Campionat de Catalunya d'escacs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de competició esportivaCampionat de Catalunya d'escacs
Tipus torneig d'escacs
Esport escacs
Lloc i data
Lloc Catalunya
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata
Bandera de Catalunya

El Campionat de Catalunya d'escacs, màxima competició individual a Catalunya, organitzada per la Federació Catalana d’Escacs, es juga regularment des de la dècada dels 1920. Interromput per la Guerra Civil Espanyola, es va reprendre, ja amb periodicitat anual, a partir de 1943.

L'actual campió de Catalunya[1] (2015) és el Mestre Internacional Hipòlit Asis Gargatagli.

Quadre d'honor masculí[modifica]

Miquel Albareda, 8 cops campió de Catalunya (1943, 1945, 1954, 1957, 1958, 1959, 1962 i 1963)
MI Àngel Martín, 6 cops campió de Catalunya (1974, 1979, 1980, 1984, 1997 i 2000)
GM Marc Narciso, 3 cops campió de Catalunya (1992, 1995, i 2011)
GM Jordi Magem, 2 cops campió de Catalunya (2008 i 2010)
GM Josep Manuel López, campió de Catalunya de 2009
GM Òscar de la Riva, 2 cops campió de Catalunya (1990 i 1992)
Any Campió Subcampió
1905[2] Ferran Canon Joaquim Montaner
1914[3] Josep Puntas Leopoldo de la Fuente
1921 Dr. Esteve Puig i Puig Josep Puntas
1923[4] Lluís G. Cortes Josep Vilardebò i Picurena
1924 Plàcid Soler i Bordas Rafael Domènech
1926 Josep Vilardebò i Picurena Plàcid Soler i Bordas
1928 Josep Vilardebò i Picurena Àngel Ribera i Arnal
1931 Plàcid Soler i Bordas Jaume Casas i Casas
1933 Àngel Ribera i Arnal Pere Cherta i Clos[5]
1935 Josep Vilardebò i Picurena Dr Vallvé
1943 Miquel Albareda i Creus Agustí Ingelmo
1944 Rafael Llorens Llorens Antonio Medina García
1945 Miquel Albareda i Creus Antonio Medina García
1946 Rafael Llorens Llorens Miquel Albareda i Creus
1947 Antonio Medina García Joan Sola
1948 Romà Bordell Miquel Albareda i Creus
1949 Antonio Medina García Pere Cherta i Clos
1950 Antonio Medina García Rafael Saborido i Carné
1951 Jaume Lladó Lumbera Joan Sola
1952 Jaume Lladó Lumbera Romà Bordell
1953 Romà Bordell Miquel Albareda i Creus
1954 Miquel Albareda i Creus Rafael Llorens Llorens
1955 Jaume Lladó Lumbera Miquel Farré i Mallofré
1956 Jaume Lladó Lumbera Francesc Socias i Porcel
1957 Miquel Albareda i Creus Miquel Farré i Mallofré
1958 Miquel Albareda i Creus Àngel Ribera i Arnal
1959 Miquel Albareda i Creus Jaume Lladó Lumbera
1960 Joaquim Serra i Margalef Francesc Ballbé i Anglada
1961 Pere Puig i Pulido Jaume Lladó Lumbera
1962 Miquel Albareda i Creus Joaquim Serra i Margalef
1963 Miquel Albareda i Creus Rafael Saborido i Carné
1964 Romà Bordell Pere Puig i Pulido
1965[6] Rafael Saborido i Carné Miquel Albareda i Creus
