Vés al contingut

Campionat del Món de Trial 1997

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per al campionat del món en pista coberta d'aquell any, vegeu Campionat del Món de Trial indoor 1997
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 1997
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Interval de temps5 abril 1997 – 7 setembre 1997 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició23  (1997) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocDougie Lampkin↔Beta. 350 total punts. Modifica el valor a Wikidata
← 1996 Modifica el valor a Wikidata
1998 → Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1997 del Campionat del Món de trial fou la 23a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 20 proves puntuables, celebrades entre el 5 d'abril i el 7 de setembre. La prova inaugural, de dos dies de durada, fou el Trial de Sant Llorenç -disputat a Sant Fruitós de Bages- que tornava a ser puntuable després d'un parèntesi de dos anys.[1]

Dougie Lampkin va guanyar amb la Beta el primer dels seus set títols mundials consecutius,[2] que juntament amb els seus cinc títols mundials de trial indoor, també consecutius, el situen com al segon pilot amb més títols mundials en la història del trial, darrere de Toni Bou amb 38 (a data de 2025). Lampkin va dominar la temporada amb un total de tretze victòries, contra les tres del subcampió, Marc Colomer,[3] les dues de Kenichi Kuroyama, tercer classificat, i l'única victòria de Takahisa Fujinami, quart. El cinquè i sisè classificats van ser dos catalans, tots dos amb Gas Gas: Jordi Tarrés i David Cobos. Tarrés, després de tretze anys seguits participant al mundial (durant els quals va acumular set títols mundials, els mateixos que Lampkin), va abandonar les competicions en acabar la temporada.[4]

Dos catalans que van destacar al campionat pocs anys després van debutar aquella temporada al mundial: Marc Freixa (dinovè amb una Gas Gas) i Albert Cabestany,[5] futur campió del món de trial indoor, que hi acabà vint-i-unè amb una Beta.

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació a partir de 1984:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Calendari

[modifica]
Ronda Data Gran Premi Lloc Guanyador
1 5 d'abril Espanya Espanya CAT Sant Fruitós de Bages GBR Dougie Lampkin
2 6 d'abril JAP Kenichi Kuroyama
3 11 d'abril Luxemburg Luxemburg Warken GBR Dougie Lampkin
4 12 d'abril GBR Dougie Lampkin
5 17 de maig Bèlgica Bèlgica Bilstain GBR Dougie Lampkin
6 18 de maig GBR Dougie Lampkin
7 24 de maig San Marino San Marino Borgo Maggiore CAT Marc Colomer
8 25 d'abril GBR Dougie Lampkin
9 14 de juny Itàlia Itàlia Bienno Boicot[a]
10 15 de juny GBR Dougie Lampkin
11 21 de juny França França La Bresse GBR Dougie Lampkin
12 22 de juny GBR Dougie Lampkin
13 12 de juliol Andorra Andorra La Rabassa JAP Kenichi Kuroyama
14 13 de juliol GBR Dougie Lampkin
15 26 de juliol Estats Units Estats Units Donner Ski Ranch[b] GBR Dougie Lampkin
16 27 de juliol GBR Dougie Lampkin
17 30 d'agost Txèquia Txèquia Nepomuk CAT Marc Colomer
18 31 d'agost CAT Marc Colomer
19 6 de setembre Alemanya Alemanya Thalheim GBR Dougie Lampkin
20 7 de setembre JAP Takahisa Fujinami
Notes
  1. ↑ La primera jornada del Gran Premi d'Itàlia, a Bienno, va ser boicotada pels pilots
  2. ↑ A Nordern, Califòrnia

Canvis en les proves puntuables

[modifica]

L'any 1997 entrà en vigor el nou sistema de proves puntuables que n'establia la duració en dos dies, no com fins aleshores que era d'un dia. Cada Gran Premi de trial constava doncs de dues curses, normalment una dissabte i l'altra diumenge.[6] Aquest sistema durà fins a l'any 2003 inclòs. A partir del 2004, els organitzadors de cada prova podien decidir si seria d'un o de dos dies, i de fet durant uns anys van ser majoria els Grans Premis que es corrien en un sol dia.

Classificació final

[modifica]
Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Regne Unit Dougie Lampkin Beta 350
2 Catalunya Marc Colomer Montesa 301
3 Japó Kenichi Kuroyama Beta 230
4 Japó Takahisa Fujinami Honda 224
5 Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas 188
6 Catalunya David Cobos Gas Gas 178
7 Illa de Man Steve Colley Gas Gas 160
8 Finlàndia Tommi Ahvala Fantic/Montesa 149
9 Regne Unit Graham Jarvis Scorpa 143
10 França Bruno Camozzi Beta 135
11 ESP Amós Bilbao Gas Gas 123
12 CAT Marcel Justribó Beta 73
13 CAT Joan Pons Gas Gas 64
14 CAT Gabriel Reyes Montesa 56
15 ITA Donato Miglio Beta 30
16 CAT Marc Catllà Gas Gas 28
19 CAT Marc Freixa Gas Gas 3
20 CAT José Manuel Alcaraz Gas Gas 3
21 CAT Albert Cabestany Beta 2

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Lampkin, primer líder» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 06-04-1997. [Consulta: 20 febrer 2011].
  2. ↑ Llurba, Lluís. «These are the best trials riders of all time» (en anglès). redbull.com. Red Bull, 15-08-2017. [Consulta: 31 juliol 2025].
  3. ↑ «Marc Colomer i Casamitjana». enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 agost 2025].
  4. ↑ Orengo, Joan Carles. «Jordi Tarrés: Reinventó el trial» (en castellà). motociclismo.es. Motociclismo, 25-11-2008. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2009. [Consulta: 1r gener 2010].
  5. ↑ Bertran, Nacho «Entrevista. Albert Cabestany» (en castellà). SOLO MOTO Off road. Alesport, SA [Barcelona], núm. 119, 6-2010, p. 68-74.
  6. ↑ Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «La puntuación». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 40. ISBN 84-95664-05-4. 

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_Trial_1997&oldid=36076542»