Campionat d'Europa de waterpolo masculí

Campionat d'Europa de waterpolo masculí
Tipus	campionat europeu
Esport	waterpolo
Organitzador	Lliga Europea de Natació
Localització i Dates
Vigència	1926 –
Freqüència	biennal
Número d'edició	36
Competició
Primer lloc	Espanya (1r) ; (2024);

Aquest article és sobre la competició masculina. Per a la competició femenina, vegeu Campionat d'Europa de waterpolo femení

El Campionat d'Europa de waterpolo (oficialment en anglès: European Water Polo Championship) és una competició internacional de waterpolo de seleccions nacionals. De caràcter bianual, és organitzada per Lliga Europea de Natació i es celebrà per primer cop l'any 1926.^[1] Hi participen setze seleccions nacionals agrupats en quatre grups. Disputen una primera fase en format de lligueta i els dos millors classificats de cadascun del grups accedeixen a la segona fase. Els vuits equips classificats disputen els quarts de final, semifinal i final. El guanyador de la competició és declarat campió d'Europa i, en any olímpic, té dret a participar als Jocs Olímpics.

La primera edició se celebrà a Budapest i competiren quatre seleccions, Bèlgica, Alemanya, Hongria i Suècia, essent la selecció amfitriona la primera campiona d'Europa.^[2] La selecció hongaresa també és la dominadora històrica de la competició amb tretze títols, seguida de la URSS amb cinc (1966, 1970, 1983, 1985, 1987) i de Sèrbia amb quatre (2012, 2014, 2016, 2018). La selecció espanyola, històricament formada per una gran majoria de waterpolistes catalans, ha aconseguit tres medalles d'argent (1991, 2018, 2020) i quatre de bronze (1983, 1993, 2006, 2022). Es proclamà campiona d'Europa per primer cop el 2024.^[3]

Historial[modifica]

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga
(pen.) = Penals

Edició	Any	Final			Medalla de bronze			Seu	refs.
Edició	Any	Campió	Res.	Subcampió	3r lloc	Res.	4t lloc	Seu	refs.
I	1926	Hongria	lligueta	Suècia	Alemanya	lligueta	Bèlgica	Budapest
II	1927	Hongria	3–1	França	Bèlgica	4–1	Suècia	Bolonya
III	1931	Hongria	lligueta	Alemanya	Àustria	lligueta	Bèlgica	París
IV	1934	Hongria	lligueta	Alemanya	Bèlgica	lligueta	Suècia	Magdeburg
V	1938	Hongria	lligueta	Alemanya	Països Baixos	lligueta	Bèlgica	Londres
VI	1947	Itàlia	lligueta	Suècia	Bèlgica	lligueta	Hongria	Montecarlo
VII	1950	Països Baixos	lligueta	Suècia	Iugoslàvia	lligueta	Itàlia	Viena
VIII	1954	Hongria	lligueta	Iugoslàvia	Itàlia	lligueta	Països Baixos	Torí
IX	1958	Hongria	lligueta	Iugoslàvia	Unió Soviètica	lligueta	Itàlia	Budapest
X	1962	Hongria	lligueta	Iugoslàvia Unió Soviètica	^{[Nota 1]}	lligueta	Alemanya Oriental	Leipzig
XI	1966	Unió Soviètica	lligueta	Alemanya Oriental	Iugoslàvia	lligueta	Itàlia	Utrecht
XII	1970	Unió Soviètica	lligueta	Hongria	Iugoslàvia	lligueta	Itàlia	Barcelona	^[4]
XIII	1974	Hongria	lligueta	Unió Soviètica	Iugoslàvia	lligueta	Països Baixos	Viena
XIV	1977	Hongria	lligueta	Iugoslàvia	Itàlia	lligueta	Unió Soviètica	Jönköping
XV	1981	Alemanya Occidental	lligueta	Unió Soviètica	Hongria	lligueta	Iugoslàvia	Split
XVI	1983	Unió Soviètica	lligueta	Hongria	Espanya	lligueta	Iugoslàvia	Roma	^[5]
XVII	1985	Unió Soviètica	lligueta	Iugoslàvia	Alemanya Occidental	lligueta	Itàlia	Sofia
XVIII	1987	Unió Soviètica	lligueta	Iugoslàvia	Itàlia	lligueta	Alemanya Occidental	Estrasburg
XIX	1989	Alemanya Occidental	10–9 (prò.)	Iugoslàvia	Itàlia	12–11 (prò.)	Unió Soviètica	Bonn
XX	1991	Iugoslàvia	10–11	Espanya	Unió Soviètica	11–10	Itàlia	Atenes	^[6]
XXI	1993	Itàlia	11–9	Hongria	Espanya	13–12 (prò.)	Romania	Sheffield	^[7]
XXII	1995	Itàlia	10–8	Hongria	Alemanya	11–10	Croàcia	Viena
XXIII	1997	Hongria	3–2	RF Iugoslàvia	Rússia	8–7	Croàcia	Sevilla
XXIV	1999	Hongria	15–12	Croàcia	Itàlia	7–6	Grècia	Florència
XXV	2001	RF Iugoslàvia	8–5	Itàlia	Hongria	12–9	Croàcia	Budapest
XXVI	2003	Sèrbia i Montenegro	9–8 (prò.)	Croàcia	Hongria	12–6	Rússia	Kranj
XXVII	2006	Sèrbia i Montenegro	9–8	Hongria	Espanya	10–4	Romania	Belgrad	^[8]
XXVIII	2008	Montenegro	6–5	Sèrbia	Hongria	15–14	Croàcia	Màlaga
XXIX	2010	Croàcia	7–3	Itàlia	Sèrbia	10–8	Hongria	Zagreb
XXX	2012	Sèrbia	9–8	Montenegro	Hongria	12–9	Itàlia	Eindhoven
XXXI	2014	Sèrbia	12–7	Hongria	Itàlia	11–9	Montenegro	Budapest
XXXII	2016	Sèrbia	10–8	Montenegro	Hongria	13–10	Grècia	Belgrad
XXXIII	2018	Sèrbia	12–10 (pen.)	Espanya	Croàcia	10–8	Itàlia	Barcelona	^[9]
XXXIV	2020	Hongria	14–13 (pen.)	Espanya	Montenegro	10–9	Croàcia	Budapest	^[10]
XXXV	2022	Croàcia	10–9	Hongria	Espanya	7–6	Itàlia	Split	^[11]
XXXVI ^{[Nota 2]}	2024	Espanya	11–10	Croàcia	Itàlia	12–7	Hongria	Dubrovnik. Zagreb	^[3]