1966 Rafael Saborido i Carné Jaume Lladó Lumbera
1967 Jaume Lladó Lumbera Josep Canals i Bacardit
1968[7][8][9][10][11] Pere Puig i Pulido Rafael Saborido i Carné
1969 Eduard Pérez Vicenç Serrano
1970 Eduard Pérez Vicenç Serrano
1971 Màxim Borrell i Vidal Guillem Buxadé
1972 Joaquim Serra i Margalef Pere Puig i Pulido
1973 Josep Monedero Emili Simón i Padrós
1974 Ángel Martín González Manel Pujol
1975 Emili Simón i Padrós Josep Parés Vives
1976 Fermín Tejero Royo Manel Pujol
1977 Jordi Ayza i Ballester Josep Paredes
1978 Jordi Ayza i Ballester Xavier Mateu i Palau
1979 Ángel Martín González Alexandre Pablo Marí
1980 Ángel Martín González Xavier Mateu i Palau
1981 Xavier Mateu i Palau Alexandre Pablo Marí
1982 GM José Luís Fernández García[12] Víctor Vehí Bach
1983 José Ponce Navalón GM Alfonso Romero Holmes[13]
1984 MI Ángel Martín González Alexandre Pablo Marí
1985 Joaquim Noria Silvestre Jordi Estrella Vidiella
1986 Josep M. Gil González MI Ángel Martín González
1987[14] Antoni Gual Pascual Josep Parés Vives
1988 Alexandre Pablo Marí Joan Ll. Fernández
1989 Alexandre Pablo Marí David García Ilundain
1990 Òscar de la Riva Aguado Alexandre Pablo Marí
1991[15] Josep Collado i Forner Alexandre Pablo Marí
1992 Òscar de la Riva Aguado MI Ángel Martín González
1992* Marc Narciso Dublan Alexandre Pablo Marí
1993 Víctor Vehí Bach Joan Pomés Marcet
1994 Antoni Torrecillas Martínez Ramón José
1995 Marc Narciso Dublan Enric Fernández Aguado
1996 Arturo Vidarte Morales Manel Granados Gómez
1997 MI Ángel Martín González Michael Rahal
1998 Víctor Vehí Bach Alexandre Pablo Marí
1999 Santiago Beltrán Rueda Víctor Vehí Bach
2000 MI Ángel Martín González Víctor Vehí Bach
2001 Antoni Gual Pascual Santiago Beltrán Rueda
2002 Alfonso Jérez Pérez Santiago Beltrán Rueda
2003 Guillem Baches García Salvador Alonso Ibarbia[16][17]
2004[18] Manel Granados Gómez Antoni Gual Pascual
2005[19][20] GM Viktor Moskalenko MI Miguel Ángel Muñoz Pantoja
2006[21] MI Josep Anton Lacasa Díaz GM Viktor Moskalenko
2007[22] GM Viktor Moskalenko MF Santiago Beltrán Rueda
2008[23][24][25] GM Jordi Magem i Badals MI Jordi Fluvià Poyatos
2009[26][27][28][29] GM Josep Manuel López Martínez GM Jordi Magem i Badals
2010[30][31] GM Jordi Magem i Badals MI Joan Fluvià Poyatos
2011 GM Marc Narciso Dublan MI Àlvar Alonso Rosell
2012[32][33][34] MI Miguel Muñoz Pantoja GM Marc Narciso Dublan
2013[35][36][37][38] GM Orelvis Pérez Mitjans GM Josep Manuel López Martínez
2014[39] GM Àlvar Alonso Rosell GM Marc Narciso Dublan
2015[1][40] MI Hipòlit Asís Gargatagli MI Robert Alomà Vidal
2016[41] GM Àlvar Alonso Rosell MI Hipòlit Asís Gargatagli
2017[42] MI Hipòlit Asís Gargatagli GM Marc Narciso Dublan

