Vés al contingut

Campionat del Món de Trial 1976

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 1976
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Interval de temps14 febrer 1976 – 19 setembre 1976 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició2  (1976) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocYrjö Vesterinen↔Bultaco. 93 total punts. Modifica el valor a Wikidata
← 1975 Modifica el valor a Wikidata
1977 → Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1976 del Campionat del Món de trial fou la 2a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 14 de febrer i el 19 de setembre. Aquella temporada, Yrjö Vesterinen guanyà el primer dels seus tres títols consecutius.[1][2] Els tres primers classificats van ser els mateixos que l'any anterior, tot i que en ordre diferent: Vesterinen, Malcolm Rathmell i Martin Lampkin (cadascun del tres amb un total de tres victòries durant la temporada); Mick Andrews va tornar a ser quart per darrere de tots tres.

D'altra banda, per primera vegada un català se situava entre els 10 millors a la classificació final del campionat: Fou Manuel Soler, en setena posició.[3] Pel que fa a les novetats tècniques, Nick Jefferies, que havia fitxat el 1975 per l'equip oficial d'Honda que dirigia Sammy Miller al Regne Unit, obtingué el primer bon resultat de la moto japonesa de quatre temps al mundial, concretament, la sisena posició al trial de Gran Bretanya.[4]

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació de 1969 a 1983:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Es comptabilitzen la meitat més un dels resultats obtinguts durant la temporada.

Calendari

[modifica]
Ronda Data Prova Lloc Guanyador
1 14 de febrer Irlanda Irlanda Newtownards FIN Yrjö Vesterinen
2 29 de febrer Bèlgica Bèlgica Bilstain GBR Malcolm Rathmell
3 7 de març Espanya Espanya CAT Matadepera GBR Martin Lampkin
4 13 de març GBR Gran Bretanya Buckfastleigh[a] GBR Malcolm Rathmell
5 21 de març França França Sommières GBR Malcolm Rathmell
6 16 de maig Alemanya Alemanya Gefrees FIN Yrjö Vesterinen
7 13 de juny Itàlia Itàlia Passo della Presolana[b] GBR Mick Andrews
8 25 de juliol Estats Units Estats Units Gold Bar GBR Martin Lampkin
9 29 d'agost Suècia Suècia Älvängen[c] SWE Ulf Karlson
10 5 de setembre Finlàndia Finlàndia Ekenäs FIN Yrjö Vesterinen
11 12 de setembre  Suïssa Roggenburg GBR Martin Lampkin
12 19 de setembre Txecoslovàquia Txecoslovàquia Ricany SWE Ulf Karlson
Notes
  1. ↑ A Devon
  2. ↑ Prop de Bèrgam, Llombardia
  3. ↑ A Ale, Västra Götaland

Classificació final

[modifica]
Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Finlàndia Yrjö Vesterinen Bultaco 93 (126)
2 Regne Unit Malcolm Rathmell Montesa 87 (112)
3 Regne Unit Martin Lampkin Bultaco 85 (110)
4 Regne Unit Mick Andrews Yamaha 69 (82)
5 Suècia Ulf Karlson Montesa 67 (71)
6 França Charles Coutard Bultaco 54 (62)
7 Catalunya Manuel Soler Bultaco 52 (61)
8 Regne Unit Nigel Birkett Suzuki 30 (34)
9 Bèlgica Jean Marie Lejeune Montesa 25 (26)
10 Regne Unit Rob Edwards Montesa 24
14 CAT Jaume Subirà Montesa 8
20 CAT Quico Payà OSSA 3
22 CAT Xavier Cucurella Bultaco 2

Referències

[modifica]
  1. ↑ Llurba, Lluís. «These are the best trials riders of all time» (en anglès). redbull.com. Red Bull, 15-08-2017. [Consulta: 31 juliol 2025].
  2. ↑ San Martín, Horacio. «Yrjo Vesterinen, tres veces campeón del mundo de trial» (en castellà). todotrial.com, 01-03-2007. [Consulta: 1r octubre 2009].
  3. ↑ Alguersuari, Jaume (Director) «Trial. Manuel Soler» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, SA [Barcelona], núm. 70, 31-12-1976, p. 23.
  4. ↑ «The rider... Jefferies Nick» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 16 gener 2023].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_Trial_1976&oldid=35524496»