↑ Al final de la lligueta pel títol de la competició, les seleccions iugoslava i soviètica quedaren empatats en punts, nombre de victòries i goal average. Per aquest motiu, es decidí adjudicar dues medalles argent i cap de bronze.
↑ La 36a edició es decidí celebrar inicialament a Netanya, Israel. Degut a l'esclat del conflicte entre Israel i Gaza de 2023, la LEN i la Federació Israeliana de Natació decidiren renunciar-hi. L'organització del campionat es bescanvià a Dubrovnik i Zagreb.^[12]

Estadístiques[modifica]

Edició	Any	Màxim golejador		Millor jugador	Millor porter	refs.
Edició	Any	Nom	Gols	Nom	Nom	refs.
XIV	1970	Konrád Ferenc	20	N/A	N/A
XV	1974	Joan Jané	15	N/A	N/A
XVI	1977	Gianni De Magistris	20	N/A	N/A
XVII	1981	Manel Estiarte	27	N/A	N/A
XVII	1983	Manel Estiarte	27	N/A	N/A
XVIII	1985	Milivoj Bebić	21	N/A	N/A
XIX	1987	Hagen Stamm	21	N/A	N/A
XX	1989	Manel Estiarte	26	N/A	N/A
XXI	1991	Manel Estiarte	36	N/A	N/A
XXI	1993	Manel Estiarte	29	N/A	N/A
XXII	1995	Dmitrij Apanaszenko	24	N/A	N/A
XXIII	1997	Manel Estiarte	18	N/A	N/A
XXIV	1999	Salvador Gómez	16	N/A	N/A
XXV	2001	Alexander Yeryshov	21	Vladimir Vujasinović	Francesco Attolico
XXVI	2003	Aleksandar Šapić	24	Alexander Yeryshov	Denis Šefik
XXVII	2006	Aleksandar Šapić	33	Tamás Kásás	Denis Šefik
XXVIII	2008	Aleksandar Šapić	23	Péter Biros	Denis Šefik
XXIX	2010	Vanja Udovičić	21	Vanja Udovičić	N/A
XXX	2012	Sandro Sukno	24	Mlađan Janović	N/A
XXXI	2014	Albert Español	24	Dénes Varga	N/A
XXXII	2016	Steven Camilleri	21	Andrija Prlainović	Viktor Nagy
XXXIII	2018	Aleksandar Ivović	17	Filip Filipović	Daniel López
XXXIII	2018	Ioannis Fountoulis	17	Filip Filipović	Daniel López
XXXIV	2020	Konstantin Kharkov	21	Dénes Varga	Daniel López
XXXV	2022	Tudor Fulea	19	Szilárd Jansik	Marko Bijač
XXXVI	2024	Álvaro Granados	21	Álvaro Granados	Marko Bijač	^[13]