Nota: El 1992 va tenir lloc dos tornejos al mateix any.

Més cops campions[modifica]

Quadre d'honor femení[modifica]

Historial del campionat de Catalunya femení d'escacs:[43]

Any Campiona
1932 Maria Lluïsa de Zengotita
1933 Maria Lluïsa de Zengotita
1935 Glòria Velat
1936 Glòria Velat
1942 Glòria Velat
1943 Glòria Velat
1944 Dolors Camats
1946 Júlia Maldonado
1949 Glòria Velat
1951 Sofia Ruíz
1952 Glòria Velat
1955 Anna Maria Navarro
1956 Pepita Ferrer Lucas
1957 Pepita Ferrer Lucas
1958 Pepita Ferrer Lucas
1959 Pepita Ferrer Lucas
1961 Maria Lluïsa Puget
1963 Júlia Maldonado
1964 Maria Rosa Ribes
1965 Júlia Maldonado
Maria Rosa Ribes
1966 Júlia Maldonado
1967 Maria Rosa Ribes
1968 Maria Rosa Ribes
1969 Maria Rosa Ribes
1970 Maria Rosa Ribes
1971 Maria Rosa Ribes
1972 Maria Rosa Ribes
1973 Maria Rosa Ribes
1974 Maria Rosa Ribes
1975 Teresa Canela Giménez
1976 Teresa Canela Giménez
1977 Conxita Canela
1978 Teresa Canela Giménez
1979 Conxita Canela
1980 Conxita Canela
1981 Pepita Ferrer Lucas
1982 Teresa Canela Giménez
1983 Teresa Canela Giménez
1984 Celia Descarrega
1985 Teresa Canela Giménez
1986 Mònica Vilar López
1987 Mònica Vilar López
1988 Mònica Vilar López
1989 Mònica Vilar López
1990 Beatriz Alfonso Nogué
1991 Mònica Vilar López
1992 Inmaculada Hernando Rodrigo
1993 Dolors Anton
1994 Dolors Anton
1995 Mònica Vilar López
1996 Beatriu Alfonso
1997 Roser Moix
1998 Inmaculada Hernando Rodrigo
1999 Sílvia Folch
2000 Clara Orriols i Miró
2001 Inmaculada Hernando Rodrigo
2002 Inmaculada Hernando Rodrigo
2003 Yolanda Peñas Hernandez
2004 Laura Garcia Taberner
2005 Isaura Sanjuan Morigosa
2006 Ana Matnadze
2007 Alba Ventós Alfonso
2008[44] Clara Orriols i Miró
2009[45][46] Mireia Terrones Launes
2010 Carla Marín Benito
2011 Elisabet Ruiz Font
2012 Beatriz Alfonso Nogué
2013[47] Elisabet Ruiz Font
2014[48] Elisabeth Riera Morilla
2015[49] Elisabeth Riera Morilla
2016[50] Elisabeth Riera Morilla
2017[51] MFF Laura Martín Pérez

