Copa Intercontinental de la FIBA

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCopa Intercontinental de la FIBA
Modifica el valor a Wikidata
Tipusclub world championship (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIBA Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1966 – Modifica el valor a Wikidata
Calendari de la temporadasetembreModifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfiba.basketball… Modifica el valor a Wikidata

La Copa Mundial de Clubs de Bàsquet, també denominada Copa Intercontinental de bàsquet, o Copa Intercontinental de la FIBA és una competició organitzada per la FIBA, FIBA Americas i Eurolliga, que enfronta els millors clubs del món afiliats a la FIBA (això exclou als equips professionals nord-americans de l'NBA).

Història[modifica]

La primera competició es va celebrar a Madrid, el gener de 1966, amb el nom de I Copa Intercontinental. Van participar-hi 4 equips: va quedar campió l'Ignis Varese (Itàlia), segon el Corinthians (Brasil), tercer el Reial Madrid (Espanya), i en quarta posició el Jamaco Saint Chicago (Estats Units). L'any anterior ja s'havia organitzat un campionat d'exhibició a São Paulo entre els campions Corinthians i Reial Madrid. Corinthians guanyà 118 a 109.[1]

El 1973 adoptà el nom Copa Intercontinental William Jones, en honor del secretari de la FIBA William Jones. Fins al 1987 enfrontà als millors clubs europeus i americans amb un mínim de 4 participants. Entre 1987 i 1999 la competició fou substituïda per l'Open McDonald's. El 1996 renasqué amb la participació dels campions de la Eurolliga i la Lliga sud-americana.

L'agost de 2013, amb un acord entre Eurolliga, FIBA Americas, i FIBA, recrearen la competició per enfrontar el campió de l'Eurolliga i el de la FIBA Americas League.[2][3] El 2016 canvià de nou de format, passant a ser disputada pel campió de la FIBA Europa Cup, quarta competició europea.[4][5]

Hi ha plans per incloure en la competició els campions d'Àfrica, Àsia i Oceania.[6][7]

Evolució del nom[modifica]

  • Copa Intercontinental FIBA: (1966–1980)
  • Copa Intercontinental de seleccions nacionals: (1972)
  • Copa Mundial de Clubs FIBA: (1981)
  • Copa Intercontinental FIBA: (1982–1984)
  • Copa Mundial de Clubs FIBA: (1985–1987)
  • Copa Intercontinental FIBA: (1996, 2013–present)

Historial[modifica]

Any Campió Segon Tercer Quart Resultat / Notes
1965 Brasil Corinthians Espanya Reial Madrid N/A N/A 118-109 / No oficial
1966 Itàlia Ignis Varese Brasil Corinthians Espanya Reial Madrid USA Chicago Jamaco Saints Final: 66-59 / 3r lloc: 112-96
1967 USA Akron Goodyear Wingfoots Itàlia Ignis Varese Itàlia Simmenthal Milano Brasil Corinthians Final: 78-72 / 3r lloc: 90-89
1968 USA Akron Goodyear Wingfoots Espanya Reial Madrid Itàlia Simmenthal Milano Brasil Botafogo Final: 105-73 / 3r lloc: 82-54
1969 USA Akron Goodyear Wingfoots Txecoslovàquia Spartak ZJŠ Brno Brasil Sírio Espanya Reial Madrid Final: 84-71 / 3r lloc: 72-60
1970 Itàlia Ignis Varese Espanya Reial Madrid Brasil Corinthians Txecoslovàquia Slavia VŠ Praha Lligueta de cinc equips
1971 No es disputà
1972 USA NABL All-Stars URSS Unió Soviètica Brasil Brasil Polònia Polònia Lligueta de quatre equips
1973 Itàlia Ignis Varese Brasil Sírio Puerto Rico Vaqueros de Bayamón Iugoslàvia Jugoplastika Lligueta de cinc equips
1974 USA Maryland Terrapins Itàlia Ignis Varese Brasil Vila Nova Espanya Reial Madrid Lligueta de sis equips
1975 Itàlia Forst Cantù Brasil Amazonas Franca Espanya Reial Madrid USA Penn Quakers Lligueta de sis equips
1976 Espanya Reial Madrid Itàlia Mobilgirgi Varese Argentina Obras Sanitarias Brasil Amazonas Franca Lligueta de sis equips
1977 Espanya Reial Madrid Itàlia Mobilgirgi Varese Israel Maccabi Elite Tel Aviv Brasil Atlética Francana Lligueta de sis equips
1978 Espanya Reial Madrid Argentina Obras Sanitarias Brasil Sírio Itàlia Mobilgirgi Varese Lligueta de cinc equips
1979 Brasil Sírio Iugoslàvia Bosna Itàlia Emerson Varese Puerto Rico Piratas de Quebradillas Lligueta de cinc equips
1980 Israel Maccabi Elite Tel Aviv Brasil Atlética Francana Iugoslàvia Bosna Espanya Reial Madrid Lligueta de cinc equips
1981 Espanya Reial Madrid Brasil Sírio USA Clemson Tigers Brasil Atlética Francana Final: 109-83 / 3r lloc: 79-73
1982 Itàlia Ford Cantù Països Baixos Nashua EBBC Israel Maccabi Elite Tel Aviv USA Air Force Falcons Lligueta de sis equips
1983 Argentina Obras Sanitarias Itàlia Jollycolombani Cantù Uruguai Peñarol Brasil Monte Líbano Lligueta de sis equips
1984 Itàlia Banco di Roma Virtus Argentina Obras Sanitarias Brasil Sírio Catalunya FC Barcelona Lligueta de cinc equips
1985 Catalunya FC Barcelona Brasil Monte Líbano Iugoslàvia Cibona Argentina San Andrés Final: 93-89 / 3r lloc: 109-82
1986 URSS Žalgiris Argentina Ferro Carril Oeste Iugoslàvia Cibona Brasil Corinthians Final: 84-78 / 3r lloc: 119-96
1987 Itàlia Tracer Milano Catalunya FC Barcelona Iugoslàvia Cibona Israel Maccabi Elite Tel Aviv Final: 100-84 / 3r lloc: 106-96
Any Campió Segon Resultat
1996 Grècia Panathinaikos Argentina Olimpia 83-89 / 83-78 / 101-76
1997-2012 No es disputà
2013 Grècia Olympiacos Brasil Pinheiros Sky 81-70 / 86-69
2014 Brasil Flamengo Israel Maccabi Electra Tel Aviv 66-69 / 90-77
2015 Espanya Reial Madrid Brasil Bauru 90-91 / 91-79
2016 Veneçuela Guaros de Lara Alemanya Fraport Skyliners 74-69
2017 Espanya Iberostar Tenerife Veneçuela Guaros de Lara 76-71
Any Campió Segon Tercer Quart Resultat / Notes
2019 Grècia AEK Atenes Brasil Flamengo Argentina CA San Lorenzo USA Austin Spurs Final: 86-70 / 3r lloc: 77-59
2020 Espanya Iberostar Tenerife Itàlia Segafredo Virtus Bologna Argentina CA San Lorenzo USA Rio Grande Valley Vipers Final: 80-72 / 3r lloc: 96-90