Referències[modifica]

↑ «Waterpolo». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Levinson i Christensen, 1996, p. 768.
↑ ^3,0 ^3,1 Agustí, Xavier. «L’equip espanyol remunta contra Croàcia (10-11) i s’emporta l’or europeu a Zagreb». L'Esportiu, 16-01-2024. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ Esquiroz, Vicente. «6-5: La Unión Soviética campeona de Europa de water-polo» (en castellà). Mundo Deportivo p. 16, 13-09-1970. [Consulta: 17 gener 2024].
↑ M.A.S. «Bronce histórico para España» (en castellà). Mundo Deportivo p. 30, 28-08-1983. [Consulta: 17 gener 2024].
↑ González, Elvira. «No hubo revancha en waterpolo» (en castellà). Mundo Deportivo p. 9-10, 25-08-1991. [Consulta: 17 gener 2024].
↑ González, Elvira. «El bronce llega en la prórroga» (en castellà). Mundo Deportivo p. 30, 09-08-1993. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ S.D.. «España se cuelga el bronce y Serbia, el oro ante Hungria» (en castellà). Mundo Deportivo p. 52, 11-09-2006. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ «Sèrbia deixa la selecció espanyola sense l'or». L'Esportiu, 28-07-2018. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ Carreño, Fernando M. «España pierde ante Hungría la final del Europeo en el último penalti». Marca, 26-01-2020. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ Vallejo, Mario. «España le toma la medida a Italia y logra el bronce europeo». RTVE, 10-09-2022. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ «European Water Polo Championships to go ahead in January 2024 with two co-hosts». LEN, 17-11-2023. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ «Spain ruin Croatia’s party to finally win first European gold» (en anglès). LEN - European Aquatics, 17-01-2024. [Consulta: 22 gener 2024].

Bibliografia[modifica]

Levinson, David; Christensen, Karen. Encyclopedia of world sport: from ancient times to the present, Volume 2. ABC-CLIO, 1996. ISBN 0874368197.

[4] Al final de la lligueta pel títol de la competició, les seleccions iugoslava i soviètica quedaren empatats en punts, nombre de victòries i goal average. Per aquest motiu, es decidí adjudicar dues medalles argent i cap de bronze.

[14] La 36a edició es decidí celebrar inicialament a Netanya, Israel. Degut a l'esclat del conflicte entre Israel i Gaza de 2023, la LEN i la Federació Israeliana de Natació decidiren renunciar-hi. L'organització del campionat es bescanvià a Dubrovnik i Zagreb.^[12]

[1] «Waterpolo». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[FOOTNOTELevinsonChristensen1996768-2] Levinson i Christensen, 1996, p. 768.

[:0-3] 3,0 ^3,1 Agustí, Xavier. «L’equip espanyol remunta contra Croàcia (10-11) i s’emporta l’or europeu a Zagreb». L'Esportiu, 16-01-2024. [Consulta: 18 gener 2024].

[5] Esquiroz, Vicente. «6-5: La Unión Soviética campeona de Europa de water-polo» (en castellà). Mundo Deportivo p. 16, 13-09-1970. [Consulta: 17 gener 2024].

[6] M.A.S. «Bronce histórico para España» (en castellà). Mundo Deportivo p. 30, 28-08-1983. [Consulta: 17 gener 2024].

[7] González, Elvira. «No hubo revancha en waterpolo» (en castellà). Mundo Deportivo p. 9-10, 25-08-1991. [Consulta: 17 gener 2024].

[8] González, Elvira. «El bronce llega en la prórroga» (en castellà). Mundo Deportivo p. 30, 09-08-1993. [Consulta: 18 gener 2024].

[9] S.D.. «España se cuelga el bronce y Serbia, el oro ante Hungria» (en castellà). Mundo Deportivo p. 52, 11-09-2006. [Consulta: 18 gener 2024].

[10] «Sèrbia deixa la selecció espanyola sense l'or». L'Esportiu, 28-07-2018. [Consulta: 18 gener 2024].

[11] Carreño, Fernando M. «España pierde ante Hungría la final del Europeo en el último penalti». Marca, 26-01-2020. [Consulta: 18 gener 2024].

[12] Vallejo, Mario. «España le toma la medida a Italia y logra el bronce europeo». RTVE, 10-09-2022. [Consulta: 18 gener 2024].

[13] «European Water Polo Championships to go ahead in January 2024 with two co-hosts». LEN, 17-11-2023. [Consulta: 18 gener 2024].

[15] «Spain ruin Croatia’s party to finally win first European gold» (en anglès). LEN - European Aquatics, 17-01-2024. [Consulta: 22 gener 2024].

[1]

[2]

[3]

[Nota 1]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[Nota 2]

[12]

[13]