Més cops campiones[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Hipolito Asís nou Campió de Catalunya Absolut». escacs.cat. [Consulta: 9 maig 2015].
  2. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.18: Al campionat, amb 24 jugadors, no hi van participar els millors de l'època
  3. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.20: Aquest va ser, en realitat, el III Campionat de Barcelona, organitzat entre d'altres per Valentí Marín i Josep Paluzie, i en el qual no hi participaven els millors jugadors catalans del moment
  4. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.22: Campionat organitzat pel Club d'Escacs Barcelona, atès que encara no existia la Federació Catalana d'Escacs
  5. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.87: Guanyaren el campionat Ribera i Cherta ex aequo
  6. Notícia prèvia al torneig El Mundo Deportivo 04/07/1965 (castellà) [Consulta 15 desembre 2009]
  7. Notícia després de la 3a ronda El Mundo Deportivo 22/03/1968 (castellà) [Consulta 15 desembre 2009]
  8. Notícia després de la 4a ronda El Mundo Deportivo 30/03/1968 (castellà) [Consulta 15 desembre 2009]
  9. [1] Notícia després de la 5a ronda] El Mundo Deportivo 111/04/1968 (castellà) [Consulta 15 desembre 2009]
  10. Notícia després de la 8a ronda El Mundo Deportivo 10/05/1968 (castellà) [Consulta 15 desembre 2009]
  11. Notícia després de la 9a ronda El Mundo Deportivo 17/05/1968 (castellà) [Consulta 15 desembre 2009]
  12. Gran Mestre des de 1986, quan va participar (i guanyar) al Campionat de Catalunya absolut de 1982 era Mestre Internacional.
  13. Gran Mestre des de 1995, quan va disputar el Campionat de Catalunya absolut de 1983 no tenia encara cap títol internacional, i estava en edat juvenil. Va obtenir el títol de Mestre Internacional dos anys més tard, en ser subcampió d'Europa juvenil a Groningen 1985.
  14. Absolut de Catalunya 1987 El Mundo Deportivo, 23/04/1987 (castellà)
  15. Notícia del Campionat de Catalunya absolut El Mundo Deportivo 22/12/1990 (castellà)
  16. «FCE: Classificació final i desempats del Campionat de Catalunya absolut 2003». [Consulta: 14 desembre 2009].
  17. Salvador Alonso fou 5è a la classificació final, però els classificats en 2n, 3r, i 4t lloc eren estrangers.
  18. «FCE: Classificació final i desempats del Campionat de Catalunya absolut 2004». [Consulta: 14 desembre 2009].
  19. «AjedrezND: Rondes i resultats del Campionat de Catalunya absolut 2005». [Consulta: 14 desembre 2009].(castellà)
  20. En aquesta edició els tres primers classificats eren estrangers. El primer català fou l'MI Manel Granados Gómez, campió de l'edició anterior, i que fou qui aconseguí plaça per al Campionat d'Espanya i per a la selecció catalana d'escacs
  21. «AjedrezND: Rondes i resultats del Campionat de Catalunya absolut 2006». [Consulta: 23 novembre 2009].(castellà)
  22. «Chess-results: Rondes i resultats del Campionat de Catalunya absolut 2007». [Consulta: 23 novembre 2009].(castellà)
  23. Resultats a Web oficial (FCE) «Absolut de Catalunya 2008». [Consulta: 20 novembre 2009].
  24. Detall del torneig «Absolut de Catalunya 2008». [Consulta: 20 novembre 2009]. (castellà)
  25. Taula de creuaments, detall de resultats, i detall de rondes «Chessresults.com». [Consulta: 20 novembre 2009]. (anglès)
  26. AjedrezND. «Campionat de Catalunya absolut 2009». [Consulta: 19 novembre 2009].
  27. Web oficial (FCE) «Absolut de Catalunya 2009». [Consulta: 20 novembre 2009].
  28. Detall del torneig «Absolut de Catalunya 2009». [Consulta: 20 novembre 2009]. (castellà)
  29. Taula de creuaments, detall de resultats, i detall de rondes «Chessresults.com». [Consulta: 20 novembre 2009]. (anglès)
  30. «Campionat de Catalunya absolut 2010, creuaments». Federació Catalana d'Escacs. [Consulta: 21 novembre 2011].
  31. «Campeonato Individual Absoluto de Cataluña 2010» (en castellà). Societat Coral Colón de Sabadell, 23-08-2010. [Consulta: 5 maig 2012].
  32. «Campionat de Catalunya absolut 2012, creuaments i resultats». Federació Catalana d'Escacs. [Consulta: 23 maig 2012].
  33. «Miguel Muñoz es el ganador del Campeonato de Cataluña 2012» (en castellà). chessdom.com, 19-05-2012. [Consulta: 23 maig 2012].
  34. «Butlletí electrònic de la Federació Catalana d'Escacs, número 24». FCE, maig 2012. [Consulta: 25 maig 2012].
  35. «Orelvis Pérez s'imposa a la final». Butlletí d'Escacs. Federació Catalana d'Escacs, maig 2013. [Consulta: 13 juny 2013].
  36. «Campionat de Catalunya Absolut 2013». Chess-results.com. [Consulta: 13 juny 2013].
  37. Kaufmann, David. «Orelvis Pérez gana el campeonato de Cataluña absoluto» (en castellà). chesslive.com, 11-05-2013. [Consulta: 13 juny 2013].
  38. «Orelvis Pérez es el Campeón Catalán de 2013» (en castellà). chessdom.com, 13-05-2013. [Consulta: 13 juny 2013].
  39. «Àlvar Alonso campió de Catalunya Absolut 2014». Lloc web de la Federació Catalana d'Escacs. [Consulta: 21 maig del 2014].
  40. «Resultats Campionat de Catalunya absolut». chess-results.com. [Consulta: 9 maig 2015].
  41. «Àlvar Alonso nou Campió de Catalunya Absolut». escacs.cat. [Consulta: 7 maig 2016].
  42. «Hipólito Asís, Campió de Catalunya Absolut 2017». [Consulta: 6 maig 2017].
  43. «Historial Campionat de Catalunya femení». escacs.cat. [Consulta: 27 gener 2015].
  44. Classificació final i quadre de creuaments, absolut femení 2008 El torneig es disputà a 6 rondes, entre 27 i 30-12-2009 a l'Hotel Marvel de Coma-ruga
  45. Campionat celebrat a Castelló d’Empúries, del 27 al 30 de desembre de 2009.
  46. Chessresults: Resultats i classificació [Consulta 03 gener 2010]
  47. «Resultats i classificació Campionat femení del 2013». Chess-results.com. [Consulta: 1 febrer 2015].
  48. «LXXII Final Campionat Femení de Catalunya - 2014». chess-results.com. [Consulta: 13 novembre 2014].
  49. «73è Campionat de Catalunya femení». escacs.cat. [Consulta: 7 abril 2015].
  50. «Elisabeth Riera Campiona de Catalunya per tercer any». escacs.cat. [Consulta: 28 març 2016].
  51. «CAMPIONAT DE CATALUNYA FEMENI 2017». [Consulta: 17 abril 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a ed., 2001, p. 367 pàg.. ISBN 84-607-1908-1. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]