Palmarès[modifica]

Equip Campió Segon Tercer Quart
Espanya Reial Madrid 4 (1976, 1977, 1978 i 2015) 2 (1965 i 1970) 2 (1966 i 1975) 2 (1969 i 1980)
Itàlia Ignis/Mobilgirgi/Emerson Varese 3 (1966, 1970 i 1973) 4 (1967, 1974, 1976 i 1977) 1 (1979) 1 (1978)
USA Akron Goodyear Wingfoots 3 (1967, 1968 i 1969)
Itàlia Forst/Ford/Jollycolombani Cantù 2 (1975 i 1982) 1 (1983)
Espanya Iberostar Tenerife 2 (2016 i 2020)
Brasil Corinthians 1 (1965) 1 (1966) 1 (1970) 2 (1967 i 1986)
USA NABL All-Stars 1 (1972)
USA Maryland Terrapins 1 (1974)
Brasil Sírio 1 (1979) 2 (1973 i 1981) 3 (1969, 1978 i 1984)
Israel Maccabi Elite Tel Aviv 1 (1980) 1 (2014) 2 (1977 i 1982) 1 (1987)
Argentina Obras Sanitarias 1 (1983) 2 (1978 i 1984) 1 (1976)
Itàlia Banco di Roma Virtus 1 (1984)
Catalunya FC Barcelona 1 (1985) 1 (1987) 1 (1984)
URSS Žalgiris 1 (1986)
Itàlia Tracer/Simmenthal Milano 1 (1987) 2 (1967 i 1968)
Grècia Panathinaikos 1 (1996)
Grècia Olympiacos 1 (2013)
Brasil Flamengo 1 (2014) 1 (2019)
Veneçuela Guaros de Lara 1 (2016) 1 (2017)
Grècia AEK Atenes 1 (2019)
Brasil Sírio 2 (1973 i 1981)
Txecoslovàquia Spartak ZJŠ Brno 1 (1969)
URSS Unió Soviètica 1 (1972)
Brasil Amazonas Franca 1 (1975) 1 (1976)
Iugoslàvia Bosna 1 (1979) 1 (1980)
Brasil Atlética Francana 1 (1980) 2 (1977 i 1981)
Països Baixos Nashua EBBC 1 (1982)
Brasil Monte Líbano 1 (1985)
Argentina Ferro Carril Oeste 1 (1986)
Argentina Olimpia 1 (1996)
Brasil Pinheiros Sky 1 (2013)
Brasil Bauru 1 (2015)
Alemanya Fraport Skyliners 1 (2016)
Itàlia Segafredo Virtus Bologna 1 (2020)
Brasil Brasil 1 (1972)
Puerto Rico Vaqueros de Bayamón 1 (1973)
Brasil Vila Nova 1 (1974)
USA Clemson Tigers 1 (1981)
Uruguai Peñarol 1 (1983)
Iugoslàvia Cibona 3 (1985, 1986 i 1987)
Argentina CA San Lorenzo 2 (2019 i 2020)
USA Chicago Jamaco Saints 1 (1966)
Brasil Botafogo 1 (1968)
Txecoslovàquia Slavia VŠ Praha 1 (1970)
Polònia Polònia 1 (1972)
Iugoslàvia Jugoplastika 1 (1973)
USA Penn Quakers 1 (1975)
Puerto Rico Piratas de Quebradillas 1 (1979)
USA Air Force Falcons 1 (1982)
Brasil Monte Líbano 1 (1983)
Argentina San Andrés 1 (1985)
USA Austin Spurs 1 (2019)
USA Rio Grande Valley Vipers 1 (2020)

Referències[modifica]