppe Fiorillo (Aprilia) ITA Stefano Perugini (Aprilia) BEL Michaël Paquay (Honda) GBR Terry Rymer (Yamaha)
1994 FRA Régis Laconi (Honda) ITA Ivan Cremonini (Honda) CHE Yves Briguet (Honda) DNK Anders Rasmussen (Yamaha)
1995 ITA Luca Boscoscuro[b] (Aprilia) ITA Lucio Cecchinello (Honda) BEL Michaël Paquay (Ducati) ITA Mario Innamorati (Ducati)
1996 ARG Sebastián Porto (Aprilia) País Valencià Jorge Martínez Aspar (Aprilia) ITA Fabrizio Pirovano (Ducati) ESP Idalio Gavira (Honda)
1997 ITA Davide Bulega (Aprilia) FRA Arnaud Vincent (Aprilia) ITA Angelo Conti (Ducati) DEU Udo Mark (Suzuki)
1998 DEU Alex Hofmann (Honda) ITA Max Sabbatani (Honda) SWE Jan Hanson (Honda) -
250cc 125cc Supersport Stocksport 1000cc
1999 ITA Ivan Clementi (Aprilia) DEU Klaus Nöhles (Honda) BEL Sébastien Le Grelle (Suzuki) GBR Karl Harris (Suzuki)
2000 ITA Riccardo Chiarello (Aprilia) ITA Diego Giugovaz (Aprilia) ESP Augustín Escobar (Honda) GBR James Ellison (Honda)
2001 ESP David García (Honda) ITA Andrea Dovizioso (Aprilia) ITA Alessio Corradi (Yamaha) GBR James Ellison (Suzuki)
2002 ESP Álvaro Molina (Yamaha) ITA Marco Simoncelli (Aprilia) NOR Kai Borre Andersen (Yamaha) ITA Vittorio Iannuzzo (Suzuki)
2003 JPN Taro Sekiguchi (Yamaha) ITA Mattia Angeloni (Honda) ITA Matteo Baiocco (Yamaha) ITA Michel Fabrizio (Suzuki)
2004 ESP Álvaro Molina (Aprilia) ITA Michele Pirro (Aprilia) FIN Tatu Lauslehto (Honda) ITA Lorenzo Alfonsi (Yamaha)
250cc 125cc Supersport Superstock 600cc
2005 ESP Álvaro Molina (Aprilia) ITA Michele Conti (Honda) ITA Gilles Boccolini (Kawasaki) ITA Claudio Corti (Yamaha)
2006 ESP Álvaro Molina (Aprilia) AUT Philipp Eitzinger (Honda) ITA Diego Giugovaz (Yamaha) BEL Xavier Siméon (Suzuki)
2007 ESP Álvaro Molina (Aprilia) HUN Alen Gyorfi (Honda) ITA Guglielmo Tarizzo (Honda) FRA Maxime Berger (Yamaha)
Notes
  1. Richard Arnaiz corria amb llicència italiana
  2. Luca Boscoscuro corria amb llicència de San Marino

2008 - 2014[modifica]

Any Categoria 125cc Supersport Superstock 1000cc[a] Superstock 600cc
2008 Absoluta ITA Lorenzo Savadori
(Aprilia)
País Valencià Ángel Rodríguez (Yamaha) CAT Carmelo Morales (Yamaha) FRA Loris Baz
(Yamaha)
Júnior GBR Kev Coghlan (Honda) BEL Xavier Siméon (Suzuki)
2009 Absoluta DEU Marcel Schrötter
(Honda)
GBR Kev Coghlan (Honda) CAT Carmelo Morales (Yamaha) GBR Gino Rea
(Honda)
Júnior CAT Iván Moreno (Yamaha) ITA Danilo Petrucci (Yamaha)
2010 Absoluta CAT Maverick Viñales
(Aprilia)
CAT Carmelo Morales (Yamaha) ESP Santiago Barragán (Honda) FRA Jérémy Guarnoni
(Yamaha)
Júnior CAT Albert Santamaria (Yamaha) Illes Balears Enric Ferrer (Ducati)
2011 Absoluta ITA Romano Fenati
(Aprilia)
CAT Jordi Torres (Yamaha) CAT Iván Silva (Kawasaki) AUS Jed Metcher
(Yamaha)
Júnior DNK Alex Schacht (Honda) FRA Loris Baz (Kawasaki)
2012[b] Absoluta ITA Matteo Ferrari
(Honda)
CAT Jordi Torres (Yamaha) CAT Carmelo Morales (Kawasaki) NLD Michael van der Mark
(Honda)
Júnior País Valencià Oscar Climent (Yamaha) CAT Albert Santamaria (Kawasaki)
2013[c] Absoluta CZE Karel Hanika
(KTM)
ESP Román Ramos (Kawasaki) País Valencià Xavi Forés (Ducati) ITA Franco Morbidelli
(Kawasaki)
Júnior ESP Ángel Poyatos (Yamaha) ESP Guillermo Llano (Yamaha)
2014 Absoluta - - - ITA Marco Faccani
(Kawasaki)
Notes
  1. El 2008, la categoria Superstock 1000cc s'anomenà oficialment Stocksport 1000cc
  2. El 2012, la categoria dels 125cc s'anomenà oficialment Moto3/125cc
  3. El 2013, la categoria dels 125cc s'anomenà oficialment Moto3

CEV[modifica]

2015 - 2018[modifica]

Any CEV Moto2 CEV Superbike Superstock 600cc
2015 CAT Edgar Pons (Kalex) CAT Carmelo Morales (Yamaha) TUR Toprak Razgatlıoğlu (Kawasaki)[a]
2016 ZAF Steven Odendaal (Kalex) CAT Carmelo Morales (Yamaha) -
CEV Moto2 Superstock 1000cc
2017 BRA Eric Granado (Kalex) - ITA Michael Ruben Rinaldi (Ducati)
2018 CHE Jesko Raffin (Kalex i Suter) - DEU Markus Reiterberger (BMW)
  1. El 2015 se celebrà també un campionat de Superstock 250, el guanyador del qual fou el txec Oliver Konig (Sherco)

2019 - 2021[modifica]

Any CEV Moto2
2019 CAT Edgar Pons (Kalex)
2020 ITA Yari Montella (Speed Up)
2021 ESP Fermín Aldeguer (Boscoscuro)

Referències[modifica]

  1. Puerto, Ana. «El FIM CEV Repsol pasa a llamarse FIM Junior GP con nuevo logo incluido» (en castellà). motosan.es, 18-01-2022. [Consulta: 12 febrer 2022].
  2. «CEV: verso un 2015 ‘Mondiale’ per la Moto3, ‘Europeo’ per Moto2 e SBK» (en italià). corsedimoto.com. Editoriale L'Incontro, 23-11-2014.
  3. 3,0 3,1 «FIM Europe - 2021 Yearbook» (PDF) (en anglès). fim-europe.com. [Consulta: 14 agost 2021].
  4. «Archive» (en anglès). fim-europe.eu. [Consulta: 12 gener 2022].

Enllaços externs[modifica]