Campionat del Món de Trial 2013
|
Per al campionat del món en pista coberta d'aquell any, vegeu Campionat del Món de X-Trial 2013 |
| |||
| Tipus | TrialGP  | ||
|---|---|---|---|
| Organitzador | FIM | ||
| Lloc i dates | |||
| Interval de temps | 27 abril 2013 – 1r setembre 2013 | ||
| Número d'edició | 39 (2013) | ||
| Competició | |||
| Primer lloc | Toni Bou↔Montesa Honda. 238 total punts. | ||
_pictogram.svg){kind=small}
La temporada de 2013 del Campionat del Món de trial fou la 39a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 13 proves puntuables, celebrades entre el 27 d'abril i l'1 de setembre.
El campió vigent, Toni Bou, guanyà el seu setè títol mundial consecutiu en aquesta modalitat,[1][2] igualant el rècord de set mundials outdoor en possessió de Jordi Tarrés i Dougie Lampkin. Atès que Bou guanyà també el seu setè Campionat del Món de trial indoor consecutiu aquell mateix any, sumà un total de catorze campionats mundials que el situaven com el pilot amb més títols mundials de la història del trial.
Aquella temporada es va repetir el mateix resultat que el 2012 pel que fa als sis primers classificats: Toni Bou, campió, Adam Raga, subcampió i Jeroni Fajardo, Albert Cabestany, Takahisa Fujinami i James Dabill situats del tercer al sisè lloc per aquest ordre. Fajardo va acabar amb només un punt d'avantatge sobre Cabestany, i aquest amb només un sobre Fujinami. A més, totes les proves puntuables menys una les van guanyar catalans: Toni Bou, set, Adam Raga cinc i Takahisa Fujinami l'altra.[3]
Calendari
[modifica]El calendari de la temporada 2013 constava de 13 curses (8 Grans Premis, cinc dels quals de 2 dies).[4]
| Ronda | Data | Gran Premi | Lloc | Guanyador |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 27 d'abril |  Japó
|
Circuit de Motegi |  Toni Bou
|
| 2 | 28 d'abril | Takahisa Fujinami
| ||
| 3 | 25 de maig |  Estats Units
|
Sequatchie | Adam Raga
|
| 4 | 26 de maig | Adam Raga
| ||
| 5 | 15 de juny |  Andorra
|
Sant Julià de Lòria | Adam Raga
|
| 6 | 16 de juny | Toni Bou
| ||
| 7 | 23 de juny |  Espanya
|
P. de las Regueras[a] | Toni Bou
|
| 8 | 7 de juliol |  Itàlia
|
Barzio[b] | Toni Bou
|
| 9 | 14 de juliol |  Txèquia
|
Kramolín[c] | Adam Raga
|
| 10 | 27 de juliol |  Gran Bretanya
|
Penrith | Toni Bou
|
| 11 | 28 de juliol | Toni Bou
| ||
| 12 | 31 d'agost |  França
|
Isola 2000 | Adam Raga
|
| 13 | 1 de setembre | Toni Bou
|
- Notes
- ↑ A Igüeña, província de Lleó
- ↑ A la província de Lecco
- ↑ A la regió de Vysočina
Classificació
[modifica]Sistema de puntuació
[modifica]Els punts s'atorguen als 15 primers classificats.
Barem de puntuació a partir de 1984:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| Punts | 20 | 17 | 15 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Classificació dels pilots
[modifica](Llegenda). Els pilots amb fons blau debutaven al Campionat del Món aquesta temporada.
|
Classificació de marques
[modifica]- Les quantitats indiquen els punts computables per al títol de constructors aconseguits pels pilots de la marca.
| Pos | Marca | JAP 1
|
JAP 2
|
EUA 1
|
EUA 2
|
AND 1
|
AND 2
|
ESP 1
|
ITA
|
CZE
|
UK 1
|
UK 2
|
FRA 1
|
FRA 2
|
Pts |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Montesa Honda
|
33 | 35 | 28 | 32 | 28 | 33 | 33 | 35 | 27 | 37 | 33 | 25 | 30 | 409 |
| 2 | Gas Gas
|
25 | 22 | 29 | 29 | 28 | 25 | 28 | 26 | 27 | 23 | 27 | 28 | 24 | 341 |
| 3 | Beta
|
21 | 28 | 25 | 23 | 22 | 23 | 17 | 23 | 24 | 23 | 24 | 30 | 24 | 307 |
| 4 | Sherco
|
19 | 14 | 20 | 20 | 21 | 18 | 19 | 13 | 24 | 20 | 17 | 20 | 24 | 249 |
| 5 | Yamaha
|
12 | 15 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 27 |
| 6 | Honda
|
9 | 5 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 14 |
| Pos | Marca | JAP 1
|
JAP 2
|
EUA 1
|
EUA 2
|
AND 1
|
AND 2
|
ESP 1
|
ITA
|
CZE
|
UK 1
|
UK 2
|
FRA 1
|
FRA 2
|
Pts |
Campionats complementaris
[modifica]| Campionat | Guanyador/a | Motocicleta |
|---|---|---|
| Trial Júnior |  Jorge Casales |
Gas Gas |
| Trial Juvenil | Quentin C. de Caudemberg |
Beta |
| Trial Femení | Laia Sanz |
Montesa |
Referències
[modifica]- ↑ Llurba, Lluís. «These are the best trials riders of all time» (en anglès). redbull.com. Red Bull, 15-08-2017. [Consulta: 31 juliol 2025].
- ↑ «Toni Bou es proclama per setena vegada campió del món de trial». Ara, 01-09-2013.
- ↑ «Fujigas > Profile» (en anglès). fujigas.net. [Consulta: 8 desembre 2009].
- ↑ «FIM World Trial Championship 2013» (en francès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 21 d'abril 2012. [Consulta: 5 abril 2013].
Bibliografia
[modifica]- «FIM World Trial Championship 2013» (en anglès). trialonline.org, 2013. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2014. [Consulta: 4 abril 2013].
- «Manufacturer 2013» (en anglès). trialonline.org, 2013. Arxivat de l'original el 30 d'abril 2016. [Consulta: 4 abril 2013].
- «Individual World Championship for Trial. Classifications» (en anglès). fim-moto.com. FIM, 2013. [Consulta: 12 juny 2023].
Edicions del Campionat del Món de trial | |
|---|---|
| Challenge Henry Groutards | |
| Campionat d'Europa | |
| Campionat del Món | 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 • 2025 |
