Vés al contingut

Campionat del Món de Trial 2006

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per al campionat del món en pista coberta d'aquell any, vegeu Campionat del Món de Trial indoor 2006
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 2006
Imatge
Toni Bou al GP de França del 2006
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Interval de temps2 abril 2006 – 24 setembre 2006 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició32  (2006) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocAdam RagaGas Gas. 201 total punts. Modifica el valor a Wikidata
2005 Modifica el valor a Wikidata
2007Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 2006 del Campionat del Món de trial fou la 32a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 2 d'abril i el 24 de setembre.

Adam Raga va guanyar amb la Gas Gas el seu segon i últim títol mundial a l'aire lliure,[1][2] que juntament amb els quatre de trial indoor consecutius que també va guanyar el situen en quart lloc a la llista de campions de trial més reeixits. Raga va guanyar el títol del 2006 amb un total de tres victòries i set podis més durant la temporada, contra les quatre victòries i només dos podis del subcampió, Takahisa Fujinami.[3] El tercer fou Albert Cabestany,[4] per davant de Dougie Lampkin. Toni Bou, en la seva darrera temporada amb Beta, va acabar cinquè després d'obtenir les dues primeres victòries de la seva carrera (la primera, a la prova inaugural de Nigrán, Galícia, i la segona al Japó). Un total de cinc catalans es van classificar aquell any entre els deu primers del campionat.

El 2006, James Dabill va acabar novè amb la Beta en la seva segona temporada al mundial.[5] L'anglès va seguir en actiu en primera línia fins a la temporada del 2020.

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació a partir de 1984:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Calendari

[modifica]
Ronda Data Gran Premi Lloc Guanyador
1 2 d'abril Espanya Espanya Nigrán CAT Toni Bou
2 9 d'abril Portugal Portugal Mortágua JAP Takahisa Fujinami
3 20 de maig Estats Units Estats Units Sequatchie CAT Adam Raga
4 21 de maig CAT Adam Raga
5 3 de juny Japó Japó Twin Ring Motegi CAT Toni Bou
6 4 de juny CAT Albert Cabestany
7 25 de juny França França La Châtre GBR Dougie Lampkin
8 2 de juliol Itàlia Itàlia Darfo Boario Terme[a] JAP Takahisa Fujinami
9 9 de juliol Polònia Polònia Myślenice JAP Takahisa Fujinami
10 30 de juliol GBR Gran Bretanya Hawkstone Park JAP Takahisa Fujinami
11 3 de setembre Andorra Andorra La Rabassa CAT Albert Cabestany
12 24 de setembre Bèlgica Bèlgica Spa-Francorchamps CAT Adam Raga

Classificació final

[modifica]
Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Catalunya Adam Raga Gas Gas 201
2 Japó Takahisa Fujinami Montesa 184
3 Catalunya Albert Cabestany Sherco 177
4 Regne Unit Dougie Lampkin Montesa 169
5 Catalunya Toni Bou Beta 160
6 Catalunya Jeroni Fajardo Gas Gas 131
7 Catalunya Marc Freixa Scorpa/Beta 105
8 Polònia Tadeusz Blazusiak Scorpa 83
9 Regne Unit James Dabill Beta 80
10 Regne Unit Shaun Morris Gas Gas 54
15 CAT Jordi Pascuet Gas Gas 14
20 CAT Xavier León Gas Gas 8
29 País Valencià Josep Maria Juan Beta 1

Campionats complementaris

[modifica]
Campionat Guanyador/a Motocicleta
Trial Júnior Daniel Gibert Montesa
Trial Juvenil Alexz Wigg Gas Gas
Trial Femení Laia Sanz Montesa

Referències

[modifica]
  1. Herrero, Victoria. «El cuatro veces campeón del Mundial de trial indoor, Adam Raga» (en castellà). motociclismo.es. Motociclismo, 23-05-2022. [Consulta: 4 agost 2025].
  2. «Toni Bou es proclama per setena vegada campió del món de trial». Ara, 01-09-2013 [Consulta: 4 agost 2025].
  3. «Fujigas > Profile» (en anglès). fujigas.net. [Consulta: 8 desembre 2009].
  4. «Albert Cabestany» (en castellà). trialworld.es, 07-06-2016. [Consulta: 4 agost 2025].
  5. «James Dabill anuncia su retirada» (en castellà). todotrial.com, 17-11-2020. [Consulta: 28 juny 2022].

Bibliografia

[modifica]